Publicitat
Publicitat

NOVETAT DISCOGRÀFICA

Albert Pla i Pascal Comelade converteixen l'espectacle 'Somiatruites' en disc

"Jo ja ens imagino de vellets, amb el Pascal"

Treballant amb Pascal Comelade, Albert Pla mai no en tindria prou. El 22 de novembre publicaran el doble CD Somiatruites. Abans, però, el disc es vendrà en exclusiva amb l'ARA aquest cap de setmana.

Albert Pla és feliç treballant amb Pascal Comelade. Fa gairebé un any que van estrenar l'espectacle Somiatruites al Festival Temporada Alta, una col·laboració entre tots dos per encàrrec del director del festival gironí, Salvador Sunyer. I després de portar-lo al Teatre Lliure de Barcelona i de fer-lo girar arreu, Somiatruites s'ha convertit ara en un doble CD, en català i castellà.

"Vam dir: «Ostres, si ja ho tenim tot, tenim les cançons, tenim l'espectacle»", explica Albert Pla. "Ens van convèncer, i tampoc va ser gaire difícil, com a mínim a mi. Com que m'agrada el que faig i m'agrada tant el Pascal, si podíem gravar un disc, molt millor". I és que Pla està més que satisfet de la feina amb Comelade. "Jo sí -afirma-. És el que sempre havia somiat, no demano res més". O potser sí: vendre molts exemplars de Somiatruites, que es publica el 22 de novembre; i si pot ser, aquest cap de setmana, que el disc es vendrà en exclusiva amb l'ARA. "I tant, si us puc fer un favor a vosaltres, cap problema! -riu Pla- Ara, de discos, no ho sé, últimament no se'n venen, oi?", afegeix.

"Jo no faig mai res difícil"

"Ens van proposar de fer una col·laboració amb el Pascal i jo vaig anar agafant les seves músiques i els vaig anar posant lletres per divertir-me", explica Pla de la gènesi de Somiatruites. "Les cançons del Pascal em suggereixen lletres, no se'm fa gens complicat. I per a mi això és molt bo. Jo no faig mai res difícil". Durant el procés, a Comelade ni l'hi va explicar ni li va demanar permís. "Li vaig ensenyar que ja estava tot fet". I l'apropiacionisme, a Comelade, que ja havia col·laborat en l'anterior treball del cantautor de Sabadell, La diferencia (2008), li va encantar.

"La idea va anar creixent -continua Pla-: primer van ser dos dies a Girona, després uns dies al Lliure i més endavant ja es va començar a embolicar la cosa per Espanya. El Pascal em va començar a passar músiques noves i com que ja m'havia cansat de fer lletres en català -com la de Catalana de Jaç, "Quin plaer, quin gustàs, que és cantar en català"-, vaig començar a fer-ne en castellà". Així, explica Pla, Somiatruites reuneix en un dels discos les cançons en català amb què es va estrenar l'espectacle, i en l'altre les cançons en castellà que s'hi van afegir després.

Però a part de l'idioma, les cançons dels dos CD també es diferencien per la temàtica. Les cançons en català en general són dolces i innocents, com ara Demà, que és una oda a la procrastinació que funcionaria molt bé en un Barri Sèsam que maleduqués, tot i que Antònia Font narra la còpula en un avió amb "la mallorquina més formosa que hi ha al món". En canvi, les cançons en castellà són força més fosques. "Quan comences a fer una cosa i es comença a allargar, tens la necessitat de tocar altres temes i altres ritmes. No faràs una altra cançó de bressol i una altra cançó de bressol i una altra cançó de bressol", admet Pla.

Pla i Comelade continuaran amb els directes de Somiatruites, un espectacle que ara "és el mateix, però millor". "Tenim concerts fins a l'estiu que ve i ara comencem la feina cap a Espanya", diu Pla. Però al de Sabadell li encantaria que la col·laboració amb Comelade no acabés aquí. "Amb tots els músics amb qui he treballat no he deixat de treballar-hi mai -explica-. Amb el Pascal espero que sigui així, jo ja ens imagino de vellets. A mi, si em deixessin, i no m'hagués d'entretenir amb altres coses, continuaria posant lletra als seus temes sempre".

A Somiatruites també hi han treballat Quimi Portet i Muchachito Bombo Infierno. Pla diu dels seus col·laboradors habituals: "Són músics als quals vas a parar per casualitat, comences a treballar-hi, te'n fas amic, no trobes cap bateria millor, cap guitarrista millor ni cap pianista millor i ja et quedes amb ells per tota la vida. Ells sembla que et facin cas, i tu, dissimules i tires".

Més continguts de