Els bancs irrompen en la crònica judicial

Barcelona / WashingtonEl 2009 el jutge federal nord-americà Denny Chin va condemnar el financer Bernard Madoff a 150 anys de presó, la màxima pena possible, per un frau de 50.000 milions de dòlars. “Hem d’enviar el missatge més dur possible: els símbols són importants en les sentències”, va dir el jutge després de llegir la resolució. Pocs casos reflecteixen de manera tan fidedigna l’efecte que pot tenir en una sentència el context social en què es produeix.

Malgrat que els processos judicials amb entitats d’aquest tipus són de naturalesa complexa pels tipus de delictes que s’hi tracten i per la capacitat econòmica que tenen els bancs per defensar-se, en el món jurídic hi ha el convenciment que els moviments en el dret internacional i els canvis socials afecten els jutges i la manera com interpreten les lleis. La sensació és que la crisi nascuda amb la fallida de Lehman Brothers el 2008 ha canviat el context en què es mouen els bancs. Els casos de males pràctiques en aquest àmbit que acaben als tribunals s’han succeït en els últims temps. Aquesta mateixa setmana, la pressió judicial ha forçat Credit Suisse a declarar-se culpable d’ajudar els seus clients a evadir impostos als Estats Units.

Evadir durant dècades

Credit Suisse, un sistema patentat per evitar el fisc

La multa de 2.500 milions de dòlars per evasió fiscal a Credit Suisse anunciada dilluns no només té la particularitat que és el primer banc important als EUA que es declara culpable des del 1995, sinó que desvela un tracte molt més exigent del Departament de Justícia en comparació amb el guant blanc que va tenir amb l’HSBC, i torna a posar en relleu l’opacitat financera suïssa.

Credit Suisse ha optat per entonar el mea culpa per evitar conseqüències molt més grans -com presó per als alts càrrecs, difondre dades de clients i perdre la llicència bancària-, però a canvi ha admès una pràctica vergonyosa que en alguns casos es remunta a fa més d’un segle i que estava molt estesa a partir d’un elaborat esquema en què participaven centenars de treballadors. Gràcies a una investigació d’un comitè del Senat, publicada al febrer, es va destapar que el banc ajudava molts dels seus clients nord-americans a evitar el fisc amagant la seva fortuna a Suïssa. Ho feia per mitjà de “comptes secrets” sota noms ficticis i, per evitar ser descoberts, els treballadors acostumaven a destruir tots els papers de registres.

‘El banc dels narcos’

Un pacte polèmic que va tapar un escàndol majúscul

Fins a la multa a Credit Suisse, l’exemple recent més semblant era el del banc britànic HSBC, que el juliol de l’any passat va ser penalitzat amb 1.920 milions de dòlars (1.400 milions d’euros) per haver ajudat a blanquejar diners i col·laborar amb narcotraficants i països que són objecte de sancions pels EUA.

Segons el Departament de Justícia, HSBC es va convertir en la “institució financera preferida” pels càrtels de droga mexicans i colombians i per grups de blanqueig de capitals en el marc d’una “impactant” falta de supervisió de les autoritats i del banc. L’entitat va fer transaccions en representació de clients de Birmània, Cuba, l’Iran, Líbia i el Sudan, enemics diplomàtics de Washington. El cas va aixecar molta polèmica perquè l’entitat va arribar a un acord amb el govern, en un pacte avalat per un jutge, que li va permetre evitar el procediment penal.

Culpables de la bombolla

JP Morgan va haver de pagar per les ‘subprime’

El 2013 va ser un any pèssim per a JP Morgan. A les investigacions judicials per irregularitats de tota mena a la Xina, el Regne Unit i al conjunt d’Europa, se’ls n’hi va unir una altra als Estats Units sobre negligències en la concessió d’hipoteques subprime, les que van derivar en l’esclat de la crisi immobiliària i financera el 2008. Després de mesos de negociacions, el primer banc nord-americà va pactar amb el Departament de Justícia una multa de 13.000 milions de dòlars (9.500 milions d’euros) per no haver alertat els inversors sobre els riscos d’aquests préstecs que concedia a col·lectius de risc.

Tot i que és una multa molt més alta que les d’HSBC i Credit Suisse, cal tenir en compte que es va tractar d’un procés civil, a diferència dels altres dos, que van ser penals. La particularitat d’aquest cas és que va ser la primera gran multa -després en va seguir una altra a Bank of America de 6.000 milions de dòlars (4.400 milions d’euros)- a un banc important per negligències amb les subprime. A més, les dues entitats havien rebut multimilionàries ajudes públiques el 2008.

Amb la sanció a JP Morgan, el govern de Barack Obama també intentava revertir, en part, les crítiques que l’acusaven d’haver estat massa tou en el càstig a les males pràctiques de Wall Street.

El frau de l’Euríbor

Un càrtel d’una desena de bancs alterant els mercats

El comissari de la Competència de la Unió Europea, Joaquín Almunia, va acusar aquesta setmana que el banc americà JP Morgan, el britànic HSBC i el gegant francès Crédit Agricole de vulnerar les regles de la competència manipulant durant anys l’Euríbor, el tipus d’interès de referència per a milions d’hipoteques i altres préstecs.

“Hem arribat a la conclusió que aquests tres bancs han participat en el càrtel”, va dir Almunia. El càrtel feia referència a la munió de bancs que ja s’han vist implicats en aquesta manipulació de l’Euríbor, el Líbor i el Tíbor -els índexs britanic i japonès, respectivament-. Els il·lustres membres d’aquest club eren entitats de la magnitud del Deutsche Bank, Société Générale, Royal Bank of Scotland, JP Morgan, Citigroup, Barclays i USB. Aquestes entitats -excepte les dues últimes, que havien col·laborat en la investigació- van haver de pagar 1.700 milions d’euros pel cas després de reconèixer la seva participació a canvi d’una reducció del 10% en la multa.

El drama de les preferents

Una quinzena d’imputats pels excessos a Caja Madrid i Bancaja

La venda massiva de preferents que van fer els principals bancs i caixes per recapitalitzar-se en plena crisi va arribar als 42.500 milions d’euros, 6.000 dels quals, segons la Comissió Nacional del Mercat de Valors, es van comercialitzar irregularment. En molts casos, les entitats els van aconseguir a costa de clients que creien que estaven invertint en un dipòsits a termini sense risc. El temps ha demostrat que entre els afectats de les preferents hi va arribar a haver menors d’edat, analfabets, malalts d’Alzheimer i, fins i tot, persones difuntes.

Al febrer, el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va citar a declarar com a imputats 15 exdirectius de Caja Madrid i de Bancaja, entre els quals destacava el nom de Miguel Blesa, expresident d’una entitat que posteriorment va haver de ser rescatada, nacionalitzada i convertida en Bankia. El jutge investiga si l’entitat va mirar de “pal·liar, endarrerir o ocultar” el seu forat patrimonial “utilitzant emissions de deute subordinada i preferents com una manera de disfressar la situació d’insolvència”.