El pànic s’instal·la a les borses mundials

MadridNi tan sols el no news, good news, aquella màxima anglosaxona que es podria traduir com que l’absència de notícies és una bona notícia, va servir ahir als inversors per trobar la serenor. En una jornada sense sessió a la Xina, focus de tots els mals des de fa mesos, i sense grans dades macro que poguessin fer tremolar els inversors, els mercats mundials van protagonitzar una nova jornada negra, l’enèsima en un inici d’any nefast, en què l’Íbex-35 ha caigut més d’un 15%.

El selectiu espanyol va tancar ahir la pitjor jornada des de l’agost del 2015, amb un descens del 4,44% i tots els valors en negatiu, i va tocar mínims des del juliol del 2013. Els bancs i les empreses relacionades amb les primeres matèries van liderar les caigudes, pressionades per una nova baixada del preu del petroli: el barril Brent, de referència a Europa, cotitzava al voltant dels 33 euros. Però el parquet espanyol no va ser una excepció a Europa. La majoria de selectius del continent van tancar amb caigudes compreses entre el 3,5% i el 4%.

La confiança dels inversors s’erosiona a passos de gegant i ahir a la borsa ja hi havia por a una recessió mundial. I això que, segons els analistes consultats, la realitat econòmica no acompanya aquesta predicció. “De les quatre potes que sustenten el mercat, tres són relativament sòlides, i només falla la del moviment de capitals, perquè hi ha molts fons que venen”, resumeix Xavier Brun, professor de la UPF. L’analista de Citigroup José Luis Martínez Campuzano comparteix l’opinió, però alerta que aquests mals presagis dels inversors poden acabar convertint-se en una “profecia autocomplerta”.

Els diners fugen del risc

Els temors que ahir van fer que les borses es col·lapsessin són, a grans trets, els mateixos que han estat presents durant les últimes setmanes. El petroli barat és a la vegada símptoma i causa dels problemes de l’economia mundial. Denota que la demanda és dèbil als països emergents, especialment a la Xina, però també pot provocar terrabastalls a economies com la veneçolana, la russa o la dels països àrabs. I, de retruc, rebaixa la inflació a les economies avançades i afegeix pressió als bancs centrals, que, amb els interessos per terra, cada cop tenen menys eines per animar els preus. A més, segons Brun, això provoca que els grans fons sobirans que es nodreixen de petrodòlars, com el de Noruega, estiguin venent a un ritme accelerat, i això deprecia les borses.

Però la situació als mercats és més una qüestió d’estat d’ànim. Per això s’està produint un “ fly to quality (vol a la qualitat) ”, explica Brun. Els diners estan marxant cap a valors segurs i per això, ahir, mentre les borses es clavaven una sonora patacada, valors refugi com el bund alemany, el bo dels EUA o l’or estaven més cotitzats. Això va tenir una altra conseqüència: la pujada de la prima de risc espanyola, que és el diferencial entre el bo espanyol i l’alemany a 10 anys, i termòmetre de la confiança dels inversors en la fortalesa de l’economia espanyola. Aquest indicador va escalar fins als 154 punts bàsics, màxims des de l’estiu, però va ser més per la baixada del bund teutó que per la baixada de l’espanyol.

“La gestió del risc és un aspecte molt complicat. Els grans fons estan prenent posicions i reduint el risc, i, per fer-ho, el més fàcil és vendre accions a borsa, que són molt líquides”, explica Campuzano. És a dir, davant dels dubtes i la incertesa, els grans inversors estan redefinint la seva cartera, i això està castigant de manera exagerada la borsa, que està caient molt més que altres tipus d’inversions, amb lògiques a més llarg termini.

Els bancs van ser el motor de la caiguda d’ahir. També a Espanya, i per diverses causes. D’una banda hi havia el temor a fallides en cadena d’empreses de fracking nord-americanes, molt endeutades, i que podrien causar un nou forat als comptes del sector financer dels EUA, que podria acabar contagiant la banca europea. I, de l’altra, el pessimisme sobre la situació dels bancs italians -que ahir queien al voltant del 10%- va seguir pesant en els inversors, que van castigar les entitats financeres espanyoles amb baixades del 7,32% en el cas del Popular, que va liderar les pèrdues de l’Íbex, i per sobre del 6% a Bankia, el Sabadell, el Santander i CaixaBank. Poc per sota del 6% es va situar el BBVA, mentre que Bankinter va ser qui va sortir més ben parat, amb un descens del 3,15%. La banca té un pes del voltant del 40% a l’Íbex. És a dir, que ells sols expliquen en gran part la baixada, però ahir tampoc es va salvar el gran damnificat espanyol de la crisi del petroli, Repsol, que va perdre un 5,83%.

També van arribar males notícies des d’Atenes, on la borsa va fregar una caiguda del 8% per la possible fractura política ocasionada per la reforma de pensions que prepara l’executiu d’Alexis Tsipras. L’euro, per la seva banda, es va mantenir estable als 1,11 dòlars.

LES CLAUS

1. Per què baixen les borses?

Hi ha diverses causes de fons que estan marcant les baixades des de fa mesos: el petroli barat i la por per la frenada de la Xina. Ahir, però, no hi va haver grans males notícies. Per això, els analistes consultats parlen d’un estat d’ànim que comença a anticipar una recessió mundial que està provocant vendes massives dels grans fons.

2. Per què la banca és especialment castigada?

El sector financer està molt exposat a les males notícies en qualsevol altre sector. I de fora vénen les pors a les fallides d’empreses petrolieres que creïn un forat a les financeres. També tenen un context negatiu per si mateixos, perquè amb els tipus baixos tenen menys marge per fer el seu negoci i rendibilitzar els dipòsits.

3. Vol dir que ha esclatat una bombolla?

Els experts coincideixen a assenyalar que no hi ha una situació general de preus massa alts que ara s’estigui corregint. És cert que hi ha molts diners al mercat, per la política expansiva del BCE, i això incrementa el risc de bombolla, però no sembla que s’hagi produït, amb ràtios de valor dels actius inferiors als nivells precrisi.