Publicitat
Publicitat

MERCAT DE TREBALL

Un de cada tres empleats cobra per sota del salari mínim a Espanya

CCOO detecta un repunt de feines irregulars entre els estrangers

Gairebé sis milions de treballadors a Espanya cobren per sota del salari mínim interprofessional, és a dir, que reben uns ingressos inferiors als 655,2 euros a final de mes. Aquesta xifra equival al 35% del total d’ocupats a Espanya, segons un informe que ahir va presentar el sindicat UGT, que va alertar que la xifra d’empleats en precari ha crescut els últims anys.

Els 5,9 milions d’empleats amb ingressos inferiors al sou mínim corresponen a dades de l’Agència Tributària de l’any 2014 (últimes disponibles) i suposen un increment de 220.000 persones si es comparen amb les del 2011, assenyala l’estudi. En tres anys, la xifra de treballadors amb ingressos mínims ha avançat tres punts percentuals. L’augment mostra la proliferació de feines a temps parcial que ha afavorit la reforma laboral, va lamentar la UGT en les valoracions de l’estudi. També recull l’impacte de la rebaixa salarial generalitzada, que ha castigat la butxaca de treballadors durant aquests anys. La pèrdua salarial acumulada entre els anys 2010 i 2013 supera el 7%, mentre que el 2014, gràcies a un IPC negatiu, la caiguda es va veure compensada i l’increment real dels sous va ser del 0,1%.

La capacitat de compra de les llars ha disminuït un 7,3% entre el 2011 i el 2014 -període que comprèn l’estudi-, i un 4,3% si es calcula en termes de poder adquisitiu individual. Els casos més extrems, en els quals la pobresa és una amenaça real, també han crescut. La meitat dels aturats ja no té el paraigua protector que suposa cobrar una prestació per desocupació, i un 29% de la població a Espanya està en risc de pobresa.

El salari mínim interprofessional és un dels cavalls de batalla que incloïen alguns dels programes electorals de partits com el PSOE o Podem. Segons va dir ahir el portaveu d’acció sindical de la UGT, Toni Ferrer, apujar el sou mínim fins als 800 euros mensuals amb 14 pagues ha de ser una prioritat per evitar que hi hagi empleats “treballant en la pobresa”.

El càstig doble de l’estranger

La feina no només és més precària sinó que és escassa. Això explica que l’atur baixi però es mantingui encara en nivells molt elevats (una taxa del 20,9% a Espanya i del 17,7% a Catalunya). En el cas del col·lectiu de treballadors immigrants, la falta d’oportunitats per treballar s’ha traduït en un repunt dels que pateixen una situació d’irregularitat. El Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO de Catalunya va atendre gairebé 10.000 persones l’any passat i el 43% estaven en situació irregular. La xifra ha pujat tres punts en només un any i és símptoma, segons el sindicat, que la crisi i la situació de desocupació els posa més difícil renovar les autoritzacions de treball, que requereixen un contracte laboral.

Segons el CITE, les irregularitats afecten més els homes que les dones immigrants, fruit de la intensitat de la crisi a la construcció. El director del CITE, Carles Bertran, va exigir al govern un “canvi radical” en les polítiques d’immigració perquè només estan pensades per a èpoques expansives de l’economia, quan costa poc trobar una feina.

Més continguts de