Publicitat
Publicitat

PATRONALS

Primera victòria de Foment contra la Generalitat

El TSJC suspèn cautelarment la decisió de retirar drets de representativitat a la patronal Fepime

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha atès el prec de la patronal Fepime –adscrita a Foment del Treball– i li retorna, almenys temporalment, els drets de representativitat empresarial que el Govern li va retirar fa uns mesos. Es tracta d’una mesura cautelar mentre el jutge pren una decisió ferma sobre la resolució de la Generalitat, que va apartar Fepime com a patronal amb dret a representació a Catalunya. Foment hi va respondre amb un recurs davant la justícia. Segons la interlocutòria, a la qual ha tingut accés l’ARA, el tribunal ha suspès cautelarment “les resolucions del conseller Felip Puig”. Això torna, de moment, el mapa patronal català a la situació prèvia: Foment, Pimec i Fepime han de tenir representació als òrgans consultius i a les taules de negociació amb els agents socials.

Amb les cautelars que donen la raó a Foment, el pastís de la representativitat torna de moment a la casella inicial: un 60% per a Foment, un 25% per a Pimec i un 15% per a Fepime.

La paralització cautelar de la mesura suposarà que Fepime –que competeix amb Pimec per ser la veu de les pimes catalanes– pugui tornar a seure en consells d’organismes i institucions dels quals va quedar exclosa, com ara al consell director del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el Tribunal Laboral de Catalunya o el Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc), segons van explicar ahir fonts de Foment del Treball, satisfetes amb la decisió judicial. La Generalitat no va voler pronunciar-se sobre aquest primer revés judicial al·legant que no tenia constància de la resposta del TSJC sobre les mesures cautelars, segons van explicar fonts del departament d’Empresa a l’ARA. El conflicte ha tensionat els últims mesos les relacions entre el Govern, Foment i Pimec.

Organitzacions empresarials: la modernització pendent

Foment del Treball sempre ha defensat que la Generalitat no tenia competències per legislar en matèria de patronals, un camp reservat al govern central. El decret de la Generalitat es basava en la resolució de la Comissió Jurídica Assessora del Govern, que va concloure que Fepime no tenia la condició de patronal representativa, sinó que l’havia obtingut pel silenci administratiu de la mateixa Generalitat quan Francesc Xavier Mena era el conseller d’Empresa. En aquest cas, va ser Pimec la que va dirigir-se al Govern perquè revisés les condicions amb què Fepime s’havia guanyat el dret a seure a les negociacions dels agents socials.

Un pastís per repartir

La resolució de Puig havia deixat dues grans organitzacions empresarials amb la categoria de “més representatives” a Catalunya: Foment del Treball i Pimec, que s’havien de repartir la representativitat. Pimec veia així satisfeta la seva queixa d’apartar Fepime i quedava com a única patronal en representació de les petites i mitjanes empreses.

En paral·lel, el Govern va impulsar l’elaboració d’un cens patronal que havia de determinar el pes que Foment i Pimec han de tenir a les taules de negociació i als òrgans consultius. Les patronals havien d’aportar un llistat amb totes les seves empreses associades i, d’acord amb aquestes dades, s’havia de recalcular la seva representativitat. El cens va encendre encara més Foment, que veia la mesura fora de les competències del Govern. A més, el cens no permetia que les empreses figuressin per duplicat com a adscrites a Foment i a Fepime, perquè les considerava la mateixa organització. La Generalitat va acabar aturant el procés després de diverses reunions a l’espera que el jutge es pronunciés sobre el recurs presentat per la patronal.

Amb les cautelars que donen la raó a Foment, el pastís de la representativitat torna de moment a la casella inicial: un 60% per a Foment, un 25% per a Pimec i un 15% per a Fepime. El Govern haurà de decidir ara si presenta un nou recurs o si decideix esperar-se a la sentència final.

Més continguts de