TEATRE
Cultura 29/03/2017

Ramon Madaula envia el president al psiquiatre

La comèdia ‘L’electe’ imagina un polític en plena crisi

i
Laura Serra
2 min
Roger Coma i Ramon Madaula són un president i un psiquiatre a L’electe, que ja ha fet 25 funcions en gira.

BarcelonaQuè carai porta una persona a voler ser president del seu país? Ramon Madaula no ho entén de cap manera, però llança una hipòtesi: “Ells ho maquillen de responsabilitat i servei al país, però jo crec que és per necessitat de reconeixement i apreciació social. I crec que aquí hi ha d’haver algun trauma de quan eren petits”, apunta del tot seriosament. Per això Madaula ha enviat al psiquiàtric el president de L’electe, la comèdia que es podrà veure des d’avui i fins al 7 de maig a la Sala Muntaner i que és el segon text que estrena com a autor després de Coses nostres.

L’obra planteja una crisi governamental quan, a falta de poques hores per al discurs d’investidura, el polític electe es lleva amb un tic greu i ostensible que li impedeix pronunciar-lo. Els assessors l’envien al metge pensant en una solució ràpida i química, però el psiquiatre està encaparrat a fer-li fer un viatge emocional al passat. La resistència del president a deixar-se anar, com a prototip de bon català pragmàtic i eixut, servirà les millors dosis de comèdia. “A qui vingui i no rigui, li torno els calés”, s’atreveix a dir el director de l’espectacle, Jordi Casanovas, tot un expert en els dispositius escènics còmics. La batalla la protagonitzen el mateix autor, Ramon Madaula, que s’ha reservat el paper secundari, i Roger Coma, en el rol d’un líder de la nova política amb vestit i sense corbata. “El puntal de l’obra és que és un president molt quilòmetre zero, és molt concret i reconeixible, sabem què hi ha darrere”, afirma Coma.

Madaula insisteix que l’electe no està basat en cap polític real concret. “Soc jo!”, diu. El que l’ha inspirat és la seva experiència personal com a actor, perquè troba paral·lelismes evidents entre voler ser president d’un país i voler-se posar davant d’un auditori de 500 persones, “que també és incòmode”. Els dos gestos són fruit de la mateixa necessitat de reconeixement públic.

Una obra autobiogràfica

Així que a L’electe Madaula es disfressa de president -a qui ha imaginat com un home de Mollet fill de xarcuters poc donats a les mostres d’afecte-, però en realitat està parlant d’ell i la seva família, que tenia un negoci familiar a Sabadell: “Ell diu que l’estima i el vota tothom menys els de casa. I en el meu cas, als meus germans mai no els agrada res del que faig. Ara ja ho tinc assumit, però m’ha costat anys!”, afirma amb mig somriure. Madaula creu que un petit detall en la infantesa pot arribar a marcar algú per a tota la vida: al seu president, Joaquim Dalmau, li deien Quimet Barrilet, i treu el trauma en forma d’ambició política. En el moment clau, però, es bloqueja i té por que el món s’adoni “que és un frau”.

L’electe va quedar finalista al torneig de dramatúrgia del festival Temporada Alta. Després de provar-ne l’èxit amb públic, Madaula va decidir reescriure’l per afinar els “errors de principiant”, diu, i fer una peça més “madura”. A l’abril estrenarà un altre text seu al Maldà, Ignots, una obra sobre l’amistat protagonitzada per Josep Julien i Marc Rodríguez.

stats