Josep Lluís Bonet: “Catalunya està mal finançada”

BarcelonaFalta un mes per al 27-S i Josep Lluís Bonet, president de Freixenet i de la Cambra de Comerç d’Espanya, vol dir-hi la seva. Sembla com si ho necessités. Per convicció i per responsabilitat. I la seva idea continua sent la que ja va declarar a The New York Times l’octubre del 2013: “Catalunya és una part essencial d’Espanya i ho ha de seguir sent”. Bonet somriu durant gairebé tota l’entrevista, però es manté tota l’estona amb els braços plegats.

Vostè s’ha declarat reiteradament en contra de la independència. A un mes de les eleccions, ¿creu que som davant del xoc de trens?

Home, no. Fins ara el procés ha tingut excessos, però no hi ha hagut especials desastres. Que hi ha una preocupació pel 27-S i el que se’n pugui derivar és evident. Però he dit moltes vegades que no crec que guanyin [els independentistes] perquè aquest procés pugui anar endavant. Crec que la majoria del país no vol anar per aquest camí.

La majoria del país, xifrada en enquestes, diu que vol decidir el futur de Catalunya.

Això és un altre tema. El famós dret a decidir. Hi pots estar a favor o en contra, però no és el mateix que voler ser independent. Voler decidir pot ser que sí o pot ser que no.

¿Vostè vol que els catalans puguem decidir el nostre futur? ¿Si volem ser independents o no?

Sempre que sigui de manera acordada, per descomptat. En el cas que no hi hagi acord, no. Perquè hi ha un marc legal que s’ha de respectar.

Si ho posa en el terreny del ser o de la identitat, la immensa majoria de catalans volen ser europeus. Catalunya era la regió espanyola més europea.

Sí, però també s’ha de tenir en compte que la independència portaria automàticament a quedar fora de la UE. I crec que això la majoria no ho vol. A més, també n’hi ha a qui ens costa deixar de ser espanyols. Volem ser-ho i mantenir la cultura, els valors i les relacions amb la resta d’Espanya.

Per què creu que ha crescut el nombre d’independentistes?

És difícil de dir, però essencialment perquè ha faltat diàleg per les dues bandes.

Catalunya està mal finançada?

Jo crec que sí. Hi ha raons per demanar una revisió de la manera com està finançada, de la mancança de determinades inversions, com per exemple el corredor mediterrani. Està clar que s’ha de reclamar, s’ha de reivindicar i s’ha de parlar. Però el que ha de ser Catalunya és capdavantera dins d’Espanya, aquesta és la nostra vocació.

¿Però no té la impressió que Espanya no està oberta a aquestes reclamacions?

No. Espanya no s’ha de restringir al que és Madrid. Perquè Espanya és molt més que Madrid.

En canvi, el tren d’alta velocitat ha consagrat al segle XXI la idea radial d’Espanya de les carreteres del segle XIX.

Encara hi ha molta feina a fer de diàleg i de convenciment.

Però si no se n’han sortit ni Pujol, ni Maragall, ni Montilla, ni Mas…

En temps de Pujol es va progressar força, per això ara trobo incoherent que si s’havia anat avançant aleshores ara sigui impossible.

Si creu que Catalunya està mal finançada, ¿la solució seria sortir del règim comú?

Catalunya va tenir la possibilitat d’anar al pacte fiscal quan Pujol hi era al capdavant i Convergència no va voler. Però això no vol dir que sigui per a tota la vida. S’ha de parlar, aprofitar les circumstàncies adequades i lluitar de manera ordenada i pacífica.

Vostè aposta per la tercera via. Quin partit encarna millor aquest posicionament?

Em costa molt dir-ho, no m’agrada ficar-me en política. No hi entenc.

¿Creu que els empresaris han callat massa, que han sigut porucs?

S’ha de respectar qui no vulgui parlar. Ara bé, l’empresari sí que té l’obligació moral de parlar amb la seva gent per conèixer la seva percepció. El seu benestar depèn d’aquest procés. I per tant tenen l’obligació de fer-ho.

Però no tots els empresaris pensen com vostè. La setmana que ve es lliura el Manifest del Far, que tindrà la firma del president de la Cambra de Girona, de FemCat, de Pimec, de la Cecot i de la Cambra de Barcelona.

No en tenia constància, no he parlat amb el Miquel Valls [president de la Cambra] per saber si ho farà o no. Però defenso el seu dret a manifestar-se. Dir que la meva posició és l’única bona seria prepotent. Ara, la meva obligació és dir-los com ho veig jo.

Amb l’Estatut, una part - gran o petita - dels mitjans espanyols van jugar al boicot dels productes catalans. Sobretot del cava, i vostès el van patir. ¿No es va sentir incomprès com a espanyol?

Sí. Però hem de veure quin és l’origen de tot això. El boicot no ve de l’Estatut, venia d’abans. Va ser per unes declaracions absolutament inoportunes i imprudents d’una personalitat del govern català.

De Carod-Rovira, quan deia de no donar suport a la candidatura de Madrid pels Jocs Olímpics.

D’una manera prepotent. I, en conseqüència, la gent entra en un camí que no és el bo.

Com ha vist els primers mesos de l’alcaldessa Ada Colau?

No comparteixo la doctrina de l’alcaldessa, però la meva relació amb ella com a presidenta del Consell General de Fira va ser molt correcta. Passa el mateix amb el president Artur Mas, ja que com a president de Fira 2000 i de Fira de Barcelona hem anat molt alineats. No hi he trobat cap entrebanc.