Publicitat
Publicitat

Air Berlin i Alitalia, excepcions en temps d’eufòria del sector

Les dues companyies estan en una situació crítica i busquen comprador després que Etihad ja no les financi

En menys de quatre mesos, dues de les companyies aèries insígnia d’Alemanya i Itàlia passen pel seu pitjor moment. Air Berlin i Alitalia busquen ara mateix un comprador i la seva situació contradiu el paradigma actual del sector. Des que va esclatar la crisi, les empreses d’aerolínies d’Europa han anat recuperant ingressos, i el trànsit de passatgers al continent ha anat augmentant any rere any.

De fet, les dues companyies tenen un element en comú: dins el seu accionariat hi ha l’aerolínia Etihad Airways, amb seu als Emirats Àrabs Units. Aquesta empresa va decidir entrar a la companyia italiana el 2012 -adquirint-ne un 49% dels títols- i el 2015 ho va fer a l’alemanya -comprant-ne un 30% de les accions-. Etihad també va seguir aquesta estratègia en diferents companyies europees amb l’objectiu de reconvertir-les i fer-les més rendibles. Però els plans en aquestes dues firmes no han tingut l’efecte desitjat i Etihad ha decidit tancar l’aixeta del finançament. Per a Athina Sismanidou, professora de l’escola de negocis Eada i especialista en el sector de les aerolínies, aquesta situació es deu a un cúmul de causes.

En el cas d’Air Berlin, la companyia “no ha tingut una estratègia clara”, afirma Sismanidou. “Es presentaven com una aerolínia de baix cost en els vols de curt radi, mentre que en els de llarga distància actuaven com una aerolínia tradicional”, apunta aquesta experta. La companyia alemanya també acumula unes fortes pèrdues que no li permeten eixugar el seu deute -l’any passat va perdre 778 milions d’euros-. A més, “Air Berlin, igual que Alitalia, té uns costos de personal molt elevats”, explica Sismanidou. Finalment, la companyia alemanya va fer una aposta molt forta per créixer a l’aeroport de Berlín que ha acabat malament. “A l’aeroport de la capital alemanya hi havia uns plans de construcció que beneficiaven Air Berlin, però aquests plans s’han endarrerit massa”, explica Sismanidou.

Arribats a aquest punt, el govern alemany i l’italià han decidit lliurar un crèdit a les firmes amb l’objectiu de garantir els serveis per uns mesos. L’executiu d’Angela Merkel ha injectat 150 milions a Air Berlin, mentre que el govern d’Itàlia va iniciar les negociacions amb Brussel·les per atorgar entre 300 i 400 milions d’euros a la seva companyia estrella. Per a Athina Sismanidou no es pot parlar de rescat. “El préstec dona temps a les aerolínies perquè trobin un comprador”, apunta aquesta experta. Així, encara es pot treure profit de totes les rutes ja acordades i salvar els llocs de treball de les companyies en fallida.

Alitalia encara busca comprador i Air Berlin té un candidat que sona amb molta força. És Lufthansa, l’aerolínia més gran d’Alemanya. Una absorció d’Air Berlin per part d’aquesta empresa suposaria la creació d’una gran empresa al país que algunes institucions ja han titllat d’“oligopoli”.

Un nou mapa aeroportuari

Aquesta setmana la comissió antimonopoli alemanya ha criticat l’interès de Lufthansa dient que les dues companyies “són competència directa” i, per tant, comparteixen moltes rutes. El cap de la comissió, Achim Wambach, va arribar a admetre al mitjà alemany Rheinische Post que prefereix una adquisició d’Air Berlin “per part de Ryanair que per part de Lufthansa”.

Aquests dos episodis poden ser només un tast del que s’espera en un futur. “És probable que en els pròxims anys veiem més aliances. És aviat per dir que tot acabarà amb poques aerolínies, però el que és segur és que n’hi haurà menys”, afirma Sismanidou. La competència és cada cop més ferotge, sobretot a l’Àsia, on s’estan erigint grans gegants amb preus molt competitius. El destí d’Alitalia i Air Berlin pot donar el tret de sortida a la confecció d’un nou mapa del sector.

Més continguts de