20/02/2017

Romain Gary, un estafador literari

2 min
Víctor Pi i Pau Roca a Dybbuk.

Barcelona‘Dybbuk’ SALA BECKETT 11 DE FEBRER

Jan Vilanova Claudín va sorprendre molt favorablement l’any passat amb Història, una obra sobre la fragilitat de la investigació històrica protagonitzada per un professor que girava al voltant d’un famós historiador antinazi, Marc Bloch. L’autor ha seguit un esquema similar en aquest magnífic Dybbuk estrenat a la Sala Beckett i també en una producció de Sixto Paz, empresa que està marcant noves formes en la producció teatral.

Vilanova escriu sobre un personatge real, Romain Gary, escriptor i guionista francès guanyador del premi Goncourt (1956) i amic d’André Malraux i Albert Camus, i si a Història retratava els conflictes d’un pare amb una filla, aquí il·lumina la del fill amb la mare, una dona dominant i ambiciosa.

Certament que la història de Romain Gary, d’origen lituà i emigrat a França, té trets apassionants. I el més sorprenent és sens dubte l’invent ja no d’un heterònim sinó d’un personatge, per rebatre el declivi que li atribuïa la crítica. Un invent amb el qual va guanyar altre cop el Goncourt, per a escàndol de la cultura francesa, ja que les regles del guardó ho prohibeixen.

Dybbuk en ídix significa dimoni que pot posseir un animal o una persona i l’obra indaga, doncs, sobre la identitat i la suplantació en un text ben documentat. El retrat de Gary, amb un solvent Víctor Pi, està molt ben perfilat en les seves ambicions i la seva infelicitat, com ho està el dibuix de la relació amb la seva mare i la cruel manipulació del nebot. Si el text interessa, la direcció de Pau Roca és minuciosa i atrevida, amb solucions inspirades i bon domini del temps escènic. Molt recomanable.

stats