Publicitat
Publicitat

RETALLADES, EL FINANÇAMENT

Rajoy busca diluir el fantasma del rescat autonòmic a partir de la proposta de la Generalitat de finançament del deute

Hispanobons per al 2013

El govern espanyol busca una fórmula perquè les comunitats es financin a través del Tresor. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, admet que el dèficit de l'Estat supera el 3,5% previst.

Objectiu: que el rescat autonòmic no sembli, efectivament, un rescat. El govern espanyol treballa per transformar l'any vinent el fons de liquiditat perquè les comunitats puguin finançar-se amb ajudes que vinguin directament de les subhastes del Tresor i no d'un fons controlat per l'Estat. Es tracta d'una fórmula que en essència beu dels hispanobons que tant ha reclamat Catalunya, però que no deixaria enrere els mecanismes de control perquè els territoris compleixin l'objectiu de dèficit. En tot cas, minimitzaria l'estigma del rescat i contribuiria a llimar asprors amb governs com el català. I és que una de les obsessions de Mariano Rajoy és transmetre de portes enfora una imatge d'unitat que complagui els mercats. De fet, el setembre que ve convocarà una conferència de presidents autonòmics amb aquest objectiu.

Rajoy va començar ahir precisament posant ordre a Génova en una reunió per garantir que, si al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) hi ha qui li porti la contrària, no sigui precisament algun dels seus barons , com ja va passar a la reunió de fa quinze dies. Aleshores Extremadura i Castella i Lleó es van abstenir en l'aprovació dels objectius de dèficit pels pròxims anys. "És el moment de la unitat i no de parlar de «com tenim el meu tema»", va dir en sortir de la reunió el president extremeny, José Antonio Monago, fent palès l'eficient sermó de Rajoy. També el president del PP basc, Antonio Basagoiti, va deixar clar que els barons del PP farien "pinya malgrat les diferències".

L'enduriment dels objectius

El CPFF d'avui ha estat convocat per parlar del fons de liquiditat per a les autonomies i per establir oficialment els nous objectius de dèficit públic per als pròxims anys, tot i que aquesta qüestió ja es va tractar al conclau de fa dues setmanes. No hi haurà novetats i el govern espanyol no distribuirà amb les comunitats el punt de dèficit addicional que li ha atorgat la Unió Europea, fins al 6,3%. Aquest punt extra se'l quedarà l'Estat i el distribuirà en cas que alguna administració no compleixi l'objectiu. A més, es confirmarà l'enduriment dels objectius autonòmics per als pròxims anys. Així, l'objectiu de dèficit de l'Estat per a aquest any passarà del 3,5% al 4,5%, mentre que el de les autonomies es mantindrà en l'1,5%, el dels ajuntaments en el 0,3% i el de la Seguretat Social en el 0%. Els objectius autonòmics per als pròxims anys seran un dèficit del 0,7% el 2013, del 0,1% el 2014 i un superàvit del 0,2% el 2015.

Tot i que no és a l'ordre del dia, segur que a la reunió s'abordarà la transformació que patirà l'any vinent el fons de liquiditat per a les autonomies. El 2013 ja no hi haurà un fons que doni crèdits a les comunitats que no puguin finançar els seus venciments, sinó que aquestes ajudes vindran directament de les subhastes del Tresor, que emetrà el deute que li hagin demanat prèviament les autonomies, segons van explicar ahir a l'ARA fonts del ministeri d'Economia. És a dir, una comunitat demanarà una xifra de diners per fer front als seus venciments de deute i el Tresor afegirà aquesta suma a les subhastes de deute que col·loca als mercats.

Serà una emissió conjunta, però el Tresor donarà els diners a les autonomies a canvi d'unes condicions estrictes. Les mateixes fonts no van voler especificar quines seran aquestes exigències, però tot indica que seran similars a les que estableix l'actual fons de liquiditat, com per exemple demanar ajustos que garanteixin el retorn dels crèdits o més supervisió dels comptes autonòmics. El nou mecanisme suposa una clara aproximació -en ple distanciament entre el PP i CiU- al concepte dels hispanobons que fa mesos que reclama el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. El responsable de les finances catalanes volia emissions de deute conjuntes de totes les comunitats amb l'aval de l'Estat per permetre a les autonomies finançar-se als mercats a preus sostenibles. Fins ara Montoro s'havia oposat amb fermesa a aquesta possibilitat perquè considerava que seria mutualitzar el risc i podria relaxar les comunitats en la reducció de la despesa, mentre que el ministre d'Economia, Luis de Guindos, la veia amb bons ulls. L'any vinent s'apostarà per una via intermèdia: sí que hi haurà mutualització del deute -però només de les autonomies que s'hi adhereixin-, però es mantindran les fèrries condicions per evitar que les comunitats abaixin la guàrdia. Fonts d'Hisenda van manifestar la seva oposició i van explicar que encara ho ha de decidir tot el govern.

Apuntar-s'hi abans del desembre

Les autonomies que es vulguin sumar al nou mecanisme hauran de dir-ho abans del desembre, quan el Tresor calcularà les necessitats de liquiditat per al 2013 i inclourà les de les comunitats que ho desitgin. Fins ara, el paper del Tresor era força secundari, ja que només aporta 4.000 dels 18.000 milions d'euros que integren el fons de liquiditat per a aquest any. La resta provenen d'un crèdit bancari (8.000 milions) i d'un préstec de la societat estatal Loteries (6.000). Un dels motius per a la petita aportació del Tresor és que incrementar de sobte en 18.000 milions les seves col·locacions hauria estat una operació arriscada per la incertesa que pateix Espanya al mercat de deute, amb un increment continu dels interessos que paga per finançar-se.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT