La Xina creix menys però millor
L’augment del PIB es modera però guanya equilibri i l’economia és molt més potent
Gran part de l’anàlisi de les dades del PIB xinès del 2014 publicades pel govern s’ha centrat en la desacceleració de l’economia. A un cert nivell, això és comprensible. Un creixement del 7,4% és el més fluix registrat a la Xina en els últims 24 anys (vegeu el gràfic). És també la primera vegada aquest segle que la Xina no ha arribat al seu objectiu oficial de creixement, que era del 7,5%. Però, a un altre nivell, centrar-se només en la desacceleració podria trair una visió molt limitada. L’any passat la Xina va entrar en un club molt exclusiu: la seva producció econòmica va superar els 10 bilions de dòlars, una xifra que va fer que es convertís en el segon país que supera aquesta fita (els Estats Units hi van arribar l’any 2000). Aquesta xifra de 10,3 bilions de dòlars és cinc vegades més gran que la de fa una dècada, quan era d’1,9 bilions de dòlars.
A més, l’augment de la dimensió econòmica de la Xina implica que un creixement més lent genera actualment la mateixa demanda addicional que la dels temps d’aquell creixement espectacular de fa poc. El creixement de l’any passat, fins i tot amb una inflació tranquil·la, va generar un excés de 4,8 bilions de iuans en el PIB, pràcticament el mateix que el 2007, quan hi va haver un creixement del 14,2% i la inflació era molt més alta. I com que l’economia actual inclou molts més serveis en mà d’obra intensiva que abans, la Xina ho està fent millor a l’hora de crear ocupació: l’any passat afegia 13,2 milions de llocs de treball urbans, comparat amb els 12 milions del 2007.
Això seria irrellevant si el creixement de la Xina fos senzillament el preludi d’una davallada espectacular. Però si llegim més enllà dels titulars de la xifra del PIB, el creixement xinès fa la sensació d’anar guanyant gradualment més equilibri. La gran preocupació des del 2009, quan la Xina va llançar un gegantí programa d’estímuls, ha sigut l’excessiva dependència de la inversió i la fluixa despesa de consum que ha tingut l’economia. Caldrà esperar el detall del PIB amb els números finals del 2014, però les dades apunten en la direcció correcta.
Més consum i serveis
Primerament, fins i tot amb el miniestímul de l’any passat per apuntalar el creixement, la inversió, a poc a poc, va tenint un paper menys important en l’economia de la Xina. El consum va empènyer el 51,2% del creixement l’any passat, 3 punts percentuals més que l’any anterior. La contribució del mercat també ha sigut positiva per al creixement, i és probable que la proporció inversió-PIB de la Xina s’hagi reduït. Això també es pot veure amb l’augment de la quota dels serveis al PIB. Els serveis, que estan molt més relacionats amb el consum que amb la inversió, han crescut fins a representar l’any passat el 48,2% de l’economia, una pujada d’1,3 punts percentuals respecte del 2013.
En segon lloc, el saludable creixement dels sous vol dir que la participació de la mà d’obra en la producció econòmica de la Xina va augmentar l’any passat, i això constitueix una altra part crucial de la inclinació del país cap a un consum més alt. Després dels controls de la inflació, els ingressos van augmentar un 8% l’any passat, un 0,6% més ràpid que l’economia en general. És important remarcar que aquest creixement dels ingressos probablement també portarà a una lleu millora en la igualtat dels ingressos dins de la Xina, perquè ha sigut als ciutadans rurals, més pobres que els seus equivalents urbans, als que els han anat millor les coses. Els ingressos a la ruralia han superat en un 9,2% els de l’any passat de mitjana, mentre que els ingressos a les zones urbanes han augmentat un 6,8%. La diferència entre els ingressos urbans i rurals ha pujat en una proporció de 3,3 a 1 el 2009, mentre que l’any passat va caure fins a 2,9.
Sempre que de les estadístiques xineses se’n desprenen bones notícies és normal preguntar-se si els números del govern són de fiar. La pregunta no és injusta, atesos els casos en el passat en què els oficials, sobretot a nivell local, havien manipulat dades per quedar millor. És sabut que fins i tot Li Keqiang, l’actual primer ministre de la Xina, va fer dubtar de la fiabilitat de les xifres locals durant el seu mandat com a cap del Partit Comunista a la província de Liaoning. La diferència entre un creixement econòmic fort i l’augment molt més lent en la producció de l’electricitat en aquest últim any ha generat sospites que el govern torna a jugar a l’engany, ja que l’electricitat constituïa un substitut pròxim de l’economia en general. Però aquesta és una manera una mica antiquada de mirar l’economia xinesa: a mesura que el sector serveis creix més ràpid i la indústria pesant s’afebleix, el més normal és que la producció d’electricitat s’alenteixi. Un estudi de les estadístiques xineses fet el 2013 per Carsten Holz, de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hong Kong, no sembla que hi hagi trobat cap indici de falsificació. Amb tot, Holz ha advertit que la falta de transparència fa que fer una recomprovació de les dades finals sigui impossible.
Creixement més lent, però millor
En aquest sentit, és una dada esperançadora que la Xina no assolís el seu objectiu de creixement del 2014, segons el missatge que prové de les altes instàncies del govern, que diuen que el creixement no és una prioritat tan gran com ho va ser en el passat. Un missatge reforçat per la repetició constant de l’eslògan favorit del president Xi Jinping a l’hora de descriure l’economia: “La nova normalitat”. Aquesta frase, pensada per descriure un creixement més lent però de més qualitat, la va pronunciar no menys que vuit vegades l’oficina d’estadística al llarg de la roda de premsa sobre el PIB.
La tolerància del govern xinès respecte de la desacceleració es posarà a prova en els pròxims mesos, quan la inversió immobiliària, el motor individual de l’economia més important en els últims anys, amb tota probabilitat s’afeblirà més. El Fons Monetari Internacional ha retallat la seva previsió sobre el creixement de la Xina per al 2015 al 6,8%. Seria el pitjor resultat en 25 anys. Però, quan apareguin els titulars sobre aquesta pitjor davallada en 25 anys, com passarà, valdria la pena recordar que l’economia xinesa és ara 25 vegades més gran que l’any 1990.
