Publicitat
Publicitat

ART

Art, crítica i rebel·lió ‘made in USA’

El nord-americà Travis Somerville exposa a Arco un al·legat contra el colonialisme espanyol

Fra Juníper Serra està considerat el fundador de la ciutat de Califòrnia, però és una figura controvertida, ja que el seu afany evangelitzador no es pot separar del domini polític i econòmic que Espanya va exercir a l’Amèrica del segle XVIII. El papa Francesc el va canonitzar al setembre, però no va fer-ho a Califòrnia, sinó a Washington. Aquest acte va reobrir les ferides dels nadius nord-americans, que van manifestar-s’hi en contra, i va ser el detonant d’una obra que l’artista nord-americà Travis Somerville exposa per primera vegada: un rai amb el retrat del frare mallorquí tacat amb la bandera espanyola i acompanyat de la paraula “immigrant” i un nadiu nord-americà extret d’un anunci. Porta per títol Pintura de guerra.

Aquesta peça està envoltada d’altres pintures seves de gran format on aborda el racisme als Estats Units, les relacions convulses entre els estats del nord i els del sud i la colonització amb un llenguatge potent que beu del pop i del còmic. Estan plenes a vessar de detalls, com arbres desarrelats, torres d’explotacions petrolíferes, pasteres en flames i encaputxats del Ku Klux Klan. “Vaig créixer al sud dels Estats Units i els meus pares van estar involucrats en els moviments per la lluita dels drets civils. No era habitual a la nostra comunitat i vaig créixer envoltat de molta hostilitat”, va explicar l’artista sobre l’origen de la càrrega de denúncia del seu art. Travis Somerville està representat a Arco per la galeria d’Alabama Beta Pictoris / Maus Contemporary Art, i té una exposició en cartell a Madrid a la galeria Ponce+Robles.

A més de les qüestions racials, Somerville tracta de passada el tema de l’islamisme radical a l’obra L’infidel, formada per una bandera dels Estats Units, un retrat de l’esclau i activista Frederick Douglas i una altra bandera que recorda les del grup terrorista Daeix. El seu objectiu és, segons el galerista Guido H. Maus, recordar al públic que “potencialment tots, per a algú o en algun lloc, som infidels”. L’altra artista que exposen, Taravat Talepasand, de Los Angeles i filla de pares iranians, critica la visió de la dona al món islàmic. En una obra ha posat la paraula jihad damunt una pedra preciosa, per dir que la seva lluita és el seu jardí secret, la seva feminitat.

Somerville no és l’únic artista a la fira que posa el dit a les nafres dels Estats Units. A la galeria Joan Prats, el peruà Fernando Bryce, que rellegeix de la història a partir d’anuncis antics, articles de premsa i pamflets, exposa una peça feta amb anuncis de la revista Art News dels anys posteriors a la segona Guerra Mundial i de la Guerra Freda. Com que la CIA va promoure l’expressionisme abstracte durant la Guerra Freda per treure pit culturalment davant la Unió Soviètica, la publicitat d’exposicions de Barnett Newman, Pablo Picasso, Mark Rothko i Paul Delvaux pren un lectura política.

També amb un llenguatge directe com el de Somerville, l’argentina Adriana Bustos, a la galeria Ignacio Liprandi, exposa un dibuix de gran format fet a llapis sobre el turisme als Estats Units en què el banc Wells Fargo té un paper destacat. Al començament Wells Fargo es dedicava a transportar diners i també admetia passatgers en les mateixes diligències, però avui en dia la seva reputació no és gaire bona. Com diu un eslògan de l’obra, aquest banc, que va ser acusat d’executar desnonaments il·legals, “et roba la casa”.

Més continguts de