La recerca dels ossos de l’autor d’‘El Quixot’
Es descobreix un taüt amb les inicials M.C., que caldrà analitzar si conté les restes de Cervantes
BarcelonaLa vida de Miguel de Cervantes (Alcalá de Henares, 1547 - Madrid, 1616) té molts clarobscurs. Va tenir una existència intensa: amb 22 anys va marxar a Itàlia, poc després es va allistar a l’exèrcit i va tornar a Espanya el 1575 després d’haver sigut capturat per pirates algerians. Com a soldat va combatre en la cèlebre batalla de Lepant, i va treballar com a recaptador d’impostos. Va tenir al llarg de tota la vida problemes econòmics i amb la justícia. Però res va impedir que escrivís. És l’autor d’ El Quixot, l’obra més traduïda i editada del món (després de la Bíblia). En els últims 400 anys ningú ha pogut visitar la seva tomba. No se sabia exactament on era. Ara, però, quan falta un curs perquè se celebrin 400 anys de la seva mort, un equip d’investigadors creuen que poden haver trobat les seves restes.
Com es van perdre les restes de Cervantes?
Extraviat durant una reforma del convent de les Trinitàries
Cervantes va escriure fins al final. Va acabar Los trabajos de Persiles y Sigismunda quatre dies abans d’expirar, una novel·la que havia començat anys abans i que es publicaria de manera pòstuma el gener del 1617. Va morir el divendres 22 d’abril, però al registre de la parròquia de San Sebastián hi consta el dia 23, perquè en aquella època s’anotava la data de l’enterrament. Va ser inhumat al convent de les Trinitàries, al carrer Lope de Vega, prop de casa seva. El seu confessor, Francisco Martínez, pertanyia a aquest convent i Cervantes volia ser enterrat allà perquè la comunitat de les trinitàries havia ajudat a rescatar-lo, amb 500 escuts, quan estava pres a Algèria. El van portar fins al convent sobre les espatlles, en un taüt humil, amb el rostre descobert i vestit amb els hàbits de l’ordre dels franciscans. Sempre s’ha sabut que l’autor estava enterrat allà, però les restes es van perdre quan, mig segle després del seu enterrament, el 1673, es va reconstruir el convent. El seu testament també va desaparèixer.
Com s’ha buscat l’autor d’‘El Quixot’?
Un equip de científics amb georadars i aparells infrarojos
L’operació Cervantes va començar l’abril passat. Se sabia des del 1870 -així consta en un informe que la Real Academia Española va encarregar- que sota el subsòl de l’antiga església hi havia restes òssies. La Comunitat de Madrid i l’ajuntament madrileny van autoritzar la recerca i van finançar-la amb una primera partida de 12.000 euros, a la qual posteriorment s’han afegit 50.000 euros més. El georadista Luis Avial i l’historiador Francisco del Prado batallaven perquè es trobessin les restes de l’autor d’ El Quixot des del 2011. Van haver d’obtenir també l’autorització de les autoritats eclesiàstiques. Hi va haver alguns obstacles. El procés de recerca es va paralitzar perquè dos familiars de persones enterrades al convent van adreçar una carta al cardenal Rouco Varela demanant que s’aturessin les investigacions i anunciant accions legals contundents. Finalment, a l’octubre, les altes autoritats eclesiàstiques hi van donar llum verda. L’equip de recerca, liderat pel prestigiós forense Francisco Etxeberria -que ha participat en l’exhumació de fosses comunes de la Guerra Civil, en l’anàlisi de les restes de Víctor Jara i Salvador Allende, i fins i tot en el cas José Bretón-, el formen forenses, antropòlegs, patòlegs, osteoarqueòlegs, biòlegs, arquitectes, topògrafs, experts en identificació de l’ADN i un membre de l’Institut d’Estudis Científics en Mòmies (Iecim). Amb georadars i infrarojos van començar a escrutar el subsòl. Finalment, les restes es van localitzar a la cripta a 4,80 metres de profunditat.
On s’han localitzat les restes òssies?
Un taüt amb les inicials M.C. i les restes de sis cossos
Fa poc més d’una setmana es van trobar sis noves sepultures que fins a aquell moment es desconeixien. Se sabia que al subsòl de la cripta hi havia una petita necròpoli subterrània amb 33 nínxols, la majoria amb les restes de monges. Els sepulcres es van trobar després que la cripta fos netejada i es retiressin fustams sobre els quals s’havien apilat llibres religiosos. Es va introduir una microcàmera a l’interior d’una de les sepultures que va detectar restes òssies. Dissabte al migdia es va descobrir que un dels taüts tenia les inicials M.C. i a dins hi ha ossos de sis persones, entre les quals alguns nens petits. Tots estan molt deteriorats i l’anàlisi forense serà complicada. “No hi ha res més, no hi ha cap confirmació ni verificació de res”, assegura Etxeberria.
Com es demostrarà que és Cervantes?
Ferides de batalla i les conseqüències d’una vida intensa
Les restes de l’escriptor tenen algunes peculiaritats: una atrofia òssia a la mà esquerra i marques dels impactes rebuts a Lepant. A més, pràcticament no tenia dents -només conservava sis peces- i una artrosi que li deformava la columna vertebral. A tot això cal afegir-hi les restes que puguin quedar del sudari franciscà i la fusta del taüt.
