Antoni Peris: “Amb el Midcat podríem portar a Europa el 12% del gas que ara arriba de Rússia”

BarcelonaAntoni Peris és enginyer industrial. Fa més de 30 anys que treballa al sector del gas, tant a l’Estat com a l’Amèrica Llatina, i és el president de Sedigas, l’associació d’empreses espanyoles d’aquest sector, que farà la seva reunió anual els dies 5 i 6 de maig.

¿Com va el consum de gas aquest any i quines perspectives hi ha?

Al primer trimestre la demanda ha pujat un 6,5%. El primer trimestre sempre és important per al mercat domèstic, ja que va lligat a la temperatura. L’any passat va ser molt calorós. Aquest any va millor. El sector industrial ja fa més temps que va millor. A més, durant la crisi s’ha crescut al sector domèstic, ja que s’han captat nous clients: des del 2010 n’hi ha 400.000 més. I el primer trimestre, com que el gener va ser de poc vent i poca pluja, els cicles combinats també van funcionar més que l’any passat. Esperem en el conjunt de l’any un creixement del consum. És arriscat dir-ho, però del 4% o 5%.

S’ha demanat ja el tancament de tres cicles combinats. ¿Pot tenir un impacte en el mercat del gas?

El mercat ja ho ha descomptat. Des del punt de vista de demanda, si hi ha menys cicles combinats els que quedin funcionaran més hores. Per tant, no té per què afectar el sector.

Però s’ha optat per un model energètic en què els cicles combinats, que havien de ser el gruix de la generació, han deixat de ser-ho.

El que ha passat és que l’acceleració de la introducció de les renovables a Espanya, amb una eficiència baixa i un cost alt, va desplaçar uns cicles combinats que s’acabaven d’instal·lar. Ara hi ha un parc important de cicles amb un funcionament molt baix, que ronda de mitjana les 1.000 hores a l’any, i des del punt de vista del consum de gas la davallada del consum dels cicles combinats ha sigut del 72%.

Llavors, ¿per on pot créixer la demanda de gas?

Quan vam veure la conjunció de crisi econòmica i el paper de les renovables vam fer una anàlisi interna i vam mirar en quins mercats podíem créixer. Encara hi ha potencial de creixement al sector domèstic, on la penetració ronda el 30% quan a Europa és el 50%. També pimes, parcs industrials i el sector terciari, per exemple els hotels. I creiem que els edificis de l’administració pública tenen un potencial important, perquè són edificis vells, amb instal·lacions antigues i combustibles menys eficients.

¿I el transport, tant d’automoció com vaixells de gas?

Hi ha un potencial de creixement en tots dos casos. Aquí es va fer una aposta important pel gas natural en els autobusos i en la recollida d’escombraries. Però en cotxe privat i taxi estem molt per sota d’Europa.

¿Té més futur el cotxe de gas natural que l’elèctric?

La indústria del motor marca la seva aposta. Creiem que durant un període de transició el gas natural té més avantatges que el cotxe elèctric. El cotxe elèctric és molt difícil d’utilitzar fora de l’àmbit urbà. El cotxe de gas natural té més autonomia i pot funcionar amb gas i gasolina. I a més un cotxe híbrid també pot ser de gas.

Vist el que passa als Estats Units, ¿ens quedem endarrerits en el tema del shale gas o gas d’esquist?

Als Estats Units els ha canviat la matriu energètica a descobrir aquestes reserves de gas. Creiem que els països han de saber quines reserves tenen i si es poden explotar comercialment. Pot ser un avantatge competitiu. Si és així, s’ha d’exigir que es desenvolupi aquest negoci amb les regles que calgui. La indústria ha de ser respectuosa amb l’entorn, i la tecnologia ho permet.

Estem perdent el tren?

Pot ser que ens estiguem endarrerint i això s’ha d’avaluar. Amb l’energia que importem és lògic saber quines reserves podem tenir.

¿El Midcat - el gasoducte amb França per Catalunya - ajudaria a disminuir aquesta dependència?

Podríem aportar més gas al sistema europeu. Els últims mesos s’han fet passos importants, per primer cop hi ha un acord entre França, Espanya i Portugal, amb suport de la Unió Europea. Aquest any tindrem una interconnexió de 7,1 bcm [un bcm són 1.000 milions de metres cúbics], i si es fes el Midcat s’arribaria a 15,1 bcm, que seria l’equivalent al 12% del gas procedent de Rússia i al 37% del que arriba passant per Ucraïna.

Després del polèmic Castor, ¿calen nous magatzems de gas?

Amb la crisi s’ha passat d’una demanda de 40 a 30 bcm. Potser no és tan crític, però això no vol dir que si creix la demanda d’aquí uns anys ens hàgim de plantejar algun magatzem, al marge dels que ja s’estan fent o projectant. Però si hi ha interconnexió canvia la necessitat.