Publicitat
Publicitat

TEATRE

El català és un problema per al nostre teatre, segons 'Le Monde'

Un enviat especial que ha passat pel TNC afirma que el català pot tenir un "risc d'asfíxia per als artistes en una mena de provincianisme". Titula: "'El misantrop' revela la difícil fàbrica del teatre català"

Un periodista enviat especial per Le Monde ha publicat un article al prestigiós diari francès en què titlla el teatre català d'una "difícil fàbrica". El redactor només fa referència a una obra de les 86 que hi ha en cartell aquesta setmana a Barcelona, El misantrop, en cartell al Teatre Nacional. Fabienne Darge explica que la importànica del teatre està clara només veient les mides del panteó de Ricard Bofill. El redactor indica que totes les obres es fan en català, excepte les obres originals en castellà, que es fan en aquest idioma, segons li ha explicat el director Sergi Belbel, i ell observa que per "la reclusió que podria suposar un teatre replegat en el seu espai lingüístic" s'han buscat directors europeus per airejar-lo. És el cas del director d' El misantrop, que és el francès Georges Lavaudant. "Han fet una crida a directors d'escena estrangers, que no s'han pas amuntegat a la porta: el català continua sent una llengua desconeguda fora de les seves fronteres". Segons el redactor, la posada en escena demostra que "el teatre català, que té una llarga història, s'ha hagut de reconstruir després del franquisme".

Segons l'article, la lectura "forta i pertinent" de l'adaptació no té tota l'amplitud que podria tenir. Primer, per la traducció "trivial" de Molière, i sobretot perquè Jordi Boixaderas i Marta Marc, "dues glòries 'nacionals'", diu (amb nacionals entre cometes), interpreten un fulletó televisiu. "Els actors catalans, quan volen actuar en el seu espai lingüístic –no és el cas de tots– estan obligats a seguir els rols de la televisió, i el joc teatral se'n ressent", diu Le Monde. "Tot i que aquesta voluntat de reconquerir una memòria que ha sigut espoliada és legítima, hi ha un veritable risc d'asfíxia per als artistes en una mena de provincianisme", apunta el redactor citant paraules de Georges Lavaudant.

Més continguts de