Turistes al rescat dels botiguers

BarcelonaUn de cada cinc euros que ingressa el comerç barceloní prové del turisme. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi Impacte socioeconòmic de les compres turístiques a la ciutat de Barcelona, que va presentar ahir l’associació de comerciants Barcelona Oberta, en el marc de la Setmana del Comerç que organitza la Generalitat. En total, l’informe calcula que els visitants estrangers deixen 2.000 milions d’euros a l’any als comerços barcelonins, el 18% del total de facturació, una xifra que puja als 3.900 milions si es té en compte l’impacte indirecte. L’informe diferencia la ciutat en quatre zones segons la intensitat de les compres turístiques. Com és habitual, a les zones del centre, amb reclams comercials com el Portal de l’Àngel o el passeig de Gràcia, les compres dels visitants estrangers suposen fins a un 61% de la facturació dels comerços. De fet, l’estudi assegura que almenys 1.200 comerços del centre de la ciutat haurien de tancar si no hi compressin els turistes, mentre que un 40% afirmen que “probablement” els tocaria abaixar la persiana.

Tot i així, el turisme s’ha estès com una taca més enllà dels barris més cèntrics. En zones com l’Eixample (l’Esquerre i el Dret) o Sant Antoni, aquestes compres ja representen al voltant d’un 28% de la facturació del teixit comercial. A escala global, l’estudi apunta que un terç del comerç barceloní deu un terç de les vendes al turisme. Gran part de la ciutat, però, continua sent territori desconegut per als que visiten Barcelona. Segons l’estudi, a les zones amb intensitat turística baixa les compres dels visitants suposen menys del 5% de la facturació per als comerços. Per aquesta mateixa raó, en aquests barris menys d’un 1% del comerç es veuria forçat a tancar si el turisme disminuís. “A Nou Barris no hi aniran els turistes, això és indiscutible, però el turisme és una oportunitat per a la ciutat” , va explicar el president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené.

Impacte positiu en l’ocupació

Pel que fa al mercat de treball, l’informe assegura que el 29% dels llocs de treball del comerç són un efecte directe del turisme que rep la ciutat. Això significa un total de 26.294 llocs de treball dels 90.316 que genera el sector a Barcelona. Les zones amb més turisme també són, per tant, les que generen una creació d’ocupació superior a la mitjana. Segons el soci de RBD Consulting i director de l’estudi, Roger Gaspa, aquesta contractació és de més qualitat i una oportunitat per “retornar la dignitat a la professió”.

Jené va insistir que el turisme de compres no només beneficia alguns grups econòmics, sinó que “és una infraestructura bàsica”. El director de l’estudi va assegurar que aquests visitants tenen un poder adquisitiu alt i venen en família, no “de borratxera”. Gaspa ha posat èmfasi en el fet que Barcelona ha d’atraure el turisme extracomunitari per competir amb capitals com Londres o París. De fet, per cada euro que es gasta un turista europeu a Barcelona, un visitant extracomunitari en deixa quatre.

Segons Gaspa, el turisme de compres “ha compensat la caiguda de les compres dels residents”, també perquè la seva compra sempre és física, mai online. L’estudi apunta que mentre que la despesa dels residents a l’àrea metropolitana de Barcelona va baixar un 12% entre el 2010 i el 2015, la dels turistes es va disparar un 42,8%. Jené també va aprofitar la presentació per reclamar el desenvolupament de dues grans vies urbanes (l’Eix Gran Via i l’Eix Diagonal) per connectar les diferents zones comercials de la ciutat. Segons l’estudi, una reforma d’aquest tipus permetria al sector augmentar la facturació global i l’ocupació en un 5%.

Un dels reptes històrics del turisme de compres és l’ampliació dels horaris comercials per poder aprofitar més la demanda turística, sobretot durant el cap de setmana. La nova llei de comerç catalana, que encara ha d’aprovar el Parlament, cedeix en aquest aspecte i s’aproparà a la norma estatal, passant de 72 a 75 hores d’obertura a la setmana. No obstant això, la llei espanyola és molt més laxa i permet als comerços obrir durant 90 hores setmanals.

Cens de comerços

La Generalitat va posar xifres ahir al teixit comercial català. El Govern va presentar un nou cens estadístic d’establiments que confirma que Catalunya compta amb 101.319 establiments comercials, una mitjana de 13 botigues per cada 1.000 habitants. Encara que Barcelona és la ciutat catalana amb més establiments (un total de 26.144), Girona és la que té més densitat comercial. Segons aquesta eina, el 34% de les botigues catalanes es dediquen a l’alimentació, mentre que el 18% venen equipament per a la persona (aquí entraria, per exemple, el comerç de moda i calçat), i el 17%, parament per a la llar.

El 21% dels pisos es lloga en dos dies

Un 21% dels pisos que es posen en lloguer a la ciutat de Barcelona s’acaben llogant en menys de dos dies, segons un estudi del portal Idealista que analitza la velocitat amb què els propietaris troben llogater quan posen un pis al mercat. És el que s’anomena lloguer immediat, és a dir, pisos que s’anuncien i que es lloguen en menys de 48 hores després de publicar l’anunci. Per districtes, Sant Andreu és on és lloguen més pisos en menys de dos dies: un 40%. El segueixen Nou Barris, un 38%; Horta-Guinardó, un 31%, i Gràcia, un 27%. On es tarden més a llogar és a Sarrià-Sant Gervasi, un 8%, i a Sant Martí i Ciutat Vella, un 21%. En el cas del conjunt d’Espanya la proporció és del 12%, la mateixa que a Catalunya. Segons el director d’estudis del portal, Fernando Encinar, aquests percentatges de lloguer ràpid indiquen que el mercat “està clarament calent en algunes ciutats”.