Mor Edward Hugh, l'economista que va preveure la crisi

L'investigador residia a l'Alt Empordà i era col·laborador habitual del diari ARA

L'economista britànic  Edward Hugh (Liverpool, 1948) ha mort aquest dimarts a l'Hospital Josep Trueta de Girona a causa d'un càncer, segons ha pogut confirmar el diari ARA. Hugh s'havia instal·lat a Catalunya a la dècada dels 90 i va ser considerat pel diari 'The New York Times' com el " profeta del cataclisme de la zona euro" en ser un dels primers en preveure i advertir sobre la crisi econòmica. 

Edward Hugh va néixer a Liverpool i va estudiar Economia a la London School of Economics. Actualment s'havia instal·lat a les Escaules, a l'Alt Empordà, des d'on es dedicava a la recerca i a la macroeconomia. També escrivia un blog sobre actualitat i era col·laborador del diari Ara. L'any 2014 va escriure el llibre 'Adéu a la crisi?'. En aquest llibre l'economista britànic abordava temes com la crisi demogràfica i les seves implicacions econòmiques, així com el possible camí cap al decreixement sostenible o l'estancament de l'economia europea. Hugh també va ser dels primers economistes en vaticinar que Catalunya seria intervinguda.

A Hugh, que aquest mateix dimarts complia 67 anys, li va ser diagnosticada la malaltia fa uns mesos, i era conscient que tenia un mal diagnòstic. Poc reconegut a Catalunya, en canvi va tenir una gran influència en els inversors i en els principals mitjans de comunicació econòmics de tot el món. Va destacar en predir la crisi de l'euro i l'esclat de la bombolla immobiliària a Espanya, cosa que li va fer guanyar molt de prestigi i influència. Una influència que va utilitzar per explicar Catalunya al món i, especialment, el dèficit fiscal de Catalunya, segons explica el conseller delegat de l'ARA, Salvador Garcia-Ruiz.

Raphael Minder, corresponsal del 'New York Times', destaca de Hugh el seu caràcter obert i, alhora, la seva disposició a compartir el seu temps. Aquest periodista recorda la capacitat que tenia per veure i viure la crisi des de la primera fila però sense perdre la perspectiva, així com la transcendència que la crisi espanyola podia tenir per a la construcció europea. Minder afegeix que Hugh que, en contra de la imatge habitual que els economistes són tancats i acadèmics, "era algú que amb entusiasme per compartir les seves idees i intentar guanyar-se a tota mena de públic".

Edward Hugh, que parlava anglès, català, castellà i francès, va decidir que des del petit nucli de les Escaules a l'Alt Empordà, en el que ell anomenava 'la petita Toscana', podia reflexionar i escriure, després d'anys d'estudi i d'acumular experiències al llarg de la seva vida.

Aquest economista nascut a Liverpool en el si d'una família gal·lesa no amagava que hagués volgut viure en un monestir, i aquest petit poble empordanès de 60 habitants s'aproximava bastant a aquesta idea de tenir un lloc on reflexionar,llegir i escriure. La televisió per satèl·lit i internet li permetien estar connectat amb el món, alhora que les Escaules li donava la tranquil·litat per treballar.

Ell mateix reconeixia en  una entrevista a l'ARA que havia vingut a Catalunya a buidar-se. "Tinc moltes coses per dir i em passaré dos o tres anys escrivint", deia fa només un any, i remarcava que feia 45 anys que es preparava i que li havia arribat el moment d'"escriure llibres amb reflexions que siguin vàlides d'aquí a deu anys o mes". A Edward Hugh li interessaven les tendències del món i es preocupava d'aspectes com la immigració, el decreixement sostenible o la deflació. "Potser ha arribat el moment de buscar una societat amb més qualitat de vida i més solidària", deia, i en això veia un repte i una oportunitat per Catalunya.

Hugh, que afirmava ser un dels millors coneixedors de l'economia espanyola i assegurava que havia encertat més d'un 80% de les seves previsions, era partidari de la sortida de Catalunya de l'estat espanyol. "Catalunya pot tenir un futur si marxa", deia. Una posició que no només es basava en els seus estudis econòmics, sinó també en el seu pensament, sentiments i accions. "Era un patriota català", assegura Salvador Garcia-Ruiz, que a més destaca la tasca que va fer per explicar Catalunya i la seva situació a món: "Va fer molta feina, de la que es veu i de la que no es veu".