RADAR EMPRESARIAL
Economia 25/01/2016

Javier Pairet: “La impressió 3D casolana s’ha posat de moda però ja fa 20 anys que existeix en la indústria”

El conseller delegat i fundador de ProtoRapid diu orgullós que no té cap mena de formació

Júlia Manresa
3 min
Javier Pairet: “La impressió 3D casolana s’ha posat de moda però ja fa 20 anys que existeix en la indústria”

BarcelonaProtoRapid és una empresa catalana que està en plena captació d’inversors per aconseguir sis milions d’euros i fer el salt al mercat alternatiu borsari (MAB) aquest 2016. Quan ho hagi aconseguit, serà la primera empresa espanyola especialitzada en impressió 3D que cotitzarà a borsa, explica Javier Pairet, el seu fundador i conseller delegat. Aquest empresari diu orgullós que no té cap mena de formació. El seu èxit ha sigut haver vist fa 20 anys el potencial d’un sector que ara “està de moda” però que fa anys que existeix: el disseny i fabricació de prototips.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Quan vau començar a fer impressions en 3D?

El que ara es coneix com a impressió 3D ja existeix des de fa més de 20 anys com a negoci per a la indústria, però la possibilitat de tenir impressores casolanes ho ha posat de moda. De la tècnica que ara es considera un dels orígens de la impressió 3D se’n diu estereolitografia. Vam començar un soci i jo mateix l’any 1997 des de Barcelona: ens dedicàvem a la fabricació de motlles i prototips per a fabricants d’electrodomèstics.

Però si ja existia fa 20 anys, què té de nou ara?

El símil és fàcil: passa el mateix que amb les impressores de paper. Ara n’hi ha d’injecció que per 50 euros pots tenir a casa i imprimir amb una qualitat acceptable, però no imprimiries un llibre a casa. Simplement la tecnologia s’ha simplificat, es pot fer amb més materials i els preus han caigut, però encara no prou perquè arribin a casa. L’estereolitografia crea objectes sòlids a partir de la impressió de capes d’un material i la figura es va dibuixant amb làser. Ara es coneix com a impressió 3D la que fan unes màquines a través de materials plàstics que es van fonent i surten d’unes agulles com si fos un fil. El resultat és semblant, però encara queda lluny de la qualitat d’impressió industrial, la que fa una mica més de dues dècades que s’utilitza per fabricar prototips.

¿La tecnologia de les impressores que feu servir és vostra?

No, és nord-americana i no tenim l’objectiu de desenvolupar la nostra. L’any 2013 vam crear la nostra pròpia impressora casolana 3D, però vam veure que la tecnologia està força estancada i que els preus encara són massa elevats. No va funcionar. Quan es parla de l’ús de les impressores 3D per fer pròtesis o objectes complexos es fa referència encara a la tecnologia industrial. No tenen res a veure amb les impressores que valen 3.000 euros i que poden servir per fer objectes simples o per petits tallers. Les nostres poden costar 150.000 euros.

Produïu a Catalunya?

No. A Ripollet només hi tenim les oficines tècniques. Tenim una fàbrica a Portugal on es fan els prototips, amb 10 treballadors. L’empresa és nostra i es diu Materfusion. El motiu és principalment econòmic, la fàbrica i la mà d’obra a Porto són més barates.

Com ha evolucionat el negoci?

Primer érem dues persones, ara en som 14. Hem anat evolucionant amb el mercat i ens hem especialitzat en la fabricació de prototips i sèries curtes. Si Seat Martorell, per exemple, està creant un nou model d’automòbil i necessita 500 models de la guantera, ens els encarrega a nosaltres. Hem progressat també en la complexitat dels prototips que desenvolupem, fins i tot hem arribat a fer la capçalera d’un tren i, a més, també donem altres serveis com el d’enginyeria inversa.

¿En quin percentatge és important el sector de l’automòbil?

Actualment deu ser un 60% de les nostres vendes. La resta responen a electrònica i electromedicina. L’automoció guanya pes, però tots creixen a un ritme similar.

¿És positiu dependre d’un sector com el de l’automòbil, que a Espanya depèn en gran mesura dels ajuts públics?

Tenim els clients diversificats. L’automoció no deixa de ser un sector cíclic i nosaltres no depenem tant de la producció com dels departaments d’innovació, recerca i desenvolupament. Per exemple, el nou SUVde Seat es fabricarà finalment a Txèquia, però s’ha desenvolupat a Catalunya.

La R+D ha tingut poc impuls tradicionalment a l’Estat.

Però s’ha intensificat molt amb el temps. Cada vegada hi ha més interès de les empreses i hi destinen més recursos, per això hem anat creixent. Però aquest any tenim previst arribar a altres mercats com França i Anglaterra.

stats