Publicitat
Publicitat

Merkel, "molt decidida" a fer "el que calgui" per acabar amb l'atur juvenil espanyol

Ha arrencat a Brussel·les la cimera de caps d'estat i de govern per combatre l'atur. Rajoy debuta en una trobada entre els líders de la Unió Europea

Ha arrencat a Brussel·les la cimera de caps d'estat i de govern de la Unió Europea amb el propòsit de reduir l' alta taxa d'atur d'estats com Espanya. La cancellera alemanya Angela Merkel ha assegurat que està "molt decidida" a fer "el que calgui" per capgirar les dades.

El president del Consell Europeu, Herman van Rompuy, ha obert la reunió a primera hora d'aquest dilluns a la tarda amb una crida a reduir el deute públic i assegurar el creixement i l'ocupació. Els últims mesos, ha dit Van Rompuy, "hem fet progressos considerables".

La reunió ha començat amb mitja hora de retard. Merkel, Sarkozy i l'italià Mario Monti han arribat tard tots junts a la sala, somrients, després d'una trobada a tres bandes. Monti s'ha sumat, per tant, com a mínim aquest dilluns, a l'anomenat eix Merkozy.

Mariano Rajoy s'ha estrenat aquest dilluns al matí a Brussel·les amb una reunió amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, amb qui ha parlat de la possibilitat de renegociar l'objectiu de dèficit públic d'Espanya per al 2012 i 2013. Tot i això, Barroso ha estat ambigu sobre si Brussel·les s'avindrà a rebaixar les exigències per a l'estat espanyol.

Auteritat, el camí a seguir

Els governs la Unió Europea confirmaran avui que l'austeritat és el camí a seguir per sortir de la crisi, però faran un gest –encara que tímid– per impulsar mesures que serveixin per reduir l'atur, especialment dels joves, el col·lectiu més afectat per la desocupació.

Per primera vegada des de l'inici de la crisi, es dedicarà una cimera a pensar què pot fer la UE per promoure l'ocupació i el creixement. Tot i això, l'equilibri pressupostari continua sent la prioritat. La reunió ha de servir per tancar l'acord polític d'un nou tractat internacional, en el qual el Regne Unit queda exclòs per pròpia voluntat, per reforçar la disciplina fiscal.

En el primer Consell Europeu en què participa Mariano Rajoy, els líders també debatran sobre la situació de Grècia, país que continua a punt de fer fallida. El president del govern espanyol s'ha reunit prèviament amb el cap de l'executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso.

La cimera coincideix amb una vaga general a Bèlgica que ha deixat la capital, Brussel·les, sense transport públic, amb carreteres tallades i l'aeroport a mig gas. Alguns caps d'estat i de govern han hagut d'aterrar en un aeroport militar proper a la capital del país.

La intenció dels líders de la UE és aprovar un pla que podria incloure la redistribució de 82.000 milions d'euros i de fons comunitaris del període 2007-2013, que no s'han utilitzat encara, en plans per estimular l'ocupació, sobretot entre el jovent.

De fet, Espanya compta amb uns 10.700 milions d'euros sense assignar dels 34.658 milions de fons estructurals i de cohesió que li corresponen en aquest període, segons informen fonts comunitàries.

Debut de Rajoy

Aquesta cimera comunitària és la primera a què fa front el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

El cap de l'executiu estatal va a Brussel·les amb la intenció de llançar un missatge de compromís total d'Espanya amb les previsions econòmiques que exigeix la UE, alhora que demanarà que hi hagi diners per lluitar contra la desocupació.

El context de la cimera

La trobada dels líders de la UE es produeix l'endemà mateix que Sarkozy anunciés una bateria de noves mesures econòmiques, com l'augment de l'IVA, l'aplicació de la taxa Tobin i la rebaixa de les cotitzacions socials, tan sols tres mesos abans de les eleccions a les quals opta a la reelecció a la presidència.

Al seu torn, és possible que la situació de Grècia torni a ocupar un dels principals temes de discussió de la cimera. La nova estimació feta del segon rescat arriba als 145.000 milions d'euros –15.000 més del previst–, mentre que el govern grec continua amb problemes per pactar amb la banca privada la quitança de la meitat del deute del país hel·lè, corresponent a uns 100.000 milions d'euros.

Més continguts de