Especialista en resolució de conflictes i professor de la UOC i la UDGLes trampes, com el conflicte, han existit, existeixen i existiran en la nostra societat. I l’esport no n’està exempt. Avui es donen dues modalitats de trampes en la pràctica del joc: les tradicionals, en les quals els diners són un mitjà per poder comprar il·legalment el resultat d’una competició i assolir un objectiu esportiu, i les trampes la finalitat i el mitjà de les quals són els diners, com per exemple els guanys que s’obtenen de les apostes a partir de la manipulació fraudulenta d’un resultat d’una competició.
Pel que fa a la primera modalitat, el futbol ha sigut, històricament, un dels esports objecte de males pràctiques per part de jugadors i clubs. El procediment habitual és la compra de clubs i jugadors perquè algun altre equip de la competició en surti beneficiat, per guanyar un campionat o per no perdre la categoria. Només cal pensar en els casos dels maletins en el futbol espanyol en els descensos de categoria o en el cas Calciopoli de frau arbitral al futbol italià dels anys 2005 i 2006 per beneficiar grans equips.
Pel que fa a la segona modalitat, hi ha casos més recents, com l’escàndol Calcioscommesse del 2012 a Itàlia, en què diversos jugadors i directors tècnics dels principals equips tenien vincles amb organitzacions internacionals amb l’objectiu “d’arreglar partits de futbol” i facilitar el guany a uns determinats apostadors, o el de la corrupció en la fins ara impecable pràctica del tenis professional, amb més d’una dotzena de tenistes d’elit implicats en xantatges i amenaces contra la integritat física dels tenistes.
Les solucions en tots dos casos s’han basat únicament en la sanció. En el cas dels maletins, s’han sancionat clubs amb multes i la pèrdua de categoria. En el de les apostes, s’han sancionat, fins i tot per a tota la vida, jugadors i tècnics, allunyant-los de l’esport per sempre. Les xarxes que mouen aquestes pràctiques van quedar sense càstig.
Així, aquesta mesura, per si sola, no ha evitat ni evitarà l’aparició de nous casos. Fins i tot les seves conseqüències poden reforçar la pràctica de les trampes: l’esportista sancionat haurà d’abandonar la pràctica esportiva -la feina que sap fer- i quedarà exposat a persones i organitzacions sense escrúpols que l’utilitzaran per tornar a operar. En canvi, si se’l sanciona amb la reparació del dany ocasionat amb accions a favor de l’esport base, hi guanyem amb l’esport i amb tot el que evitem. Respecte a les trampes de les apostes, cal prendre mesures contra les causes i els seus causants, ja que al cap i a la fi són les persones i les organitzacions que fomenten la il·legalitat els que poden fer mal a l’esport per mitjà dels esportistes que, víctimes, hi participen.
