Irritació general per les retallades del govern Rajoy

MADRID.En un Congrés de Diputats blindat amb tanques i policies, el govern espanyol va aprovar ahir la tisorada social més gran de la democràcia només amb 180 vots del PP a favor. Es va fer palès que de vegades una sòlida majoria absoluta també pot experimentar el vertigen de la soledat, política i social. A la tarda, milers de ciutadans van sortir al carrer per dir no als dràstics ajustos. Per acabar-ho d'adobar, els mercats van tornar a ser insensibles a aquestes mesures: la prima de risc va tancar a 579 punts, un nou rècord històric des de la instauració de la moneda única, i el bo a deu anys va quedar per sobre del 7%. L'únic respir per al president espanyol, que sorprenentment per a la majoria només va anar al Congrés per votar, va ser el vistiplau del Parlament alemany per contribuir amb prop de 30.000 milions al préstec per salvar el sistema bancari espanyol.

A la Moncloa són molt conscients de la dificultat de demanar més sacrificis als espanyols si no es percep una rebaixa de la pressió ofegadora dels mercats. Fonts de Presidència reiteraven en privat que no hi haurà "miracles", que el camí està ben traçat però que s'esperen més "pujades i baixades". Estan convençuts que ara la responsabilitat és compartida: Brussel·les (que té uns tempos feixucs) ha de blindar el projecte de l'euro i Madrid ha de culminar les retallades i les reformes. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar que ara el gran problema és el deute extern, del 92% del PIB, i no pas "quatre especuladors que ataquen per guanyar diners". Per si de cas, però, va anunciar la intenció de modificar el règim actual de plusvàlues per lluitar contra els que fan diners ràpids amb l'especulació als mercats.

Europa "obliga"

El debat d'ahir al Congrés va ser més dur que el de la setmana passada, quan el president espanyol va anunciar un pla que suposava enterrar el programa electoral del PP. La satisfacció a les files del PSOE per l'enduriment del to del seu líder, Alfredo Pérez Rubalcaba, era evident. De fet, el socialista va ser l'únic grup que no va deixar el debat del decret en mans dels diputats que habitualment es dediquen als temes econòmics. Objectiu: no restar ni un bri d'importància al cara a cara.

De la confrontació parlamentària se'n poden treure algunes conclusions. Primera: la sobirania s'ha desplaçat de la madrilenya Carrera de San Jerónimo a Brussel·les i a Berlín. Ho va admetre Montoro per justificar un paquet de mesures que inclou la pujada de l'IVA, a la qual ell s'ha oposat fins a l'últim moment. Segons va dir, les recomanacions del Consell Europeu són "obligacions" que cal complir. De fet, va reconèixer que si no es resolen algunes de les mancances estructurals de l'economia espanyola, l'Estat és "un risc per a Europa", com va dir l'FMI.

Per al PSOE, el problema és precisament la poca fortalesa de Rajoy a Europa a l'hora de defensar un altre camí que generi confiança: "Els mercats saben que vostès estan deprimint més l'economia. L'ajust porta a més ajust i una economia que no creix no pot pagar", va avisar. Els analistes van qualificar de decebedora l'emissió de deute d'ahir, pagant els bons a cinc i a set anys per sobre del 6%. El Tresor no col·locava deute a cinc anys amb uns interessos tan alts des del 1997.

La segona conclusió del debat al Congrés és que el pacte d'estat que reclamava tant Pérez Rubalcaba com el líder de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, és impossible. El convenciment instal·lat a la Moncloa -on pesa molt l'Oficina Econòmica que dirigeix Álvaro Nadal, fil directe amb Berlín- és que només és possible transitar per la via de l'austeritat merkeliana . Això impedeix fer les renúncies que implica qualsevol acord. Montoro és inflexible i colla la despesa social i, per tant, el marge autonòmic.

Sense diners per als serveis públics

Montoro va deixar clar que no hi ha alternativa real possible. "No hi ha diners a les arques públiques, no hi ha diners per pagar els serveis públics", va dir. Per tant, "cal renunciar a tot el que no es pugui finançar". L'oposició ho nega i aposta per mesures que oscil·len entre instaurar un impost que gravi les grans fortunes (el TC va acceptar a tràmit el recurs del PSOE contra l'amnistia fiscal) o un pla de xoc per crear ocupació. El govern socialista de França ha fet marxa enrere amb la pujada de l'IVA seguint l'exemple d'Itàlia, que va suprimir províncies per no ensorrar encara més el consum.

Amb menys contestació, el PP va aprovar el mecanisme per ajudar financerament les comunitats, amb aires clars de recentralització.