Els bons resultats no aturen el procés de concentració

BarcelonaConsolidació és el terme econòmic que es fa servir per explicar el procés de fusions i adquisicions entre empreses d’un mateix sector. Habitualment això es produeix quan la rendibilitat de les empreses s’ensorra, i en el sector de la banca espanyola aquest procés es va disparar amb la crisi. Des del 2008 fins ara les entitats han passat de ser-ne 55 a ser-ne només 14. La pregunta, en un moment de tempesta perfecta en què l’economia espanyola es disposa a gaudir d’unes perspectives molt positives i amb la banca millorant substancialment els seus resultats, és si el procés s’ha acabat. Per als experts, la resposta és clara: una rotunda negativa. Ningú ho ha explicat amb més claredat que Isidre Fainé, que fa unes setmanes deia al Financial Times que CaixaBank és com un “gat” a l’espera que surtin “els ratolins”.

El president del primer banc català i del tercer d’Espanya no és l’únic que ha fet aquest pronòstic en els últims dies. I això malgrat que la banca ha superat les dures pèrdues que va patir durant la crisi, especialment per la seva excessiva exposició a un sector, l’immobiliari, que es va ensorrar ara fa set anys.

Els resultats del primer trimestre d’aquest any presentats pels sis grans bancs que cotitzen a la borsa parlen per ells mateixos. Entre el Santander, BBVA, Bankia, CaixaBank, Sabadell i Popular han augmentat els seus beneficis un 60%, i han arribat a un guany conjunt de 1.384 milions. A aquests bons resultats cal afegir-hi dues bones notícies: l’economia bufa de cara i és de preveure que la morositat seguirà caient, amb la qual cosa també ho faran les provisions, i els resultats dels bancs haurien de millorar. A més, els bancs han aconseguit aquesta bona salut sense necessitat de donar més crèdit: els sis primers bancs han reduït el crèdit concedit un 1,5% en aquest primer trimestre de l’any. Això implica un gran marge per augmentar les operacions i, simultàniament, els beneficis.

Però, malgrat tot, les compres i les fusions seguiran protagonitzant els moviments estratègics de la banca espanyola. Això serà així per la necessitat continuada de millorar la seva eficiència (les despeses en què incorren per guanyar diners) i per fer front a un escenari macroeconòmic en què els tipus d’interès seguiran en mínims històrics.

Els candidats a ser comprats

Els bancs petits són els que tenen més possibilitats de ser comprats, tant per una qüestió de mida com pel fet que la seva mida els impedeix competir prou bé. Això afecta Kutxabank, Unicaja-Ceiss, Caja Rural, NCG, Ibercaja, Mare Nostrum i Liberbank. En el cas d’aquesta última entitat, precisament la que va sortir més mal parada d’entre les espanyoles en l’últim test d’estrès del Banc Central Europeu, ja s’ha especulat amb l’interès per adquirir-la de CaixaBank, un interès que està a l’espera de veure com es desenvolupen els moviments del primer banc català a Portugal.

L’excepció a aquesta vulnerabilitat dels bancs petits és el Popular. És el sisè banc d’Espanya però no acaba d’enlairar els seus resultats i per aquesta raó s’ha parlat reiteradament de l’interès que algun dels grans podria tenir per adquirir-lo. Amb Bankia la situació és diferent: segueix sent propietat del FROB i, malgrat algunes especulacions, sembla que seguirà sent una entitat independent de les altres una vegada l’Estat vengui totes les seves participacions a accionistes de referència privats.