«Ara sé que ‘bisbe’ vol dir ‘obispo’»

L’hospitalet de Llobregat“No et lligarà el matrimoni i et lligarà la hipoteca!”, avisa Rosa Arqué amb la seguretat de qui sap que, als seus 65 anys, té un bon grapat de consells per donar. La receptora del missatge, María Morales, de 32 anys, riu amb complicitat. La compra del pis a Cornellà ja està feta, però agraeix que li digui què en pensa. S’expliquen la vida i no són mare i filla ni familiars ni veïnes. Són una de les més de 100.000 parelles lingüístiques que hi ha hagut a Catalunya en els últims 13 anys. Tot just han quedat unes set vegades. L’afany de la María per aprendre català i la vocació de la Rosa per ensenyar-lo és l’argamassa que les uneix i l’essència del projecte.

Es van conèixer al Consorci per a la Normalització Lingüística de l’Hospitalet de Llobregat, on a hores d’ara hi ha més de 200 parelles. La María va fer les maletes de la seva Màlaga natal per anar a viure amb el seu xicot a Corbera l’octubre del 2014. “Volia integrar-me, era la primera cosa que tenia clar que volia fer i, a més, era necessari per trobar feina”, assegura la jove veterinària. Insisteix que res és tan radical com sembla. Ni des d’Andalusia es veu Catalunya com una terra on s’imposa el català ni des d’aquí percep menyspreu cap a les persones que no el parlen. Tres mesos després d’instal·lar-se a Corbera, ja estava apuntada a un curs i a hores d’ara ja està al nivell elemental 3. Ha après ràpid. “La gramàtica és força semblant al castellà. La pronunciació em costa més perquè en el meu dialecte andalús pronunciem les esses com una zeta castellana”, explica.

Però per a això hi ha la Rosa, que l’ajuda i la corregeix amb el seu català forjat a Gironella. Fa cinc anys que es va prejubilar de la seva feina com a secretària de direcció del Consorci Sanitari Integral de l’Hospitalet, una ciutat acollidora de molta immigració en la qual hi ha barris on és difícil sentir a parlar català. De seguida es va fer voluntària per la llengua, una iniciativa que es va posar en marxa fa 13 anys. “Jo és que sóc molt de la ceba”, diu rient. La María és la seva quarta parella lingüística. Abans va ajudar a parlar millor el català a una dona romanesa, una altra de malaguenya i una de dominicana. Tenir “ feeling ” i compromís són les dues claus de l’èxit.

La Rosa i la María intenten quedar un cop a la setmana i no acostumen a fer-ho assegudes simplement en una taula. Van de compres o visiten diferents indrets de Barcelona. “S’ha convertit en la meva guia turística”, assegura la jove. La setmana passada, per exemple, van visitar el Palau Robert. “Ara sé que bisbe vol dir obispo ”, explica divertida. Fer diferents activitats permet a la María conèixer vocabulari nou i garantir-se un espai on només es parli català, ja que el seu xicot i el seu entorn més directe són castellanoparlants. “I jo també n’aprenc. De vegades em pregunta coses per exemple de tipus històric i acabem totes dues buscant-ho a Google per saber-ne més”, admet la Rosa, que afegeix que també ha après molt d’altres cultures. De política, asseguren, en parlen poc. Tot i que la María no les tenia totes quan va decidir venir a Catalunya “amb el tema del procés”, era més que res per la por al que és desconegut i el canvi radical de vida. Ara, si tot va bé, es planteja quedar-s’hi per sempre. “No tinc pensaments independentistes perquè no sóc catalana, però vull entendre aquests sentiments. Amb respecte, tot es pot parlar”, conclou. I sí, la María i la Rosa parlen. I parlen molt. I riuen. En català.