L’economia de l’eurozona manté el creixement tot i el neguit dels mercats

Brussel·lesLa desacceleració d’algunes economies, com la xinesa, que ha instal·lat un clima de pessimisme en els mercats mundials, no sembla que hagi contagiat, de moment, Europa. L’agència europea d’estadística (Eurostat) va confirmar ahir que l’economia dels països de la UE va créixer un 1,8% l’any passat, mentre que la zona euro ho va fer un 1,5%, l’augment més gran dels últims quatre anys.

En l’últim trimestre, el producte interior brut (PIB) dels països del club de l’euro va tenir un creixement del 0,3%, el mateix que en el trimestre precedent i per sota de la primera meitat de l’any, penalitzat per les recessions de Grècia i Finlàndia. En el cas hel·lè la caiguda del PIB es deu, sobretot, al control de capitals aplicat des del juliol. Al país nord-europeu hi han contribuït especialment les sancions econòmiques contra Rússia, amb qui Finlàndia comparteix 1.200 quilòmetres de frontera i importants vincles econòmics. Si es confirmés la xifra de l’últim trimestre -de moment és una dada avançada- el creixement de l’eurozona seria lleugerament més baix que el previst per Brussel·les la setmana passada.

De Guindos treu pit

El ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos, va treure pit ahir després de la reunió amb els seus homòlegs dels Vint-i-vuit, on va subratllar que l’Estat tanca l’any amb un 3,5% de creixement. És el segon augment del PIB més alt de l’euro després del d’Irlanda. “L’economia espanyola avança a velocitat de creuer”, va reiterar De Guindos, després d’afegir que el creixement espanyol és “perfectament sostenible a mitjà i llarg termini”. Espanya i Irlanda, dos països amb un sistema bancari que ha sigut rescatat, superen àmpliament l’ortodoxa Alemanya, que va créixer un 0,3% en l’últim trimestre i tanca l’any amb un tímid 1,7%. Això sí, l’estricte compliment del pacte d’estabilitat i l’absència de dèficit li permeten gastar més.

Malgrat tot, Brussel·les manté un optimisme controlat. Té a favor els baixos preus del petroli i uns tipus de canvi de l’euro reduïts, que afavoreixen les exportacions. Però les economies europees segueixen “envoltades de riscos”, com va admetre el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici. Tanmateix, els ministres europeus van voler fer pinya pel que fa a “la fortalesa” de l’economia dels Vint-i-vuit recordant que la banca i les reformes estructurals són ara “molt més fortes”, tot i que també van admetre que la volatilitat dels mercats i el neguit en alguns bancs poden reduir les bones perspectives.