Publicitat
Publicitat

ESPANYA EN EL PUNT DE MIRA

La prima de risc viu la caiguda més gran des del desembre

Els mercats auguren una macrocompra de deute espanyol

El que no van aconseguir l'anunci del rescat del sistema financer espanyol ni la victòria de la formació conservadora Nova Democràcia a les eleccions gregues de diumenge ho van aconseguir ahir les informacions publicades per la premsa britànica (concretament, The Guardian i The Telegraph ) sobre un hipotètic i imminent programa de compra massiva de deute espanyol per part del fons de rescat europeu.

La prima de risc espanyola, que mesura el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a deu anys, va registrar la caiguda més important des del desembre i va tancar la sessió en 513 punts bàsics, 35 punts per sota del dia anterior, i ben lluny dels 588 punts del màxim històric de dilluns.

La prima de risc italiana, l'altra economia que es veuria afectada per la macrocompra de deute per valor de 750.000 milions d'euros, segons la premsa britànica, es va relaxar dels 438 punts de dimarts als 414 punts del tancament de la sessió d'ahir. El rendiment del bo espanyol a deu anys també va baixar la barrera crítica del 7% i el tipus d'interès va situar-se en el 6,75%.

La borsa espanyola també es va contagiar de l'optimisme i va registrar una alça de l'1,53%, fins als 6.796 punts, una cota que no s'assolia des de mitjans de maig. La pujada de l'Íbex-35 va ser superior a les experimentades pels parquets europeus: Frankfurt va guanyar un 0,45%; Londres, un 0,64%; i París, el 0,28%.

Sense desmentiment de les parts

D'aquesta manera, sembla clar que els mercats anticipen una macrooperació de compra de deute -per a alguns, un rescat en tota regla- que, si bé és cert que ningú no va confirmar, els principals implicats tampoc es van afanyar a desmentir.

La Comissió Europea nega que s'estigui negociant la compra massiva de bons, però admet que no és una mala idea i, el que és més important, que és una possibilitat ja prevista pels socis europeus, potser el factor més determinant per tractar de convèncer la cancellera alemanya, Angela Merkel, sempre l'element més díscol en aquestes discussions.

La comunicació del govern espanyol es va caracteritzar novament ahir per la seva descoordinació. Si el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, titllava als passadissos del Congrés de "fantasia" les informacions publicades per mitjans anglosaxons que suggereixen que s'està preparant un rescat per a Itàlia i Espanya que podria ser d'uns 750.000 milions d'euros, el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, assegurava des de Rabat que la proposta que el fons de rescat europeu compri deute públic és "intel·ligent".

Margallo va anar més enllà i va recordar que la compra de deute sobirà "és una cosa que fan totes les institucions del món". Mentre que el Banc d'Anglaterra té un 20% del PIB britànic -va recordar el titular d'Exteriors- i la Reserva Federal nord-americana ha multiplicat per quatre el seu balanç des del principi de la crisi financera, les institucions financeres europees "estan en percentatges inferiors al 3%", informa Efe. "Aquestes institucions estan exactament per a això: ordenar els mercats, combatre l'especulació i tallar l'hemorràgia del deute públic", va afegir Margallo.

Proposta de Monti

La idea de recórrer a la compra massiva de deute públic d'Espanya i Itàlia va ser una proposta del primer ministre italià, Mario Monti, durant la cimera de líders del G-20 celebrada dilluns i dimarts a Los Cabos, a Mèxic, segons va explicar Reuters.

El president francès, François Hollande, va expressar el seu suport a la proposta italiana però hauria emplaçat els presents a debatre la idea en el si de la reunió de Roma del pròxim divendres, una mena de prèvia de la cimera del creixement de Brussel·les de finals de mes. En aquest context Merkel i el president espanyol, Mariano Rajoy, tindrien ocasió de parlar més extensament de la mesura.

"Aquesta mesura em recorda dos borratxos [en al·lusió a Espanya i Itàlia] divendres al vespre recolzant-se l'un a l'altre", va dir Burkhard Varnholt, director d'inversions de l'entitat suïssa Sarasin Bank, citat per Reuters.

Fonts del govern alemany es van limitar a negar que es concretés cap solució en aquest sentit a la cimera del G-20. "És bastant decebedor un pas tan limitat i mancat d'imaginació; la crisi exigeix una resposta més profunda", deia Malcolm Barr, economista de JP Morgan.

Auditories de la banca

El govern espanyol disposarà avui de les dades de les auditores independents Oliver Wyman i Roland Berger sobre les necessitats financeres de la banca espanyola per sanejar-se completament.

L'executiu liderat per Mariano Rajoy ha reiterat en nombroses ocasions que esperava aquestes xifres per formalitzar la petició de rescat a Brussel·les, fet que podria significar que la petició es produís avui mateix -hi ha reunió de l'Eurogrup-. Cal recordar que l'informe del Fons Monetari Internacional (FMI) sobre la banca espanyola parlava d'uns requeriments de 40.000 milions d'euros per al sistema financer, mentre que el rescat pactat amb l'Eurogrup -que el mateix FMI s'encarregarà de supervisar- donarà un marge a l'executiu espanyol de fins a 100.000 milions d'euros.

Ara es tracta de veure quin és el punt de partida, tenint en compte que Bankia, el tercer grup bancari espanyol, ja ha declarat que necessita 19.000 milions d'euros en el seu procés de nacionalització. CatalunyaCaixa, Banc de València i Nova Galicia també estan en mans de l'Estat.

D'altra banda, el govern espanyol va confirmar ahir que no convocarà aquest any el debat sobre l' estado de la nación . Segons fonts de l'executiu, mai un president del govern s'ha sotmès al Congrés a un debat de política general en l'any de la seva investidura. Rajoy, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, i cinc ministres més, van faltar també ahir a la sessió de control al govern a la cambra baixa.

Més continguts de