L'èxode de treballadors s'ha quasi triplicat amb la crisi
Les més de 80.000 persones que van marxar d'Espanya el 2014 són un nou rècord. Tres de cada quatre dels que marxen estan en edat de treballar, segons Asempleo
BarcelonaEls set anys de crisi a Espanya han ressuscitat la figura del treballador emigrant. Només durant l'any passat, van marxar més de 80.000 persones a l'exterior, quasi el triple de les que van sortir del país el 2007 abans que comencessin a notar-se els primers símptomes de frenada en l'economia. Tot i que el ritme ha baixat respecte al pic del 2011 (quan Espanya va recaure en la recessió), la xifra del 2014 és la més elevada dels últims set anys.
Catalunya va concentrar prop del 20% del total d'èxodes i juntament amb la Comunitat de Madrid van sumar el 44% de les sortides de l'Estat, segons recull l'informe publicat per l'associació d'agències privades de col·locació Asempleo. Tres de cada quatre dels emigrants estaven en edat de treballar, la qual cosa reforça la teoria de l'esperança laboral com el principal motiu que mou els qui marxen a l'exterior, segons l'estudi.
El retrat robot de l'emigrant és un home (són el 52% del total) d'entre 25 i 34 anys, que és la franja d'edat que va concentrar més sortides (més de 21.700 en l'últim any). El segon bloc més nombrós és el dels qui tenen entre 35 i 44 anys, mentre que els joves d'entre 16 i 24 anys, tot i que també creixen en percentatge, han passat a ser el tercer grup d'edat en el rànquing dels més exiliats. Aquesta situació contrasta amb el que passava abans de l'esclat de la crisi, quan els joves menors de 25 anys eren el grup que més optava per marxar a l'exterior.
La franja de treballadors més joves són els qui, a més a més, estan trobant més problemes per reduir l'atur (encara per sobre del 40%), segons les darreres dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) de l'INE del tercer trimestre. La disminució de l'atur del tercer trimestre de l'any va donar-se per un doble fenomen: la creació d'ocupació en un mercat laboral que es recupera lentament, i també la caiguda encara important de la població activa, reflex justament de l'èxode.
Per què hi ha menys aturats i menys gent amb feina que fa quatre anys?Asempleo traça una línia entre l'abans i el després de la recaiguda de l'economia el 2011. Fins llavors, tot i la duresa de la crisi, la sortida de treballadors va ser "constant", però quan irromp la segona recessió a Espanya fa tres anys, l'èxode es dispara un 88%. L'any passat les sortides van créixer un 10% després de fer-ho un 30% el 2013. "Els treballadors encara troben més oportunitats a fora que a dins del mercat laboral espanyol", segons l'associació.
L'imant del Regne Unit
La principal destinació que van triar els espanyols per marxar va ser el Regne Unit, que en va acollir més de 9.500, per davant de França, amb 8.300, i d'Alemanya, que va ser el tercer país on més espanyols van marxar l'any passat, amb més de 7.600.
La classificació gairebé no s'ha alterat gens des de l'esclat de la crisi, que va accelerar les sortides a l'exterior. L'arribada d'espanyols al Regne Unit s'ha disparat un 190% des del 2007, mentre que l'increment ha estat del 172% a França i de més del 260% a Alemanya.
En els últims tres anys, però, sí que s'ha produït un canvi rellevant: les sortides d'emigrants cap a Amèrica superen, en conjunt, les dels qui decideixen exiliar-se però quedar-se dins la UE. L'any passat, els països del continent americà van veure arribar 35.000 espanyols, mentre que n'hi va haver 33.900 que es van quedar dins d'algun dels 28 estats membres de la UE. Si s'hi inclouen també els països no comunitaris, Europa supera de poc Amèrica, amb 38.900 exiliats.
El país que ha vist una arribada més gran d'espanyols des del 2011 és l'Equador, seguit dels EUA, Colòmbia i Veneçuela, d'acord amb els registres que ha recollit Asempleo de l'INE.
