Ramon Martín: “La devaluació salarial ha sigut bona, havíem perdut competitivitat com a país”

BarcelonaRamon Martín (Barcelona, 1965) és director general de la multinacional japonesa Ricoh a Espanya des de fa dos anys i mig. Ell ha viscut la transformació decisiva del centre de serveis de Sant Cugat del Vallès en plena crisi: dels dubtes sobre el seu futur en plena recessió, al creixement estratègic que acaba de culminar aquest any amb la inauguració d’un nou centre i la creació de llocs de treball. L’aposta per la tecnologia i el valor afegit, defensa, han sigut la clau per canviar la fesomia del centre i posicionar-lo dins la multinacional com un punt estratègic en la seva xarxa global.

Ricoh acaba d’inaugurar el seu centre de serveis a Sant Cugat i ha ampliat plantilla. ¿La crisi s’ha esvaït del tot per a l’empresa?

Ha sigut la culminació d’una inversió estratègica que vam començar l’any 2011 en plena crisi econòmica a Europa, una situació que vam patir especialment a Catalunya. Era un moment delicat, perquè llavors ningú donava un duro pels centres de serveis compartits, que tenien mala reputació a Espanya, i vam haver de fer una aposta arriscada i en un cert sentit heroica dins del grup Ricoh per competir amb altres centres i salvar els 100 llocs de treball que estaven en risc.

¿Hi havia un problema de costos a l’hora d’atreure projectes?

Els serveis compartits s’havien posat molt de moda durant la dècada dels 2000 i havien arrelat força a Espanya, però amb la irrupció dels països de l’Europa de l’Est l’interès per aquest negoci va començar a decaure, ja que oferien costos més baixos. Alguns centres van quedar contra les cordes, i encara més quan va esclatar la recessió. Per sobreviure han calgut dosis de contenció salarial i també una aposta per millorar el valor afegit de l’oferta. En el nostre cas, hem ampliat la xarxa de serveis i ara concentrem, per exemple, tota l’atenció al mercat francès.

L’estratègia ha donat fruits, sembla. Quin va ser l’antídot per combatre l’amenaça de la crisi?

La solució ha sigut tecnològica, un salt endavant en valor afegit. Com a Ricoh venim del negoci de la impressió, però al llarg dels últims 20 anys hem anat ampliant l’activitat caps als serveis tecnològics. L’aposta de Sant Cugat va ser convertir-nos en referent per al sud d’Europa i gràcies a això hem passat de tenir en risc 100 empleats a contractar-ne més de 250 de nous. Som part de la recuperació del mercat de treball que ja ha començat.

Quins perfils de treballadors han incorporat? ¿Han trobat fàcilment els perfils que buscaven?

Erigir un centre de referència dins del gran grup que és Ricoh al món ha comportat, per força, jugar la carta de millorar la qualificació de la plantilla. Gràcies a això podem abastar Portugal, França, Itàlia i altres mercats del sud del continent des de Catalunya. El personal no és gent que fa factures i prou, sinó que cal experiència i coneixement per atendre clients internacionals. Més de la meitat dels nous treballadors que hem contractat són universitaris i representen 20 nacionalitats diferents. Tots parlen, com a mínim, dues llengües.

L’any passat Ricoh també va apostar per comprar la unitat productiva d’Aventia i va salvar gran part dels seus 200 empleats. ¿Ha sigut fàcil de digerir?

Va ser una oportunitat per incorporar treballadors qualificats i també diversificar l’activitat en un moment important. Gràcies a Aventia vam entrar al món de les aplicacions i del comerç electrònic, dues àrees estratègiques i que tenen molta projecció de futur, i que ens donen fortaleses.

¿Defensa la caiguda salarial que encara s’està produint a Catalunya?

La devaluació salarial ha sigut bona, havíem perdut la competitivitat com a país. Els últims anys, gràcies a aquesta contenció, s’ha produït un equilibri de forces que és bo. En aquest punt de la recuperació, apostaria per l’estabilitat, perquè l’economia asseguri aquesta fase estable en què ja ha entrat.

Amb aquest guany via cost-sous, què més necessiten les empreses catalanes per competir al món?

Tenim una capacitat tecnològica limitada. Hi ha coneixement, i també experiències interessants, però són molt micro, falten empreses tractores i amb prou capacitat d’arrossegament en aquest camp. Del que no tinc cap dubte, però, és que hi ha molta capacitat i talent. Ho veig per tot arreu.

Falta múscul per competir?

Hi ha molt emprenedor però poca empresa amb una mida prou gran per afavorir que hi hagi economia de xarxa. Cal més col·laboració, més unió de forces, perquè treballem massa aïlladament. No veig prou aquesta actitud de cooperació, i és essencial.