Publicitat
Publicitat

UE CRISI DEL DEUTE

Vuit camins per salvar l'euro

Les urgències i els projectes de futur sobre l'euro conviuen sobre la taula dels líders europeus. Merkel, pressionada perquè doni oxigen als països perifèrics, insisteix en la disciplina fiscal

Compra de deute espanyol i italià

És l'oxigen que necessiten els països perifèrics per finançar-se. Itàlia i Espanya ho tenen cada cop més difícil per accedir als mercats, que els demanen uns interessos insostenibles: del 6% i el 7% per als bons a 10 anys, respectivament. Seria una solució a molt curt termini, lluny de reformes estructurals, però la compra de deute és la mesura d'urgència per la qual pressiona Mario Monti, que té el suport de Mariano Rajoy i François Hollande. De moment el BCE fa tres mesos i mig que no ho fa. Però hi ha una altra opció: podria ser el mateix fons de rescat el que es llancés a la compra de deute. Tant els estatuts del fons provisional que ja està en vigor (EFSF), com els del permanent, que ha de començar a funcionar el mes que ve (Mede), ho preveuen. Però aquesta compra va acompanyada de condicionalitat macroeconòmica, semblant a la que s'ha imposat als països rescatats. Monti voldria eliminar de l'equació aquestes condicions.

Rescat d'Espanya

Tot i que la cimera se centrarà en les reformes europees, els líders no podran obviar l'assumpte més calent que tenen sobre la taula. Les condicions del rescat espanyol estan per definir i, malgrat que és feina de l'Eurogrup i no dels caps de govern, assumptes com el temps que es dóna per tornar els diners o el tipus d'interès són en el centre del debat. A més, hauran de discutir si suavitzen el segon tram del rescat grec.

Pacte de creixement

Una victòria d'Hollande en la seva particular batalla contra l'austeritat fiscal que Merkel branda com a innegociable: el compromís de les quatre grans economies de l'eurozona (Alemanya, França, Itàlia i Espanya) per estimular el creixement amb 130.000 milions. Anirien destinats a infraestructures, a través dels bons de projecte, una "reprogramació" dels fons estructurals i una nova injecció al Banc Europeu d'Inversions. La victòria, però, és més cosmètica que real, perquè la majoria dels fons ja estaven compromesos.

Recat directe a la banca

La fórmula desitjada per Rajoy i De Guindos per al rescat espanyol: que els fons de rescat europeus puguin servir per recapitalitzar directament els bancs, sense passar per l'Estat, de manera que no engreixin el deute. Això relaxaria els mercats i la prima de risc, perquè trencaria la vinculació entre deute financer i sobirà, però l'Eurogrup ja va dir dimecres que la fórmula no val per al rescat espanyol. El rescat passarà pel FROB i serà responsabilitat de l'Estat. Aquesta fórmula només seria possible a llarg termini i el govern espanyol desitja poder adaptar el rescat que ja està en marxa si mai es materialitza. De moment té aliats poderosos: França i Itàlia ho veurien amb bons ulls. Però Berlín no.

El camí comú cap a la unió fiscal

La cancellera alemanya vol començar pels fonaments: la unió fiscal i el control pressupostari. Requeriria cedir sobirania a la UE en matèria fiscal, però permetria un control molt més eficient dels protocols de dèficit excessiu i més capacitat per castigar els estats incomplidors. És l'eina per imposar la disciplina fiscal de Merkel i que ja recull el document de treball que va presentar Van Rompuy.

El ministre de Finances comú

En la mateixa línia de la unió fiscal, una altra de les discussions que han estat sobre la taula dels líders europeus ha estat la creació d'un superministre de Finances europeu, amb poder per intervenir els pressupostos dels estats. Seria una pèrdua de sobirania que França no accepta i, en canvi, té més suports a Berlín. Permetria "corregir i prevenir les polítiques fiscals insostenibles" als estats membres.

Mutualització del deute

"No veuré els eurobons mentre visqui". Aquest és el nivell de contundència amb què s'expressa la cancellera alemanya, Angela Merkel, quan es parla de mutualitzar el deute de l'eurozona. Ho va dir dimecres en una reunió amb el seu govern. Però París i els països perifèrics segueixen amb la seva pressió. I mentrestant sorgeixen iniciatives intermèdies per mutualitzar deute com la d'uns fons de redempció que financessin el deute que passés del 60% del PIB de cada país. Però ahir va sorgir una altra idea des de Finlàndia: proposen a Espanya que garanteixi les emissions amb propietats de l'Estat, i a canvi tindria l'aval europeu.

Cap a una unió bancària

La Comissió, el Consell i el Banc Central europeus ho van proposar dimecres i té números per ser un dels projectes que més acosti els socis. Es tracta d'avançar cap a la creació d'un òrgan supervisor bancari comú, que podria materialitzar-se en una ampliació de les competències del BCE. L'òrgan presidit per Mario Draghi tindria poders per intervenir en els bancs de tota la zona euro. A més, en aquest marc, es desenvoluparia un fons de garantia de dipòsits comú per "guanyar en credibilitat", segons el document europeu. A més, es preveu la creació d'un esquema de resolució que es nodreixi d'aportacions dels bancs, perquè es puguin autorescatar .

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT