Cimera de la banca espanyola amb el BCE a cinc dies de l’1-O
Danièle Nouy convoca els grans bancs a una cita en què oficialment no es parlarà del referèndum
BarcelonaLa gran banca espanyola ha evitat les últimes setmanes fer un posicionament unitari respecte al referèndum sobre la independència de Catalunya convocat per al dia 1 d’octubre. A diferència del que ha passat en altres ocasions, aquesta vegada han sigut els dirigents dels bancs separadament, quan se’ls hi ha preguntat en actes diversos, els que han hagut d’abordar un tema que preocupa i incomoda especialment els dos bancs catalans, CaixaBank i el Sabadell. Però segons ha pogut saber l’ARA, els dotze principals banquers espanyols han sigut convocats pel BCE a una reunió aquesta mateixa setmana.
La cimera es farà el dimarts 26 a la tarda, a la seu del Banc d’Espanya a Madrid, i comptarà amb la presència de la poderosa Danièle Nouy, màxima responsable del Mecanisme Únic de Supervisió europeu. Hi estan convocats Ana Botín, presidenta del Banco Santander; Carlos Torres, conseller delegat del BBVA; els seus homòlegs de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, i de Bankia, José Sevilla; el president del Sabadell, Josep Oliu, i Pedro Guerrero, president de Bankinter.
Pel que fa als bancs que no són a l’Íbex-35, s’han citat a la reunió Juan Carlos Escotet, president d’Abanca; Luis Rodríguez, president de Cajamar; Víctor Iglesias, conseller delegat d’Ibercaja; Gregorio Villalabeitia, president de Kutxabank; Manuel Menéndez, conseller delegat de Liberbank, i Manuel Azuaga, president d’Unicaja. A la reunió bancària no hi faltaran representants de les dues patronals financeres a Espanya: hi anirà José María Roldán, de l’AEB, i un directiu per decidir de la CECA, la patronal de les antigues caixes d’estalvis.
Sobta el fet que a l’ordre del dia de la reunió no s’inclogui cap punt dedicat al referèndum, convocat per a només cinc dies després. Segons ha pogut comprovar l’ARA, la reunió tindrà sis punts a l’ordre. Quatre s’adrecen a qüestions tècniques de supervisió, regulació i coixins de capital -autèntics maldecaps de la banca els últims anys i àrees que controla Nouy amb mà de ferro-. Un altre es dedicarà al nou Euríbor, l’índex de referència de la majoria de préstecs i hipoteques a Europa, i finalment n’hi haurà un que parlarà del Brexit. El BCE vol traslladar a la banca espanyola la seva opinió sobre l’estat de les negociacions entre el Regne Unit i la Unió, i les mesures per fer front a possibles canvis que hi estiguin relacionats.
Ara bé, si el sector vol debatre alguna de les implicacions econòmiques que podria tenir el referèndum i una eventual independència de Catalunya, no hi haurà una oportunitat més clara que aquesta reunió.
Calma tensa
Diferents bancs consultats per aquest diari els últims dies han assegurat que estan tranquils i que no perceben els dubtes i la por entre els clients que el 2015, abans de les eleccions autonòmiques que va guanyar Junts pel Sí, els van empènyer a fer un comunicat advertint del perill de la independència.
Fins a tres entitats han assegurat a aquest diari que ara no s’està preparant cap mena de comunicat sobre l’1-O. I això malgrat que la situació actual és més greu que la del 2015: aleshores el referèndum es va convocar com un acte de reivindicació, mentre que ara els partits convocants, majoria al Parlament, han afirmat que faran cas del resultat que surti de les urnes, i aquest serà previsiblement afirmatiu.
El departament en què els bancs han percebut més preocupació és el de banca privada i corporativa. Efectivament, les fortunes i empreses han expressat més preocupació. Les fonts consultades han explicat que els clients demanen plans de contingència per poder traslladar ràpidament els estalvis a l’estranger en cas que ho vulguin fer. Però la banca, de moment, ha aconseguit transmetre tranquil·litat.
El polèmic precedent del comunicat unitari del 2015
La pressió de Madrid
Durant el 2015, el govern de Rajoy i el Banc d’Espanya van pressionar els dos bancs espanyols més influents, el Santander i CaixaBank, per forçar un posicionament contra la independència. Finalment es va pactar un comunicat comú. L’AEB ja escrivia esborranys fins i tot abans que tots els bancs coneguessin l’operació.
Paternitat dubtosa
El document es va publicar el 18 de setembre del 2015 com a comunicat conjunt de les patronals AEB i CECA. Però diferents membres d’aquestes organitzacions van manifestar a l’ARA que mai van ser informats ni consultats sobre la nota. Els primers esborranys també els signava la patronal de les cooperatives de crèdit, l’Unacc, que ni tan sols va ser informada de la idea.
Redacció multitudinària
El document va patir múltiples canvis fins que es va acabar fent públic, amb com a mínim 14 versions. Els dos bancs catalans, CaixaBank i el Sabadell, van coordinar-se per suavitzar un document que era més dur contra la independència.
Posicionament explícit
El document definitiu avisava que la independència comportava que Catalunya quedés fora de l’euro i advertia que els bancs es replantejarien la seva presència al Principat. El text es posicionava explícitament amb la Constitució i el signaven CaixaBank, el Santander, el BBVA, Bankia, el Sabadell i el Popular.
