ENERGIA

El fracàs de l'OPEP

Els països del càrtel no aconsegueixen retallar prou la producció malgrat l’excés d’oferta de petroli
Una plataforma d’extracció de petroli al mar del Nord en construcció. / GETTY

L'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va començar l’any amb un compromís de retallada de la producció. Uns acords amb els quals aquest càrtel volia collar el mercat i fer pujar els preus del barril, que havien passat un 2016 deprimits. Més de set mesos més tard, la mesura no ha tingut tot l’efecte desitjat. Si bé l’any va arrencar amb preus a l’alça, després es van moderar (vegeu el gràfic). Diversos factors han influït en aquest fracàs per encarir el carburant. D’una banda, el creixement moderat de la demanda. De l’altra, l’augment de la producció d’alguns estats que no són membres de l’OPEP, fins i tot els Estats Units, que gràcies a la fractura hidràulica s’autoabasteixen de petroli.

El cert és que fa només un lustre l’OPEP produïa el 70% del petroli, i ara arriba just al 50%. Fa només tres anys el preu del barril se situava per sobre dels 110 dòlars, però el càrtel va obrir l’aixeta, pensant que un preu per sota dels 60 dòlars portaria a la fallida els productors de països que no són membres de l’organització, especialment els del fracking. Els preus van baixar en picat (van arribar a situar-se per sota dels 28 dòlars al gener del 2016), però les tècniques de fractura hidràulica van millorar la seva eficiència per ser rendibles a un preu d’uns 40 dòlars el barril. L’OPEP va fracassar, i va començar aquest any amb un pacte de retallada de la producció per apujar els preus. I, no obstant això, el barril s’ha encallat entorn els 50 dòlars.

Un element clau que manté els preus sense grans pujades són els incompliments de socis de l’OPEP i d’alguns dels països que no en són membres però que donen suport a la retallada de la producció, com Rússia. Al juliol, la producció de petroli dels països membres del càrtel va tornar a pujar. Segons la mateixa OPEP, arriba al mercat més petroli que no pas se’n consumeix. L’acord, al juliol, es va complir en un 75%, el percentatge més baix des que va entrar en vigor.

La setmana passada a Viena es coneixien les últimes dades. Els 14 estats membres van produir 32,86 milions de barrils diaris, 173.000 més que al juny (un 0,5%). La producció dels estats membres del càrtel suma quatre mesos consecutius d’augments i s’acosta als 33 milions de barrils diaris del desembre del 2016, just abans d’entrar en vigor la retallada de la producció. Llavors els membres de l’OPEP van pactar retirar del mercat 1,8 milions de barrils diaris. Malgrat els incompliments, el mes de maig passat van ratificar aquest acord. Els països que més han pujat la producció són Líbia i Nigèria, que havien quedat fora del pacte pels seus problemes interns. Fins i tot l’Aràbia Saudita ha augmentat l’extracció, mentre que ha caigut a Veneçuela, l’Iraq i Angola.

En qualsevol cas, la reducció de la producció pactada no és suficient per dur el preu del petroli on vol l’OPEP. Quan al novembre es va pactar la reducció de la producció, el mercat esperava un preu del petroli estabilitzat al voltant dels 60 dòlars el barril, però només els tres primer mesos de l’any s’hi va aproximar. A més, les condicions de mercat no ajuden els interessos del càrtel, que calcula que, tot i reduir-se la diferència entre oferta i demanda, encara hi ha una sobreoferta de 390.000 barrils diaris. A més, els estocs de petroli emmagatzemat en els països desenvolupats, que són els consumidors principals, continuen sent molt elevats: 3.033 milions de barrils, 252 milions per sobre de la mitjana dels últims cinc anys.

Demanda en augment

L’OPEP confia en un augment de la demanda mundial el 2018, malgrat que també es preveu un augment de la producció nord-americana. I l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), en l’últim informe de fa menys d’una setmana, eleva fins a 97,6 milions de barrils diaris la previsió de demanda per al 2017 i 99milions per al 2018. L’AIE preveu que l’Aràbia Saudita complirà els compromisos i reduirà la producció, però dubta d’una estabilització dels preus “perquè altres productors no han complert fins ara el que s’ha pactat”.

La mateixa OPEP creu que l’augment de la demanda anirà acompanyat d’un increment de la producció similar als països que no són membres del càrtel, especialment els Estats Units.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT