Publicitat
Publicitat

Joan Tardà i Iñaki Anasagasti són els polítics que han criticat més la casa reial a Madrid

Rosegant la monarquia des de les institucions

Els debats sobre la Corona no sovintegen a les Corts Generals. Només polítics com Joan Tardà i Iñaki Anasagasti han aconseguit trencar el silenci imposat pels grans partits sobre aquesta institució.

Els pactes no escrits de la Transició han motivat que cap dels dos grans partits espanyols hagi permès mai un debat obert sobre l'oportunitat de la monarquia. Dos dels polítics que han intentat trencar aquest silenci imposat han sigut Joan Tardà (ERC) i Iñaki Anasagasti (PNB). El preu que han pagat, segons explica el republicà, és "ser ridiculitzats" i que facin passar les seves demandes "com a folklòriques".

El diputat reconeix, però, que les coses han canviat molt des d'aquell 2004 en què Esquerra va aconseguir grup propi al Congrés de Diputats. "Els nivells de corrupció destapats i el desacomplexament posterior al 15-M han motivat un canvi d'estratègia. Ara tant l'esquerra com la dreta, en nom de la funcionalitat, diuen que cal fer correccions i suggereixen que el rei podria abdicar. Però segueixen sense entrar en el debat profund, que és el de la legitimitat de la Corona.

Joan Tardà va protagonitzar una polèmica el desembre del 2008, quan participava en un acte de les joventuts d'ERC en què s'enterrava simbòlicament una Constitució. El diputat va exclamar "Mori el Borbó!" i la frase va saltar a la premsa d'arreu de l'Estat. Tardà va justificar després la innocuïtat de la frase, "que es va treure de context", ja que, segons va explicar, es tractava d'un crit de guerra habitual contra Felip V, a principis del segle XVIII, durant la Guerra de Successió.

Des d'aleshores, les intervencions de Tardà sobre la Corona han sigut especialment crítiques. El 17 d'abril, en un debat de La Sexta, raonava: "El rei va jurar els principis del Movimiento Nacional i és còmplice dels assassinats polítics que va cometre el franquisme, dels quals mai es va disculpar [...]; va estar implicat en la dictadura i no va tenir dignitat".

Tardà reconeix que les seves crítiques a la monarquia li han costat insults i amenaces: "La dreta ens associa sistemàticament a gent extrema i radical. I també tenim el silenci còmplice de CiU, que en algunes ocasions ha impedit des de la mesa del Congrés la tramitació d'algunes preguntes nostres sobre la corrupció a la casa reial". Lamenta, a més, el paper dels grans mitjans de comunicació, especialment a Catalunya: "El Grup Zeta mai ens ha sigut còmplice i Godó directament ens ha combatut".

"La suma de privilegis i opacitat dóna corrupció, aquí i a Tombouctou", conclou el diputat d'ERC, que ha avançat a aquest diari la petició, juntament amb IU, de la creació d'una comissió per investigar els últims casos de corrupció que afecten la casa reial.

Anasagasti diu "gandul" al rei

El senador del PNB Iñaki Anasagasti va escriure un article, el juliol del 2007, en què afirmava: "Aquí [al País Basc] s'enriuen de nosaltres a compte dels drets històrics i resulta que el dret històric d'una colla de ganduls és intocable". També parlava de "família impresentable, envoltada de censura de premsa". Tot i que no hi va haver represàlies judicials, el temporal mediàtic va ser considerable i es va estendre als programes rosa de la televisió. Anasagasti va escriure el llibre Una monarquía protegida por la censura , en què explica que, abans de l'article, "havien existit moltes intervencions públiques, moltes preguntes parlamentàries, moltes cartes, moltes vivències de tot tipus en relació amb la monarquia [...] que es van silenciar".

L'ARA li ha preguntat si d'ençà que va publicar el llibre el 2009 ha notat moviments. "Alguna cosa ha canviat, perquè els fets són massa notables perquè puguin ser amagats". Anasagasti denuncia també, tanmateix, la vigència del pacte de silenci mediàtic "per amagar els escàndols de la casa reial o, quan han estat massa clamorosos, per no parlar-ne, per buscar l'explicació i la disculpa perquè no torni a passar, i és una cosa de la qual cal parlar amb nom i cognoms; L'Osservatore Romano de la casa reial no és l' ABC ni La Razón , és El País , que és cortesà, joancarlista i no dóna gens d'espai als republicans".

Sobre el seu paper de corcó contra la monarquia, explica: "La impunitat i la immunitat els han malacostumat, no hi ha mecanismes de control democràtic; algun boig com jo s'hi atreveix, i aleshores ens tracten de marginals".

"Hi ha molta hipocresia en la societat; el cap d'estat és catòlic, però la reina apareix com una dona que no gaudeix del seu amor mentre tothom parla de les seves amants ja amb normalitat", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT