El film ‘Steve Jobs’ descobreix un geni amb mal geni

Nova YorkVeient l’impecable resultat de Steve Jobs costa d’imaginar els entrebancs que va haver de superar el projecte per arribar a la pantalla del Festival de Cine de Nova York. La pel·lícula va perdre el director i el protagonista fins a dues vegades per, finalment, acabar canviant de productora i renovar tot l’equip sencer. N’assumeix la direcció Danny Boyle, responsable de Trainspotting (1996) i Slumdog millionaire (2008), que ha aparcat els seus vicis visuals per deixar pas a uns altres vicis, els del guionista Aaron Sorkin, creador de la sèrie L’ala oest de la Casa Blanca. La seva font d’inspiració principal ha sigut la biografia de Jobs que Walter Isaacson va publicar el 2011, només dinou dies després de la seva mort.

“No volia escriure el clàssic biopic -assegura Sorkin davant la premsa, a Nova York-. La fórmula és molt coneguda pels espectadors i no estava segur de sortir-me’n. A mi m’atreuen els espais reduïts, tot el que és el backstage, i vaig intentar centrar-me en dos punts de conflicte en la vida de Jobs i disposar-los en tres grans escenes”.

Al ritme del guió d’Aaron Sorkin

Aquests dos grans conflictes són la batalla de Jobs per aconseguir la perfecció dins d’una empresa que el va arribar a fer fora i l’acceptació de la seva filla Lisa. Les dues històries es desgranen en tres grans actes que precedeixen la presentació de tres productes sortits de la ment de Jobs. És fàcil reconèixer Sorkin en la verborrea dels personatges, els diàlegs entre els actors en constant moviment i els canvis bruscos entre temes personals i professionals. Són elements que treien de polleguera a la seva sèrie The newsroom, però que aquí aconsegueixen un equilibri alleugeridor.

Sorkin ha donat una bona base a uns actors que no sempre ho van tenir clar. “Quan vam començar els assajos estava aterrida -diu Kate Winslet, que fa de Joanna Hoffman, la mà dreta de Jobs i una de les poques persones que sabia penetrar la seva dura cuirassa-. Tots els actors havíem d’estar molt pendents de les nostres frases i havíem de saber anticipar-nos. El ritme del film està en el guió, i llegint-lo, al principi, pensava que seria incapaç de fer-ho”. Winslet té un dels personatges més agraïts perquè té la sensatesa i els sentiments que li falten a Jobs, un geni que apareix com un ésser tan obsessionat amb les seves creacions que sembla incapaç d’un tracte humà amb els seus col·laboradors.

Michael Fassbender, nominat a l’Oscar pel seu paper a 12 anys d’esclavitud, demostra un cop més la seva versatilitat fent una recreació del fundador d’Apple que és més que una mera imitació. “Òbviament no m’assemblo gens ni mica a Steve Jobs, però em va tranquil·litzar que a Boyle no li importés gens. El nostre objectiu era capturar el seu esperit, la seva essència. I, de fet, només cap al final, en el tercer acte, sí que vam decidir adoptar també una mica el seu aspecte amb el jersei de coll alt, els texans i les New Balance”. Fassbender se n’ha sortit força millor que el seu col·lega Ashton Kutcher, que fa dos anys va fer el mateix personatge a la pel·lícula Jobs, de Joshua Michael Stern, en una interpretació força caricaturesca. Fins i tot Fassbender no pot evitar burlar-se’n a la roda de premsa dient, amb ironia, que va estudiar l’actuació de Kutcher per preparar el seu personatge. Fassbender és l’iceberg d’un repartiment precís en què no desentona ni Seth Rogen, aquí com a Steve Wozniak, soci inicial de Jobs.

Boyle ha calmat la seva càmera per donar protagonisme al guió de Sorkin, però hi trobem trets distintius del director. “Vam intentar que cada acte fos visualment diferent. Els escenaris, la música, la roba no tenen res a veure. Ni tampoc la imatge. Vam passar dels 16 mm, als 35 i a l’alta definició”. Kate Winslet l’interromp en sec: “Tota una gran injustícia per a les nostres arrugues”.