Publicitat
Publicitat

POLÈMICA SOBRE L'EURO

Un llibre lliga el rol alemany a l'eurozona amb una llarga penitència per l'Holocaust

Un exdirectiu del Bundesbank diu que l'euro és prescindible

Cada cop més aïllada a Europa per la seva política d'austeritat i desafiada en el debat dels eurobons pel president francès, François Hollande, la cancellera alemanya Angela Merkel tampoc guanya per a gaire tranquil·litat al seu país. Un nou llibre de Thilo Sarrazin, l'exdirectiu del Bundesbank i exsenador de Finances de Berlín, es convertirà en bestseller atiant l'incendi populista al voltant del futur de l'euro.

Per si no estava prou escalfat el debat sobre el futur de Grècia i no era prou intens el pols que arriba des de París, l'exbanquer afiliat al Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD) llança una provocació amb el títol Europa braucht den euro nicht [Europa no necessita l'euro]. Sarrazin, que ja va vendre un milió d'exemplars del seu primer llibre, publicat fa dos anys -Deutschland schafft sich ab [Alemanya se suprimeix a si mateixa]-, en què criticava amb tesis islamòfobes l'impacte dels musulmans que no s'integraven al país, incideix de nou en el terreny de la polèmica, i on més mal fa als alemanys: a la butxaca.

En la controvèrsia, l'exbanquer socialdemòcrata fica els peus en les pantanoses terres de la història bèl·lica d'Alemanya i assegura que, com una penitència d'allò, el país s'ha convertit en "l'ostatge polític de tots els que necessiten ajuda a l'eurozona, ara i en el futur". El context no pot ser més favorable a la campanya mediàtica del seu llibre. La crisi de Grècia s'agreuja, els escenaris de sortida de l'euro estan en totes les tertúlies, el Bundesbank alimenta la por a la inflació i els opositors a la política de rescat europea de Merkel formen files reforçats per aquest llibre que posa els errors de la unió monetària en el centre del debat públic.

Amb Europa braucht den euro nicht , Sarrazin ve a destacar que la crisi no és conseqüència de temps de gran tempestuositat en la política financera sinó només del resultat d'il·lusions polítiques. "Alemanya s'ha endossat incomptables i inabastables riscos i càrregues per al futur", predica l'exdirectiu del Bundesbank, la tesi del qual és prou contundent: els alemanys, els màxims contribuents d'Europa, paguen els seus deutes de guerra treballant i estan pressionats a rescatar l'eurozona perquè van perpetrar l'Holocaust.

Malestar de la classe política

Sarrazin arriba fins i tot a escriure que tots els que estan a favor dels eurobons a Alemanya són víctimes "d'un reflex alemany que consisteix a expiar la culpa de l'Holocaust i de la Segona Guerra Mundial a base de posar els nostres interessos i els nostres diners en mans europees".

La classe política alemanya ha fet pinya a l'hora de criticar la crua retòrica de l'exbanquer. "És lamentable que invoqui l'Holocaust per assegurar-se la màxima atenció per a les seves teories dels eurobons", va afanyar-se a expressar el líder parlamentari d'Els Verds, Jürgen Trittin, mentre afegia que Sarrazin està imbuït d'un "xovinisme del marc alemany". Un company de partit de l'exbanquer i portaveu de política pressupostària de l'SPD, Carsten Schneider, no va trigar tampoc a desmarcar-se'n: "Sarrazin torna a posar en pràctica la seva provocació. La seva crítica a l'euro és nacionalista i reaccionària".

Un pes pesant socialdemòcrata, Peer Steinbrück, exministre alemany de Finances i candidat a la cancelleria el 2013, no va dubtar a enfrontar-se a Sarrazin en un talk show de màxima audiència de la televisió pública ARD. Steinbrück va dir-li a la cara que deia "ximpleries", alhora que lamentava que intentés "esterilitzar la solidaritat alemanya per a Europa i l'estabilització de l'eurozona".

Economia exportadora

El líder de l'SPD va recordar: "L'euro ha portat tipus de canvi fix, cosa que ha permès que l'economia alemanya s'orienti cap a l'exportació per planificar el futur. Les operacions frontereres s'han abaratit, el comerç s'ha enfortit, les taxes d'interès han caigut per als alemanys, que condueixen especialment al creixement entre nosaltres. Entre el 2000 i el 2009 hem aconseguit un superàvit de 600.000 milions amb el sud d'Europa".

"Necessitem l'euro com a pilar bàsic de la integració europea", va destacar Steinbrück, mentre que la mà dreta de Merkel en les files cristianodemòcrates (CDU) i ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, repetia que "l'euro és una història d'èxit i que la tesi de Sarrazin és un disbarat que clama al cel o un càlcul totalment menyspreable".

Sarrazin, amb tot, s'empara en les últimes enquestes que demostren que un de cada dos alemanys veu l'euro en perill real, i només el 49% són partidaris de mantenir la moneda única. En moltes de les 462 pàgines del seu llibre, l'exbanquer utilitza una tècnica consistent a citar els articles i les estadístiques que encaixen en el seu món de pensaments. La resta els ignora.

Així, arriba a la conclusió que a Alemanya no li serveix de res l'eurozona, perquè la part de les exportacions germàniques als països amb què comparteix la moneda única han descendit, del 45% el 1998 al 39% actual.

A més, assenyala Sarrazin, el creixement dels països forts de la zona euro no ha estat tan remarcable com els de la Gran Bretanya i Suècia, mentre que la divisa comunitària ha afeblit els països del sud d'Europa. En aquest sentit, entre altres comentaris, l'exsenador financer de Berlín utilitza termes com "cultura" i "mentalitat", per explicar la falta de disciplina pressupostària de països com Grècia, Portugal, Espanya i Itàlia.

Més continguts de