Publicitat
Publicitat

DEBAT AL CCCB

Juan Marsé i António Lobo Antunes debaten sobre l'honestedat en la literatura

"Un llibre és un deliri, una mentida que val més que la veritat"

L'escriptor és un lladre que roba retalls de vida i que menteix amb la complicitat dels lectors, però l'únic acte de deshonestedat intel·lectual el comet quan no escriu el millor llibre que sap escriure, quan dóna per bo un text tot i sabent que hi ha una frase que grinyola. Vet aquí una conclusió possible de la xerrada sobre el valor de l'honestedat que van mantenir ahir al vespre al CCCB els escriptors António Lobo Antunes i Juan Marsé, moderats per Emili Manzano. Una gentada impressionant va posar a prova la solidesa arquitectònica de l'auditori: si no es va ensorrar ahir, ja no s'ensorrarà mai. Ni tan sols avui, que hi parlarà Paul Auster.

"Posar-se un mateix com a exemple d'honestedat seria deshonest, i assenyalar els altres tampoc em ve de gust", comenta Marsé abans de l'acte, mentre els assistents fan vint minuts de cua per pagar els tres euros que costa l'entrada. Fa goig: qualsevol diria que som un país culte i noble i ric i lliure i tot això. En efecte, Marsé no es posa com a exemple de res, però dedica una bona estona a rememorar la polèmica que el va dur a dimitir com a jurat del premi Planeta. "Crec que allà vaig fer el que havia de fer", conclou.

"Pots haver escrit una novel·la amb la màxima honestedat de plantejaments i que la crítica trobi que és l'obra d'un feixista", diu Juan Marsé. I recorda que Ezra Pound era un gran poeta i crític literari que admirava Mussolini. "Ezra Pound, com Céline, eren uns fills de puta, però també eren grans artistes", sentencia Lobo Antunes. Més endavant, el portuguès (que porta incorporada l'etiqueta d'etern-candidat-al-Nobel) insisteix: "Els grans escriptors tenen la sensibilitat a flor de pell. Ja poden ser fills de puta, però per haver escrit segons què han de tenir alguna cosa a dins que els dignifica, i això potser és l'única victòria possible contra la mort".

Segons Lobo Antunes, "un llibre és un deliri, una mentida que val molt més que la veritat". Madame Bovary no mor, però ens ho empassem, perquè la literatura comporta "la suspensió de la incredulitat". A part de les mentides que formen part del pacte literari, n'hi ha de més gratuïtes. Molts escriptors, assegura Lobo Antunes, menteixen quan parlen de les seves influències, que sovint no són tan elevades com fan veure. "L'únic sant que conec és Txèkhov: era un home sense defectes, d'una honestedat i un rigor increïbles". Amén.

"Jo he mentit com un gos des de xaval", admet Juan Marsé, que es permet la deshonestedat a la vida, però no pas quan treballa. "Una novel·la no està mai a l'altura del que t'havies proposat, sempre hi ha una distància entre el que vols fer i el que aconsegueixes. Però quan saps que un text no funciona i el deixes tal qual estàs sent deshonest amb el lector i amb la literatura".

Més continguts de