El 90% del salari mitjà per pagar el lloguer
Londres es dispara com la ciutat europea amb preus immobiliaris més alts; Barcelona, a la part baixa
Nova York / MadridEl preu de viure a Londres és avui tan alt que per pagar el lloguer d’un apartament mitjà cal destinar el 90% del salari mitjà que tenen els britànics, i això sense incloure luxes com, per exemple, el menjar, la roba o els impostos. Qui prefereixi viure en un barri de moda com Kensington i Chelsea s’ho ha de pensar dues vegades: cada cèntim dels 34.200 euros que cobren de mitjana els britànics estaria en mans del llogater en només vuit mesos.
Aquestes dades són d’un informe recent de CBRE, una agència immobiliària amb presència a tot el món, que afirma que els lloguers residencials de Londres són els més alts del món: 2.083 lliures (uns 2.650 euros) al mes per un apartament de dues habitacions. A Kensington i Chelsea, on va viure Diana, la princesa de Gal·les, i on hi ha els grans magatzems de Harrods, el lloguer mitjà s’eleva fins a les 3.405 lliures (4.326 euros).
L’escalada dels preus i les aspiracions de comprar un apartament dominen les converses a Londres, de la mateixa manera que els novaiorquesos es preocupen de quina escola bressol trien per als seus fills.
Les xifres són contundents: si els productes alimentaris haguessin pujat tant de preu com ho han fet els habitatges des del 1970, un pollastre costaria ara 55,57 lliures (70 euros) a Londres, segons Shelter, una organització benèfica de la ciutat.
Per suposat, no tots els barris de Londres són tan cars com Kensington i Chelsea. L’informe de CBRE identifica un barri amb jardins, bones escoles, petit comerç de proximitat i rendes mitjanes de només 1.007 lliures (1.280 euros) al mes.
Aquest estrany i assequible paradís és Bexley, que no es troba al radar dels londinencs que donen més importància al seu estatus social, perquè està allunyat -a la zona sis de transport públic- i a una hora en tren del centre de la ciutat.
Barcelona, “bona oportunitat”
El mateix informe de CBRE considera que Barcelona és una bona oportunitat d’inversió per a l’habitatge. De fet, ja hi ha diversos informes que demostren la creixent presència d’inversors estrangers al mercat immobiliari barceloní. L’agència destaca el potencial turístic de la ciutat i considera que és “una de les principals ciutats globals”. Tot i així, continua, la ciutat és relativament assequible, gràcies a la baixada del voltant del 40% del preu de compra dels pisos, malgrat el lleuger augment dels últims temps. Aquest any, segons CBRE, serà l’any que més es notarà la recuperació dels preus des de l’esclat de la bombolla immobiliària.
La consultora no fa referència al preu del lloguer, com a Londres, però els 206.000 euros que val de mitjana un pis a la capital catalana (1.000 euros més que a Madrid, segons l’informe) representen menys d’una tercera part dels 667.000 que val a Londres un habitatge similar. I les diferències segueixen eixamplant-se, perquè mentre que els preus a Barcelona van créixer només un 0,6% l’any passat, a Londres es van disparar més d’un 9%.
En el rànquing europeu, Barcelona se situa en la part baixa pel que fa al valor dels seus pisos. De les ciutats destacades en l’informe, només Lisboa, Manchester, Berlín i Madrid tenen habitatges més barats, mentre que, després de Londres, la ciutat més cara d’Europa per comprar un pis és París, amb un preu mitjà de 466.000 euros i un lloguer de gairebé 1.500 euros.
