FULL DE RUTA
Dossier 18/09/2016

De l’amenaça als fets: el curs judicial més calent per al procés

El 2017 començarà el judici pel 9-N i Forcadell s’enfronta a una inhabilitació

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
De l’amenaça als fets: el curs judicial més calent per al procés

MadridFrancesc Homs trepitjarà demà al matí el Tribunal Suprem acompanyat de bona part dels protagonistes del procés. Serà la primera declaració d’un curs que es preveu calent judicialment per a l’independentisme. Després de quatre anys sota l’amenaça del govern de Mariano Rajoy, finalment s’activa la via penal. Ho farà amb l’inici del judici pel 9-N, que serà, previsiblement, a principis de l’any que ve. I també amb la capacitat del Tribunal Constitucional (TC) de demanar la inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència. Si no ho resol, la fiscal general de l’Estat, Consuelo Madrigal, ja ha promès fer tot el que calgui per aturar el procés.

Judici pel 9-N

El TSJC rebutja els recursos de Mas, Ortega i Rigau

Si no hi ha cap tomb d’última hora, tant l’expresident de la Generalitat Artur Mas com l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau seuran aquest curs al banc dels acusats del TSJC per presumptes delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. El tribunal ha de decidir encara quan fixa la data. Tot dependrà de com les parts allarguin la tramitació del 9-N. De moment el TSJC ja ha desestimat els recursos de Mas, Ortega i Rigau. Insisteix en la “conscient resistència” dels tres polítics a la prohibició del TC, mentre que el fiscal descarta penes de presó. El cas d’Homs va per separat al Suprem, ja que té la condició d’aforat com a diputat del Congrés, i s’enfronta a una inhabilitació. El tribunal madrileny va rebutjar la petició del jutge català de dur tota la causa junta. El govern de Mariano Rajoy obté així dos focus mediàtics.

Inhabilitació de Forcadell

L’Estat no té previst accelerar, per ara, la via penal

Si algú està a la diana aquest curs polític és Forcadell, que s’enfronta a una possible inhabilitació. De moment tant l’Estat com el TC han decidit allargar el tema. Consideren que prendre una mesura tan dràstica seria donar ales a l’independentisme i argumenten, a més, que primer cal que l’alt tribunal decideixi si té competències per convertir-se en una cort penal per frenar el procés. L’octubre de l’any passat va entrar en vigor una reforma exprés del PP perquè així sigui, però els magistrats estan dividits sobre quines són les seves verdaderes competències. Forcadell defensa que no ha violat la Constitució i que si va tirar endavant el ple de desconnexió al juliol va ser en defensa de la “llibertat d’expressió”. El Govern dóna per fet que la presidenta del Parlament acabarà inhabilitada i ja treballa en una resposta en funció del moment polític en què el TC prengui la decisió. No vol, de moment, ensenyar les cartes.

Conselleria d’Exteriors

El TC també aparca la decisió sobre el departament de Romeva

El Constitucional té sobre la taula un segon incident d’execució per incompliment de les seves sentències. Però si no té pressa amb el de Forcadell, amb aquest encara menys, ja que entra directament en conflicte amb les decisions que ha pres. El gener passat la Moncloa va demanar la suspensió de la conselleria d’Exteriors. Això va fer l’alt tribunal de manera automàtica. El conseller Raül Romeva, però, va continuar amb les seves tasques. L’únic que va fer va ser canviar el nom de la conselleria, d’Afers Exteriors a Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Sorprenentment, el juny passat el TC va esmenar Rajoy i va decidir aixecar el veto a la conselleria. Només manté la suspensió del nom exteriors.

Investigació a Andorra

L’Estat s’enfronta a la justícia per la guerra bruta contra el procés

El procés traspassa fronteres. I per primera vegada la guerra bruta de l’Estat ha topat amb els tribunals. La justícia andorrana ja investiga la presumpta coacció que va exercir el govern espanyol sobre els directius de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per filtrar informacions que perjudiquessin el procés sobiranista. Ho va decidir a finals d’agost el jutge Canòlich Mingorance un cop acabada la instrucció del cas BPA sobre presumptes il·legalitats de diversos directius de l’entitat. L’accionista majoritari del banc, Higini Cierco, va denunciar pressions, amenaces i xantatge d’autoritats espanyoles perquè revelessin informació sobre Jordi Pujol i també per trobar alguna cosa que hi involucrés Mas, l’actual vicepresident, Oriol Junqueras, o familiars seus.

L’herència de CDC

Tot a punt per al judici del cas Palau, set anys després

Enmig dels fronts judicials pel procés, el nou PDC s’haurà d’enfrontar a l’herència més fosca de CDC. Set anys després que explotés l’escàndol, finalment només queda que l’Audiència Nacional fixi una data per a l’inici del judici pel cas del Palau de la Música. Haurà de decidir si passa davant o va al darrere del judici pel 9-N. I és que els dos casos comparteixen tant fiscals com lletrats. Sense anar més lluny, l’advocat d’Artur Mas és el mateix que el de CDC en el cas Palau. Quin procés començarà primer? Tot dependrà de com les parts allarguin la tramitació pel 9-N. El Govern calcula que el judici a Mas, Rigau i Ortega al TSJC serà a principis del 2017.

stats