LITERATURA

Les criatures que van fer somiar els catalans

Un llibre de Joan de Déu Prats aplega els 50 éssers fantàstics més curiosos de la cultura popular del país

Els elfs i els centaures de les mitologies germànica i grega no tenen res a envejar al Micó, la Pesanta i la Ginebreda. Ells són només tres exemples de la riquesa fantàstica amagada arreu de Catalunya. Des de fa segles, les cançons, les rondalles i els refranys populars nodreixen les llegendes de nombroses criatures imaginàries que han fet somiar (i, en algunes ocasions, tremolar de por) diverses generacions de catalans. Per primera vegada, un llibre aplega aquests éssers màgics de la mitologia catalana segons el seu origen geogràfic. Es tracta d’ El gran llibre de les criatures fantàstiques (Comanegra), escrit per Joan de Déu Prats i il·lustrat per Maria Padilla.

“La majoria de criatures provenen de creences paganes d’abans del cristianisme. A moltes d’elles, l’Església les va transformar en el diable”, explica Prats, que ha seleccionat “les que són més conegudes i curioses” per elaborar el volum. Estructurat com una enciclopèdia de les criatures fantàstiques, el llibre inclou il·lustracions de grans dimensions de cada personatge i una petita fitxa tècnica amb la seva procedència i les característiques bàsiques.

Vincles amb altres mitologies

Prats no només ha volgut recollir l’imaginari col·lectiu català sinó també “deixar alguns interrogants” a través d’un joc literari. Per això, els textos del llibre relacionen cada criatura amb éssers d’altres mitologies i de la literatura universal. El mite del Papu, per exemple, s’enllaça amb l’espantaocells d’ El mag d’Oz perquè, precisament, els homes de palla que vigilaven els camps sembrats van ser l’origen “d’una de les pors més importants de Catalunya”, exposa l’escriptor. També treuen el cap al llibre altres monstres com la Cuca Fera, el Lluert, la Tinyosa i la Simanya, tots protagonistes d’històries terrorífiques sobre morts terribles acompanyades de llargs patiments. Però no totes les llegendes del volum són carn de malsons per a qui les descobreix. Els follets apareixen al llibre com uns éssers entremaliats sense mala fe. “Eren concebuts com uns esperits que ajudaven els que ho necessitaven i que es dedicaven a cuidar l’entorn natural”, assenyala Prats. Entre les criatures bondadoses també hi ha el Tarlà de Girona, la Molsosa de la Garrotxa o el Carnestoltes, el rei de la follia estès per tot el territori català.

De la mateixa manera que Tolkien es va inspirar en éssers de la mitologia germànica per construir El senyor dels anells i J.K. Rowling es va apropiar de personatges de la cultura popular europea per a la saga de Harry Potter, Prats espera que aquest llibre obri una porta a crear novel·les basades en el món mitològic català. “Moltes obres de fantasia se centren en tradicions de fora. A vegades subestimem l’imaginari propi”, considera l’autor. Així, a més de recollir per escrit les llegendes d’un conjunt de criatures que han viscut fins ara de la cultura oral, el llibre també pretén incitar els autors de literatura fantàstica a imaginar històries farcides de personatges centenaris i nascuts arreu del territori català.

Camunyes

En temps passats en Camunyes havia sigut una persona. Veure com mataven el seu germà el va convertir en un àngel de la mort. Des d’aleshores, la seva existència consisteix a trencar i devorar ossos humans amb les seves dents protuberants i esmolades.

Marfantos

Les llegendes diuen que durant les nits sense lluna, els marfantos es passegen pels aiguamolls. Són criatures d’ultratomba permanentment afligides, que només saben llançar esgarips i deixar la sang glaçada als que se’ls troben.

Tinyosa

Tot indret amb boira és la llar de la Tinyosa, un ésser d’aparença femenina i gairebé transparent. Malgrat que pugui semblar una criatura bondadosa, busca nens perduts per endur-se’ls al seu cau i xuclar-los fins a empassar-se’ls.

Peix Nicolau

Alguns el confonen amb les sirenes tot i que el peix Nicolau no canta. Els mariners temen trobar-se’l quan surten a la mar perquè, si el monstre els observa amb els seus ulls vermells, els cabells se’ls tornaran blancs.

Golluts

Barbamecs i amb els ulls esbiaixats, es creia que els golluts eren una raça perduda de les muntanyes. Lluny de sembrar el terror i de tenir poders màgics, eren una comunitat malalta que vivia en la misèria.

Simanya

Amagada dins d’una caverna profunda del massís de Sant Llorenç i l’Obac, la Simanya s’alimenta de nadons batejats i apila els ossos al fons de la cova. Ningú sap exactament quina fila fa, però les històries diuen que és una bèstia sanguinària i sempre afamada d’humans.

Fumera

L’arribada de l’hivern va lligada a l’aparició d’en Fumera, un ésser nebulós que s’esmuny per les xemeneies. Té quatre ulls al davant, per observar el futur, i tres al darrere, per no perdre de vista el passat.

Tamarro

La llegenda diu que molt poques persones han observat fixament el Tamarro. Aquesta bèstia esmunyedissa amb aparença de rosegador era, per als caçadors, la presa impossible.

Pardinot

Esprimatxat i cobert de sutge, el Pardinot era un geni encarregat de vetllar les llars pairals. De sobte es va quedar sense cases per cuidar, un fet que li va causar una gran aflicció. La tristesa que el domina el fa grunyir fent una sèrie de sons que atreuen tempestes.

Pesanta

Amb les mans foradades i esclops de molsa, la Pesanta ensuma les angúnies dels humans i en segueix el rastre. És una ànima en pena que s’esquitlla pels panys i les escletxes de les portes. Quan els homes dormen, s’arrauleix sobre els seus pits i s’alimenta de les angúnies i els malsons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT