L’Estat va prestar 2.500 milions més del previst a la Generalitat durant el 2014
Els mecanismes de finançament van permetre pagar factures, però van impedir reduir el dèficit català
BarcelonaEl conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, va presagiar el 8 de setembre que la Generalitat viuria un final d’any complicat per a la tresoreria amb unes “tensions de liquiditat” que serien “més pronunciades que altres anys”. El cert, però, és que la recta final del 2014 va ser força més plàcida que les anteriors pel que fa a queixes de farmàcies, entitats socials, escoles i hospitals concertats respecte als retards en els pagaments. I a diferència del 2011, el Govern no va recórrer a mesures com la retenció de part de l’IRPF de la paga suprimida als empleats públics. Què va passar perquè el pronòstic del conseller no es complís? De fet, Mas-Colell ja va apuntar fa uns mesos que l’única solució per evitar tensions seria que el fons de liquiditat autonòmic (FLA) donés més recursos, i això és exactament el que va passar.
Els pressupostos del 2014 de la Generalitat preveien que l’executiu català rebés préstecs per valor de 8.235,4 milions. Tot i això, les dades d’execució dels comptes actualitzades al novembre (les últimes disponibles) apunten que ja llavors n’havia rebut per valor de 10.055,9 milions. Uns diners que “provenen bàsicament d’operacions de deute dels mecanismes extraordinaris de liquiditat”. Al desembre, a més, el Govern va rebre un nou préstec de 662 milions provinent d’una ampliació del FLA. Així, doncs, es van rebre 2.482 milions més del previst inicialment.
L’ampliació del FLA del desembre no era la primera que es feia, ja que al juny ja es van afegir 912 milions als 6.347 milions inicials concedits al febrer per a tot el 2014.
El FLA, però, no va ser l’únic mecanisme de liquiditat que la Generalitat va fer servir. L’executiu català també va rebre un préstec de l’ICO de 2.309 milions per al pagament de proveïdors. A banda, també va aconseguir alguns crèdits de bancs locals (l’adhesió al FLA impedeix que les administracions autonòmiques accedeixin a la banca estrangera), tot i que aquests crèdits són partides minoritàries, atès que els interessos de les entitats privades són superiors als dels mecanismes de l’Estat.
Els 2.482 milions de més rebuts en forma de préstecs de l’Estat van permetre superar en bona mesura l’escàs èxit de la Generalitat en l’intent de quadrar els comptes a través de privatitzacions i venda d’actius, pels quals va recaptar una xifra molt inferior a la prevista. Mas-Colell havia pressupostat uns ingressos de 2.318 milions per aquest concepte el 2014. Al novembre només s’havien ingressat 326 milions (només un 14% de l’estimat), entre altres qüestions per la impossibilitat de privatitzar les depuradores, per les quals Mas-Colell esperava ingressar 800 milions d’euros.
Sense reducció de dèficit
Malgrat tot, els mecanismes de liquiditat de l’Estat permeten pagar factures però no quadrar el dèficit, segons una portaveu del departament d’Economia. Mentre que els recursos ordinaris de finançament i les privatitzacions i venda de patrimoni computen en el dèficit, els préstecs no ho fan. Per tant, tot i que els diners rebuts van permetre satisfer els compromisos amb els proveïdors, impedeixen normalitzar la tresoreria catalana i complir els objectius de dèficit imposats. Així mateix, mecanismes com l’ICO permeten pagar factures d’anys anteriors i no de l’actual. I, a més, ni l’ICO ni el FLA es poden preveure i pressupostar, ja que depenen de la bona voluntat de l’Estat. Finalment, i com és sabut, tots aquests préstecs s’han de retornar, en part, amb interessos.
Per tot això Mas-Colell critica que aquesta no és la via per resoldre les dificultats financeres de la Generalitat i insisteix sovint a exigir un nou sistema de finançament o un altre repartiment dels límits de dèficit. Els mecanismes de liquiditat permeten complir la llei espanyola i l’europea contra la morositat, però redueixen l’autonomia del Govern per gestionar els ingressos -el FLA i l’ICO els fixa unilateralment l’Estat i en part són finalistes.
Partida per a aquest any
D’altra banda, ahir l’Estat va anunciar que el FLA prestarà 8.258 milions a la Generalitat aquest 2015. La xifra suposa un 13% menys del que havia sol·licitat el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell. En total, l’Estat prestarà 17.605 milions a les comunitats rescatades, i Catalunya aglutinarà el 47% del total. Sumant els diners que també es deixaran a la resta d’autonomies, en total l’Estat prestarà 28.942 milions d’euros.
