Prohibit caçar elefants a la Garrotxa

BarcelonaProhibir el fracking a Catalunya ve a ser el mateix que prohibir caçar elefants a la Garrotxa. És la sentència que fa el catedràtic de la Universitat de Barcelona Mariano Marzo per deixar palès que aquesta tècnica per obtenir petroli o gas a Catalunya -i possiblement a tot Espanya-és inviable. Els assistents al debat sobre el petroli organitzat per l’ARA i el Banc de Sabadell no van poder reprimir les rialles, sobretot quan el moderador, Antoni Bassas, va deixar caure que aquí hi ha molta afició a caçar elefants. Però, ja seriós, Marzo va deixar ben clar que cal oblidar-se del debat, perquè des del punt de vista tecnològic, econòmic i geològic aquesta tècnica és inviable.

Però el que sí que queda clar en el debat, que va començar pel petroli, va avançar per l’electrificació i la mobilitat i va acabar en el preu de la benzina, és que a Catalunya i a Espanya no hi ha un model energètic. És en el que es van mostrar més d’acord Marzo i l’altre participant, l’enginyer, empresari i professor d’energia a la Universitat de Girona Joan Vila. El primer va deixar clar que Espanya és l’únic estat de l’OCDE que no té una prospectiva energètica a 30 anys. I va llançar un missatge per als que volen construir un nou país: “Haurien de tenir ja definit el model energètic”.

Vila ho va compartir. No només això, sinó que va introduir un nou element al debat: les nuclears. Va assegurar que n’era un defensor fins que ha vist que Catalunya, amb les tecnologies actuals, podria proveir-se d’electricitat renovable, eòlica i solar, amb suport dels cicles combinats i la interconnexió amb França. Però el problema és que la vida útil de les nuclears s’acaba la dècada vinent, i caldria fer moltes inversions. Conclusió: s’arriba tard al debat. Mariano Marzo ho va corroborar, amb una crítica a tots els partits, acusant-los de no atrevir-se a introduir el debat. “Anem sense full de ruta”, va deixar anar.

Però el problema no és l’energia elèctrica, que sembla que avança cap a les renovables, malgrat alguns impediments, com l’ús del carbó. “Si jo fos el ministre suprimia immediatament el carbó”, va deixar caure Vila. El problema és el transport, que és el gran consumidor de combustibles fòssils. Vila veu possible electrificar el transport, mentre que Marzo s’hi va mostrar més escèptic.

També l’economia i la geopolítica van ser protagonistes. I ara la decisió de l’Aràbia Saudita de dinamitar el càrtel de l’OPEP ha fet miques la indústria petroliera i les economies de països productors com Veneçuela, Rússia i el Brasil, a més de revertir fenomen de les deslocalitzacions, perquè ja no és més barat produir fora.

L’últim apunt. El petroli ha baixat un 70% des de l’any 2014, però la gasolina no. Mariano Marzo en va donar l’explicació: el preu del petroli només és el 25% del litre de la gasolina.