Publicitat
Publicitat

L'antologia compta amb un pròleg de Pere Gimferrer

Els millors versos de J.V. Foix, avui amb l'ARA

Un quart de segle després de la mort de J.V. Foix la seva obra es reivindica com un dels cims clàssics de la literatura catalana del segle XX. L'antologia de l'ARA en reuneix els versos indispensables.

J.V. Foix (1893-1987) no va ser gaire viatger. No ho va ser físicament, però sí mentalment: en un pla creatiu, va ser un dels creadors de mons més suggestius, aparentment incomprensibles, sempre fascinants. Foix enfilava colls, seguia per valls ombroses i vencia els guals per deixar-se seduir, sense preferències, per un món "novell" -el del "pintar extrem"- i pel llegat clàssic: "l'antic museu", "les madones borroses" i "l'ombra suau d'un tell".

Si bé Foix no publicaria el seu primer llibre fins ben entrada la trentena -les proses poètiques de Gertrudis (1927) i KRTU (1932)-, aquest retard seria compensat per una trajectòria llarga que aniria incrementant el ritme editorial al llarg dels anys.

Literatura lliure

"Constato que el vocabulari i la gramàtica, i fins i tot la prosòdia de Foix, estan pensats per a un lector que hagués viscut en un país lliure, on la parla catalana no hagués estat proscrita", escriu Pere Gimferrer al pròleg de l'antologia que l'ARA ofereix avui per 9,95 €, fent esment al recargolament formal de Sol, i de dol , que conté una de les divises essencials de tota l'obra foixiana: "M'exalta el nou i m'enamora el vell".

Més endavant arribarien llibres essencials com Les irreals omegues (1949), On he deixat les claus... (1953), Onze Nadals i un Cap d'Any (1960) i Desa aquests llibres al calaix de baix (1972). Tots són presents a l'antologia que avui es pot comprar amb el diari ARA. Al volum hi ha una àmplia representació de Sol, i de dol i també de poemes en vers lliure, presents a Les irreals omegues i On he deixat les claus... , on abunda "la narració en forma hipertrofiada [...], transfigurada i exalçada cap al pla d'una realitat superior formulable només en el poema mateix". Un grup més reduït de poemes s'acosten a l'escriptura automàtica sense perdre de vista "la reelaboració de l'experiència personal". Finalment, hi ha una part important de poemes d'inspiració popular, procedents dels reculls Onze Nadals i un Cap d'Any i Desa aquests llibres al calaix de baix , on la poesia tradicional d'inspiració anònima és actualitzada amb rigor i encant.

El poeta de "fals pseudònim" J.V. Foix, 25 anys després de la seva desaparició, segueix captivant noves generacions de lectors.

Més continguts de