Mor el poeta badaloní Joan Argenté als 84 anys

BarcelonaLletraferit, humanista, advocat, poeta, traductor, home de teatre i cinèfil, Joan Argenté (1931-2015) es va donar a conèixer com a poeta en la segona 'Antologia poètica universitària' (1950). Era un reconegut traductor d’obres franceses i italianes. Va traduir, entre d’altres, poemes de Jacques Prévert, i va adaptar cançons de Jacques Brel (com 'El clar país'), Léo Ferré i Henri Tachan. La seva activitat intel·lectual va estar sempre lligada a la represa de la vida cultural del país (per exemple, com a patró del Teatre Lliure) i a la lluita per la recuperació de l’oficialitat de la llengua catalana, ha recordat avui la conselleria de Cultura.

Alumne de Maria Aurèlia Capmany a l'Institut Albéniz, que va exercir una gran influència perquè el jove Argenté s'interessés per la literatura i el teatre, el 1959 va guanyar el premi Joan Salvat-Papasseit amb 'El temps de tants dits' i el 1975, el premi Carles Riba amb 'Seminocturn, semidiürn'. El 2001 es van publicar dins les seves 'Obres poètiques' junt amb els volums 'Cicle, bicicle, tricicle' (1967) i 'Moviment peristàltic, o aquest home, per a mi, és una pesant bombeta encesa' (1976). Albert Ibañez, comissari de l'exposició que li va dedicar Badalona el 2010, destaca en el seu obituari que "la poesia de Joan Argenté és polièdrica i s’ha produït al marge dels corrents i les modes predominants al país, ha trobat la seva força en el poder i la capacitat de les paraules, i sempre ha tingut un punt d’excentricitat".

"La seva poesia es centrava en la força i el poder de les paraules", ha destacat Ferran Mascarell sobre l’obra de Joan Argenté. El conseller de Cultura recorda Joan Argenté com "un home culte i ple d'inquietuds que defensava amb fermesa la llengua i els Països Catalans".

Al llarg de la seva trajectòria, Argenté va rebre diversos premis i reconeixements com el premi Joan Salvat-Papasseit i la Creu de Sant Jordi el 2006.