Publicitat
Publicitat

Serra es defensa i diu que l'entitat s'hauria salvat amb els 4.500 milions que demanava

CatalunyaCaixa va rebre un terç dels ajuts que volia

Narcís Serra va assegurar ahir que part dels problemes de CatalunyaCaixa es deuen al fet que va rebre menys d'un terç de les ajudes públiques que va demanar. També en va culpar l'exposició al totxo.

Molt possiblement CatalunyaCaixa no estaria actualment nacionalitzada si el 2010 hagués rebut el conjunt de les ajudes públiques que va sol·licitar al govern espanyol per recapitalitzar-se. Aquesta és la conclusió que va extreure ahir l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra en la seva compareixença a la comissió del Congrés de Diputats que analitza la reestructuració financera. Serra, que va ser president entre el 2005 i 2010, va explicar que després de fusionar-se, les caixes de Catalunya, Manresa i Tarragona van demanar al Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) ajudes públiques per valor de 4.500 milions d'euros, que tenien previst tornar en set anys. Serra va dir que només en van rebre 1.250 perquè la Unió Europea (UE) tan sols va autoritzar préstecs corresponents a un màxim del 2% dels actius ponderats en risc. "Era una xifra sensiblement inferior", es va lamentar l'exvicepresident socialista, que va denunciar que si la limitació també s'hagués aplicat als grans bancs europeus que van rebre ajudes, com el Royal Bank of Scotland, "cap s'hauria pogut salvar".

Serra va explicar que 4.500 milions era "la xifra que internament es considerava necessària per garantir l'èxit de l'operació", i que 3.000 milions eren per a l'antiga Caixa Catalunya. La xifra finalment no va arribar, i de fet l'entitat va necessitar l'any passat 1.718 milions més i va passar a mans de l'Estat. No obstant, l'expolític va defensar que el procés de fusió "va ser modèlic", es va crear un únic equip directiu basat en "estrictes criteris professionals" i es va reduir la plantilla i la xarxa comercial.

Durant les dues hores de compareixença, l'expresident de CatalunyaCaixa va fer molt poca autocrítica. Es va excusar dient que fa dos anys que no hi té responsabilitats, que la seva funció no era executiva, que hi va haver errors de supervisió i que ell va tractar de solucionar els problemes del grup quan en va agafar les regnes el 2005. "Vaig veure que l'entitat no gaudia de l'estat de salut que jo suposava quan hi vaig arribar i que era absolutament necessari fer un gir en molts aspectes de gestió de l'entitat, incloent-hi un canvi de direcció", va dir. Els principals mals eren i són una ràtio de morositat alta i una elevada cartera de crèdit problemàtic.

Serra va insistir que ell va intentar redreçar la solució. Va explicar que es va reunir amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona, però que aquests organismes van considerar que no calien "reformes dràstiques". El 2007 el Banc d'Espanya va fer una inspecció i va establir unes necessitats de provisions de 22,3 milions, una xifra "poc rellevant". No obstant, al cap de pocs mesos -amb la fallida de Lehmann Brothers- la morositat es va disparar i es va decidir canviar la direcció, amb l'arribada d'Adolf Todó. Llavors, segons Serra, la solvència va millorar significativament, però sense els 4.500 milions que mai van rebre no va ser suficient. Un altre factor determinant, a parer seu, va ser la negativa del govern espanyol de crear, com ell va proposar, un banc dolent que aglutinés els actius immobiliaris del sector.

Defensa del model de caixes

En la seva intervenció, Serra va lamentar que no s'hagi preservat el model de caixes català, que "ha sigut i seria beneficiós per al país", i va destacar el paper de les obres socials i la diferenciació entre càrrecs executius i institucionals. A preguntes dels diputats, va explicar que va intentar frenar la indemnització de 10 milions que va cobrar l'exdirector general José Maria Loza, i va demanar a Europa "justícia social" per a les persones que van contractar participacions preferents, de les quals, va dir, durant el seu mandat "no se'n va emetre" cap.

Més continguts de