Publicitat
Publicitat

Les entitats podran donar entrada a socis en les societats creades

L'obligació de segregar el totxo en un 'banc dolent' crea confusió

Els bancs van trobar més confusió que no pas altra cosa en l'anunci que cada entitat haurà de crear el seu banc dolent. L'obligació de segregar els immobles ha creat debat, perquè hi ha entitats que no ho veuen bé.

El govern espanyol s'ha volgut curar d'espants i ahir va decidir incrementar les provisions dels actius immobiliaris sans. Després de demanar fa tres mesos provisions per als actius tòxics, ara fa un pas més. L'objectiu és el mateix: retornar la confiança total als mercats.

1. La dotació d'actius sans

Els actius immobiliaris lligats al crèdit promotor sumaven a finals de l'any passat uns 307.000 milions d'euros a Espanya, dels quals 184.000 són problemàtics i 123.000, sans. En la primera part de la reforma financera del febrer, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ja va demanar una dotació del 7%, però ahir va exigir passar al 30%. Això significa 28.000 milions més de provisions, que s'han de fer a finals d'aquest any. Aquest esforç s'uneix als 54.000 milions en provisions de la primera reforma, que se centrava en el totxo problemàtic. En total es tracta d'unes dotacions de 82.000 milions per a tot el sector.

El ministre va dir que, amb les noves exigències, la provisió global del crèdit promotor serà del 45%, per valor de 137.000 milions. "És extremadament elevada per garantir la solvència de les entitats", va assegurar. A més, dos experts independents avaluaran tota la cartera d'actius (no només immobiliaris) del sector financer espanyol.

Les noves provisions són graduals. La de sòl, segona hipoteca o garantia personal passarà del 7% al 52%, promocions en curs fins al 29% i promocions acabades fins al 14%. Es tracta del descompte que hauran de fer els bancs del preu del valor per acostar-lo al preu de mercat i guanyar credibilitat.

Bankia és l'entitat més afectada per les noves exigències, ja que és la que té més crèdit promotor no problemàtic, per valor de 19.500 milions. La segueixen CaixaBank (amb 13.650 milions) i el Banco Santander (12.800 milions).

2. El 'banc dolent' obligatori

Al final l'executiu es va decantar per la creació d'un banc dolent per a cada entitat. Es parlava que seria voluntari, però finalment serà obligatori crear una Societat de Gestió d'Actius per cada entitat. Cada banc haurà de segregar els seus actius immobiliaris dubtosos adjudicats, com per exemple immobles, i entregar-los a la nova societat, amb la valoració comptable menys les provisions realitzades. "Serà un valor molt atractiu per al mercat", van assegurar fonts d'Economia.

Això vol dir que el banc dolent que formi cada entitat inclourà cada habitatge amb la corresponent provisió. Diferents entitats podran associar-se i crear una societat de liquidació conjunta. Aquest traspàs ha de ser efectiu al tancament del 2012, excepte en el cas de fusions, en què es donarà un any més.

Durant les últimes setmanes s'havia especulat que els bancs tindrien participacions minoritàries en aquestes societats però finalment no ha estat així. De Guindos simplement va dir que "seria bo" que poguessin tenir socis diferents dels bancs, per justament desvincular l'entitat dels seus actius immobiliaris tòxics. Des d'Economia es va remarcar que és el "primer pas" i que hauria estat molt difícil trobar socis ràpidament. L'objectiu a llarg termini, però, és que els bancs tinguin una participació minoritària i la societat es gestioni de manera totalment independent.

Com que l'entrada d'un soci no és cap obligació, la mesura no suposarà cap canvi per a algunes entitats, com els bancs Sabadell i Santander, que ja tenen les seves pròpies societats que gestionen el seu totxo. La norma, però, va despertar força polèmica al sector perquè no és voluntària i els detalls no han quedat gens clars, com per exemple si els actius immobiliaris hauran d'estar totalment desconsolidats dels comptes dels bancs. Per calmar els ànims, Economia va assegurar que estudia donar algunes facilitats, com un tracte fiscal especial o un règim d'avals.

El malestar era més gran a les entitats que han rebut ajudes públiques, ja que tindran obligacions: hauran de deixar el control de les societats en un màxim de tres anys i anar venent anualment almenys un 5% dels actius.

3. Un sector amb 10 o 12 entitats

El ministeri d'Economia va pronosticar que el futur mapa del sector després de les reformes financeres estarà format per "unes deu o dotze entitats". Actualment n'hi ha una vintena entre bancs i caixes. El govern creu que "possiblement" tindran lloc més fusions.

A banda de les noves operacions, un dels problemes que afronta el sector és que el Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que es nodreix de les aportacions de les entitats, no té diners per a les subhastes dels nacionalitzats Banc de València, CatalunyaCaixa i Nova Caixa Galicia. "Ha esgotat els seus recursos després de la privatització d'Unnim", va dir De Guindos. La solució? "Una derrama especial" perquè les entitats avancin les seves aportacions al FGD. Economia no en va donar detalls però el sector creu que calen uns 20.000 milions.

Més continguts de