Brussel·les rebutja els ajuts que l’Estat demana per al sector làctic

Brussel·lesAmb la tornada de les vacances, molts consumidors notaran que els preus de la llet han disminuït. No es tracta d’una mesura especial de la rentrée per ajudar a les butxaques europees. La dura competència del mercat lacti ha obligat els ramaders a vendre la llet molt per sota del seu preu de producció. La ministra espanyola d’Agricultura, Isabel García Tejerina, va reunir-se ahir amb el comissari del sector, Phil Hogan, per exigir-li que prengui mesures. La Comissió Europea, però, es mostra reticent a escoltar el govern espanyol i anunciarà alternatives la setmana que ve.

Tejerina va arribar ahir a Brussel·les disposada a retreure al comissari Hogan la falta d’actuació en l’actual crisi de la llet. Donades les dificultats dels agricultors, la ministra va instar a augmentar els preus d’intervenció (el preu mínim de venda fixat per la Unió Europea) de la llet desnatada en pols. Una demanda que Hogan va rebutjar la setmana passada en una roda de premsa. Tot i així, la ministra hi va insistir en la seva reunió, però es va trobar amb la porta tancada del comissari. A la sortida, Tejerina va reclamar que si Hogan no atén les seves demandes presentarà “mesures equivalents” la setmana que ve en la reunió extraordinària de ministres que tindrà lloc dilluns que ve a Brussel·les. Així mateix, va demanar que s’elevin les ajudes anticipades que dóna la Comissió Europea als agricultors. Cada any Brussel·les avança un 50% del total del pressupost agrari. “La Comissió també té capacitat d’actuació per regular un mercat europeu i li correspon a la Comissió regular aquest mercat”, va deixar anar.

La fi de les quotes

La greu caiguda dels preu de la llet té com a causa principal la fi de les quotes làctiques. Un sistema aplicat per Brussel·les des del 1984 i que va acabar al març. L’objectiu en aquell moment era evitar la sobreproducció de llet que existia als estats membres i imposava a cada estat una determinada quantitat de tones a l’any. Després de gairebé trenta anys, Brussel·les va voler posar-hi fi per fer revifar un sector que ara és deficitari a gairebé tota Europa. Però amb l’arribada d’un mercat lliure els ramaders denuncien que les grans empreses de distribució venen els brics de llet per sota el preu del mercat per captar consumidors i aprofitant que els agricultors necessiten vendre la llet per subsistir. Una situació doblement agreujada per la baixada de la demanda xinesa i pel veto rus als productes europeus.

La reunió d’ahir és una mesura més de pressió que Madrid ha fixat amb París, Roma i Lisboa, i durant tot el mes s’han anat trobant amb altres ministres del sector per presentar un front comú a la reunió extraordinària que tindrà lloc dilluns que ve a Brussel·les. “És una aliança per fer veure al comissari que s’ha de moure”, va concloure la ministra. Per la seva banda, però, Hogan insisteix que és “reticent” a les mesures que demana Madrid, perquè considera que perjudicarien “ la competitivitat del sector làctic de la UE” i insisteix que el preu d’intervenció és “adequat”.

Suïssa també va eliminar el seu propi sistema de quotes fa cinc anys. No obstant això, segons el Consell Europeu del Mercat de la Llet (European Milk Board, en anglès) destaca que la fi del sistema a la república helvètica encara no ha portat estabilitat el seu mercat en què els petits productors continuen sent els més perjudicats.