Publicitat
Publicitat

LIBERALITZACIÓ CANVI DE MODEL

El Govern amenaça l'Estat de recórrer al Constitucional

4 raons per defensar el petit comerç

Comerciants, sindicats i Govern van fer pinya ahir a favor del model comercial català. La Generalitat va alertar que la proposta de liberalització de Madrid envaeix competències i que, si cal, anirà al TC.

Una "agressió" al model català de comerç. Així van definir ahir tots els actors del sector la proposta que el govern espanyol va fer dilluns de liberalitzar els horaris comercials, i que, asseguren, dilapida el consens general que existeix a Catalunya. Comerciants, sindicats i Govern van tancar files al voltant d'un model que és vertebrador d'un tipus de societat, garanteix la supervivència del petit comerç i no impedeix l'entrada de les grans cadenes.

El portaveu del Govern, Francesc Homs, va alertar que la proposta -que augmenta el nombre de diumenges comercials, amplia els establiments que poden obrir cada dia i obliga Barcelona a delimitar una zona turística sense limitacions comercials- vulnera competències catalanes. Per això, si Madrid la converteix en decret llei, la Generalitat la durà al Consell de Garanties Estatutàries i, si cal, al Tribunal Constitucional.

La postura dels comerciants va en "perfecta sintonia" amb la de la Generalitat, segons el secretari general de la Confederació Catalana de Comerç (CCC), Miquel Àngel Fraile. I tant les patronals com els sindicats, que ahir es van reunir amb el director general de Comerç, Josep Maria Recasens, tenen previst fer-ho explícit avui amb un comunicat conjunt, que deixarà clara la unitat del sector a favor del petit comerç.

1. Garanteix els llocs de treball i facilita la conciliació
El petit comerç manté l'ocupació tot i la caiguda de vendes

Un dels arguments principals dels defensors de la liberalització total del comerç és que es crearien llocs de treball. Així, per exemple, un estudi de l'Instituto Empresa defensa que es crearien 20.000 llocs de treball amb una desregularització d'aquesta mena.

Les dades, però, no diuen el mateix. Segons la patronal del comerç CCC, el 2011, amb davallades de les vendes per sobre del 6%, els petits comerciants van mantenir l'ocupació, mentre que les grans cadenes van destruir el 2,3% de llocs de treball a l'Estat. A més, a Madrid, en el sector de les vendes al detall -amb un model d'horaris comercials ultraliberal- es van perdre 24.000 llocs de treball, mentre que a Catalunya se'n van crear 10.600.

Limitar els diumenges d'obertura, a més, va a favor de la conciliació de la vida laboral i familiar, tant per a assalariats com per als treballadors autònoms. De fet, en un 47% dels comerços catalans només hi treballa el propietari. Els sindicats, per la seva banda, alerten que la proposta "provocarà més precarietat i inestabilitat laboral".

2. Vertebrador de les ciutats
"Més seguretat" als carrers i antídot contra la concentració

Els petits comerços, també amb presència fora dels grans eixos comercials, contribueixen a vertebrar els barris i els petits pobles. "Si els carrers queden despullats de botigues baixa la seguretat i hi ha menys llum", alerta el president de Pimec Comerç, Alejandro Goñi. En efecte, els petits comerços són els vertebradors de la vida en algunes zones on no arriben les grans cadenes per falta d'atractiu comercial i eviten una concentració excessiva de l'oferta en determinats eixos. Això té més conseqüències: garanteix la proximitat entre les botigues i el consumidor, i això reverteix "en un millor servei postvenda", va apuntar ahir Homs.

3. Un model de consens
La proposta espanyola trenca l'equilibri entre els actors

El model comercial català, amb més regulació pel que fa a horaris i criteris d'obertura de grans establiments fora dels centres de la ciutat, ha estat desenvolupat amb l'acord dels actors implicats, com a conseqüència del diàleg multilateral. Així, s'havia arribat a un punt d'equilibri que permetia la supervivència del petit comerç, sense obstaculitzar l'entrada de grans cadenes i centres comercials, reflectit en la llei catalana del 2004, que va haver de ser modificada per incloure la reforma que va impulsar el govern de Zapatero el 2005. Tot i això, les grans superfícies havien pressionat en diverses ocasions per augmentar la liberalització. La proposta de Madrid trenca aquest diàleg i "respon més a criteris ideològics que econòmics", lamenta Goñi.

4. Creador de més riquesa
Els ciutadans no reclamen més flexibilitat

En plena crisi de demanda, els comerciants temen que la flexibilització horària no tindrà cap efecte sobre les vendes, més enllà d'estirar-les al llarg de set dies a la setmana, en lloc dels sis dies actuals. De fet, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques, un 87,5% dels espanyols (no hi ha dades per a Catalunya) consideren que les actuals limitacions els perjudiquen poc o gens.

L'efecte d'aquestes mesures sobre les vendes, a més, podria ser demolidor. Prenent de nou l'exemple del lloc on hi ha més liberalització, la Comunitat de Madrid, va perdre un 17,34% de facturació en el període 2008-2011 en el comerç al detall. Això contrasta amb el cas català, on les vendes van caure un 4,91%.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT