L’Estat és l’única administració que gasta més ara que al 2010

El govern central gasta un 4% més que fa cinc anys, mentre les comunitats han retallat un 13% i els ajuntaments un 21%

Variació de la despesa pública (2010-2015) / EDUARD FORROLL

“Montoro culpa a les comunitats autònomes de la desviació del dèficit”. “El forat autonòmic preocupa a l’FMI”. “Les autonomies, un altre cop sospitoses”. “La Comissió Europea insisteix que Espanya ha d’augmentar el control del dèficit de les comunitats”. Tots aquests són titulars que s’han publicat en les darreres setmanes i que portarien a qualsevol persona que els llegís a la conclusió que, efectivament, la culpa que Espanya hagi incomplert l’objectiu de dèficit del 2015 és de les comunitats autònomes. Però la veritat és més complicada.

En realitat, l'Estat és l’única administració que gasta més a dia d’avui del que ho feia al 2010, quan van començar les polítiques d’austeritat. Així ho mostren les dades de la Intervenció General de l’Estat (IGAE) publicades recentment.

L’argument que ha donat reiteradament el govern central per reservar-se per a si mateix la immensa majoria del dèficit autoritzat per la Comissió Europea és que ell és responsable de pagar les pensions i els subsidis d’atur, que són una matèria molt sensible. Això podria explicar, per exemple, que la Seguretat Social gastés 156.000 milions l’any passat, un 3,3% més que al 2010. Però, si s’exclou la Seguretat Social, la despesa de l’Administració Central també va pujar. En concret, l’Estat va gastar el 2015 prop de 110.000 milions d’euros, un 5,4% més que cinc anys enrere.

En canvi, en aquest període el conjunt de les comunitats autònomes han retallat la seva despesa en un 13,4% fins a situar-la en en els 150.000 milions d’euros. A més, si l’Estat defensa que la seva despesa és més sensible perquè afecta a pensions i atur, les comunitats repliquen que elles assumeixen el cost de serveis com la sanitat o l’ensenyament, que també són altament sensibles i que suposen la gran part de la seva despesa. De fet, en el cas de la Generalitat de Catalunya, les polítiques socials (ensenyament, salut i benestar social) acaparen al voltant del 70% de la seva despesa.

Finalment, les corporacions locals (categoria que agrupa els ajuntaments i les diputacions) han retallat la seva despesa en un 21% entre 2010 i 2015 fins a situar-la en 51.000 milions d’euros.

Un terç de l’objectiu

Les dades que publica l’Estat, per tant, contradiuen el que afirmava públicament l’encara el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, el mes passat. Quan va presentar les dades de tancament de dèficit del 2015, Montoro va afirmar que l’Estat i les corporacions locals havien “complert sobradament” els objectius de dèficit i que la culpa del desviament requeia en les comunitats.

La justificació de Montoro per fer aquesta afirmació era que les comunitats tenien fixat un objectiu de dèficit del 0,7% i se’l van saltar fins a situar-lo en l’1,6% de mitjana. De totes formes, aquest objectiu de dèficit l’havia establert unilateralment el govern central, ignorant les queixes de les autonomies i les recomanacions de l’Airef, l’organisme que supervisa les finances públiques. El president d’aquest organisme, José Luis Escrivá, ja havia alertat que els objectius fixats per a les comunitats eren “molt exigents”. “És evident que Catalunya no pot complir”, va reconèixer l’organisme el passat juliol, tal com va explicar l’ARA en el seu moment.

Una queixa gairebé històrica del ja exconseller d’Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, era que les comunitats haurien de tenir un límit de dèficit que suposés un terç del total autoritzat a Espanya, ja que les autonomies són responsables precisament d’una tercera part de la despesa pública. Seguint aquest raonament, si al 2015 el dèficit permès per Brussel·les era del 4,2%, a les comunitats els hauria pertocat un objectiu de l’1,4%. També l’haurien incomplert, però s’haurien quedat a prop.

Hisenda sempre va rebutjar aquesta reivindicació, tant si la exigia Mas-Colell com si ho feia, més recentment, el seu successor, Oriol Junqueras. Hisenda mai ha explicat quin era el criteri que seguia per determinar els objectius de dèficit de cada administració. Sigui com sigui, Mas-Colell i Junqueras no estan sols. Aquest diumenge el president de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera (del PP) reclamava precisament en un article a 'El Mundo' que el govern concedís a les comunitats un terç del dèficit permès.

Més continguts de