Publicitat
Publicitat

La borsa cau un 2,66% pels dubtes sobre la reforma financera i el futur d'Atenes

La prima de risc obté el nivell més alt en 10 anys

Nou dia negre als mercats. La prima de risc va tancar en els 478 punts, el nivell més alt des de la implantació de l'euro el 2002, mentre que la borsa va caure un 2,66%, fins a nivells d'octubre del 2003.

Els mercats van digerir molt malament les noves exigències de provisions sobre la banca espanyola anunciades divendres. La prima de risc espanyola, el termòmetre de confiança dels inversors en un país, va assolir la seva posició més alta des de la implantació de l'euro el 2002, mentre que la borsa va caure un 2,66%, fins a nivells de l'octubre del 2003.

La segona reforma financera en tres mesos no ha aconseguit de moment l'objectiu marcat pel ministre d'Economia, Luis de Guindos: "dissipar qualsevol dubte" sobre el sistema financer espanyol i recuperar la credibilitat dels mercats. La banca va liderar ahir les pèrdues al selectiu espanyol, que també va ser víctima, com la resta de borses europees, de la por dels inversors al fet que Grècia abandoni l'euro i empitjori l'economia xinesa.

La prima de risc, el diferencial entre el bo espanyol a deu anys i l'alemany, va tancar la jornada als 478 punts bàsics, 29 més que divendres. La rendibilitat del risc-país també es va disparar fins al 6,22%, des del 6,04% de l'inici de la jornada, mentre que el bo alemany va tancar en un còmode 1,45%. La situació podria haver estat encara més dramàtica, ja que la prima de risc es va arribar a situar durant el dia en els 492 punts i a un interès del 6,3%, un nivell que no assolia des del novembre passat, quan va superar el simbòlic 7%, a partir del qual Grècia, Irlanda i Portugal es van apropar al rescat financer.

Per la seva banda, l'Íbex-35 va patir la novena caiguda més important de l'any, fins als 6.809,40 punts. Les pèrdues anuals ja són del 20,51%. D'entre els bancs, el Popular va caure un 4,37%, seguit de CaixaBank (-3,84%), BBVA (-3,72%) i Santander (-3,04%). També van baixar altres grans valors com Iberdrola (-2,88%) i Telefónica (-2,51%).

Els dubtes sobre el futur de Grècia també van fer caure la borsa d'Atenes (-4,56%), París (-2,29%), Frankfurt (-1,94%) i Londres (-1,97%). L'euro també va disminuir (el BCE va fixar el canvi en 1,2863 dòlars).

En aquest sentit, el gestor de renda variable de Renta 4 Javier Galán atribueix el descens de l'Íbex a la "incertesa" sobre l'euro i a la "preocupació" pel decreixement xinès. L'analista no preveu cap millora a curt termini si no és que el Banc Central Europeu dona un "missatge de suport" als països perifèrics i garanteix liquiditat als seus bancs.

El Tresor paga més interessos

Els dubtes també van arribar al Tresor, que va col·locar 2.903 milions d'euros -el 97% dels ofertats- en lletres a 12 i 18 mesos, però a uns interessos més alts que en l'última subhasta. En les lletres a 12 mesos, l'interès va passar del 2,74% al 3,09%, mentre que en les de 18 mesos, del 3,20% al 3,40%. En canvi, França i Itàlia gairebé no van haver de pagar més interessos en les subhastes que també van fer ahir (van col·locar 7.260 i 5.250 milions d'euros en lletres, respectivament).

Per Daniel Pingarón, estrateg de mercat d'IG Markets, els efectes de les noves exigències de la reforma financera es van sentir clarament en la subhasta. "La demanda va baixar perquè menys bancs hi van acudir, ja que han de complir les provisions", assegura.

L'analista també atribueix l'augment dels interessos i de la prima de risc al fet que els inversors "veuen amb més possibilitats" la sortida de Grècia de l'euro. En posa com a exemple que el risc-país d'Itàlia va pujar en 19 punts, mentre que el de Grècia va pujar en 265.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT