Publicitat
Publicitat

El parlar que vola

El músic Miquel Àngel Marín va estrenar-se com a escriptor- pensador amb Lo clarinet és l'aixada , i ara en presenta la continuació solapada, aquest esplèndid dietari de músic (1996- 2007). La valentia és una qualitat admirable en un artista. La necessita per ser autèntic, per assolir fites personals, tècniques i aprovació social. Per interpretar i també per mostrar-se. Marín vol mostrar però no demostrar. La seva autenticitat el du al contracorrent, cosa que li atorga -oh, paradoxa- fluïdesa per expressar-se amb lucidesa intel·ligent i sense concessions.

Marín és la naturalitat feta súmmum. Són aforismes, pensaments, flux poètic o conceptual, nascuts de l'afany d'ordenar amb paraules les inquietuds que suscita la seva dialèctica amb la música i amb l'instrument, que n'és el canal escollit. Per a un músic, l'instrument -el clarinet en aquest cas- pot arribar a esdevenir una obsessió. I no podria ser altrament. Les hores i els anys de convivència el converteixen en una parella feta de carn, os i banús, i el diàleg esdevé infinit. És honest aquest músic, perquè concep la pràctica artística com una aventura vital de coneixement i de plaer, no com una simulació, ni molt menys com una cursa de competitivitat i colzes, una cosa que li repugna per naturalesa. La problematització de la partitura té a veure amb un sentit profund de la música, una crítica a la institucionalització i a l'encartonament i una defensa de la llibertat inherent a l'acte creatiu de la música. La partitura, entesa per ell com ho fa Cecil Taylor, no és més que una indicació, un registre imperfecte, perquè la música és una cosa física i màgica que només succeeix en el moment en què sona.

Per al Marín pensador la possibilitat d'articular les ànsies i les il·luminacions pot arribar a ser una teràpia, i la generositat de compartir-ho ja ens indica de quina pasta està fet. Els primeres espases que l'agombolen (Barber, Sáez, Hac Mor) ja diuen prou perquè puguem ser guiats convenientment en l'aventura de llegir-lo. No se'l perdin si no volen caure en la perdició.

Més continguts de