Per què la taxa de pobresa a Catalunya és més baixa segons l'INE i més alta segons l'Idescat?

L'institut estadístic espanyol compara les comunitats sense tenir en compte les diferències en el poder adquisitiu, mentre que l'organisme català utilitza els mateixos criteris que l'Eurostat per a la comparació entre països

 

Segons va informar l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a l'abril, la taxa de risc de pobresa a Catalunya es va situar en el 13,2% l'any 2016, més de nou punts per sota de la taxa de risc de pobresa estatal, del 22,3%, i gairebé dos punts menys que l'any anterior. Però segons  les dades que l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat aquest dijous, la ta xa de risc de pobresa a Catalunya es va situar en el 19,2% el 2016. Aquesta xifra també està per sota de la mitjana estatal, però molt menys, i ni tan sols la tendència coincideix: segons l'Idescat, hi ha un lleuger increment respecte a l'any anterior.

Les dades originals són les mateixes: provenen de l'Enquesta de Condicions de Vida que es va fer durant el 2016, i que preguntava pels ingressos dels ciutadans durant el 2015. Però la taxa de risc de pobresa és un càlcul de la  pobresa relativa, que determina la part de la població que està en risc de pobresa en relació amb la situació del conjunt. Primer es calcula un llindar de risc de pobresa, que és el 60% de la mediana d'ingressos de tota la població, i després es calcula la part de la població que té ingressos inferiors a aquest llindar. L'INE i l'Idescat fan aquests càlculs de manera diferent.

L'institut estadístic espanyol calcula  un únic llindar de risc de pobresa en base als ingressos de tots els ciutadans de l'Estat, i després l'utilitza per calcular la taxa de risc de pobresa de l'Estat i també la de cada comunitat. Per al 2016, aquest llindar es va situar en els 8.208,50 euros nets per ciutadà, i el 22,3% de la població de l'Estat i el 13,2% de la població de Catalunya van quedar per sota del llindar. Per obtenir les taxes de les comunitats, es barreja un càlcul relatiu en què la base és el conjunt de l'Estat amb un càlcul relatiu en què la base és el conjunt de la comunitat.

L'organisme català, en canvi, calcula un llindar de risc de pobresa específic per a Catalunya en base als ingressos dels ciutadans de Catalunya, i utilitza aquest llindar per calcular la taxa de risc de pobresa de Catalunya. El 2016 aquest llindar es va situar en els 10.708 euros nets per ciutadà, i el 19,2% de la població de Catalunya va quedar per sota del llindar. Així, la taxa de la comunitat surt de càlculs relatius en què la base és sempre la comunitat. Altres instituts estadístics autonòmics també utilitzen el mètode de l'Idescat.

En les dades de l'institut estadístic espanyol es compara la situació de les comunitats autònomes sense tenir en compte les diferències en el poder adquisitiu. I, més enllà de les comparacions, la Generalitat assegura que aquests càlculs són menys fiables per analitzar l'evolució de la situació dins d'una mateixa comunitat. Segons  un document publicat l'any passat per la direcció general d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat, "les dades de pobresa de l’Idescat ofereixen una visió més propera a la realitat econòmica en què viu la població".

L'institut estadístic català, en canvi, utilitza els mateixos criteris que utilitza l'Eurostat per a la comparació entre països. La taxa de risc de pobresa de la Unió Europea era del 17,3% l'any 2015. Alemanya o el Regne Unit estaven per sota, però no molt, amb un 16,7%, perquè les taxes dels països sempre es calculen a partir de llindars específics per a cada país.   Segons detalla l'organisme estadístic europeu, e l llindar de risc de pobresa "s'expressa, sovint, en paritats del poder adquisitiu per tenir en compte les diferències entre països en el cost de la vida".

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

PUBLICITAT
incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

PUBLICITAT
Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

PUBLICITAT
Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça