Un petit pas contra l’elusió d’impostos
Els experts celebren les mesures de l’OCDE contra els trucs per no pagar tributs, però veuen lluny la fi del forat
BarcelonaElusió fiscal és un sintagma poc atractiu i de significat fosc. El mateix passa amb planificació fiscal agressiva o erosió de la base imposable. Tot plegat fa referència al laberint de normes i excepcions tributàries a què recorren les multinacionals per, legalment, reduir els impostos que paguen. El fenomen, un forat per on s’escapa un raig de milions a Espanya, és global. I fins fa poc, semblava inevitable. La comunitat internacional, a rebuf d’una sensibilitat que ha crescut durant la gran recessió, sembla que s’havia decidit a fer front a aquestes pràctiques de les grans empreses.
Aquesta mateixa setmana s’han obert dos fronts: l’OCDE ha presentat un pla per combatre l’elusió de les empreses, recordant que eviten pagar entre el 4% i el 10% de l’impost sobre els seus beneficis a escala mundial. Les xifres impacten: l’organització, que agrupa les principals economies del món, creu que cada any es deixen de recaptar entre 88.000 i 211.000 milions d’euros.
12.000 folis de notes
L’objectiu del secretari general de l’OCDE, Ángel Gurría, és “que cadascú pagui impostos allà on generi els beneficis”, cosa que ell mateix admet que “és molt fàcil d’entendre però que aplicar-ho és endimoniadament complex”. L’entitat ha presentat un document que vol facilitar la recaptació de l’IVA, evitar els casos de doble no imposició, impedir als contribuents que transfereixin els beneficis a filials estrangeres o lluitar contra les deduccions excessives. En l’elaboració del document hi han treballat la Comissió Europea, les Nacions Unides, el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. En total, hi va haver 12.000 pàgines d’observacions.
L’endemà d’aquest anunci, la Comissió Europea anunciava un acord per fer públics els acords fiscals entre estats i empreses, els tax rulings, perquè es coneguessin els privilegis de les multinacionals. Aquests pactes, fins ara inconfessables, es coneixeran el 2017 amb una retroactivitat de cinc anys. “Ho veiem amb esperança, però encara estem molt lluny”, explica José María Mollinedo, secretari general del Sindicat de Tècnics d’Hisenda. Segons diu, el procés per tancar aquestes fuites d’impostos costa molt “per l’alta resistència de les companyies, que fan lobi”, i per la tasca dels grans bufets especialitzats en tributació. “Els acords actuals s’hauran de ratificar per aplicar-los en una reunió que se celebrarà l’any vinent. És difícil”, afegeix.
Aquest expert recorda que el principal problema és que hi ha països de l’OCDE, com els EUA, que es veurien perjudicats per aquestes mesures. Segons les dades del sindicat, a Espanya s’escapen entre 750 i 1.860 milions d’euros anuals en elusió fiscal, una petita part dels prop de 42.000 milions que defrauden les empreses a Hisenda.
Una qüestió de sobirania
Un fiscalista d’un gran bufet català que demana l’anonimat explica que el principal obstacle per evitar l’elusió és que “és impossible que tots els estats apliquin les mateixes lleis al mateix temps”. Segons explica, “Espanya és entre els països perjudicats en els esquemes de planificació fiscal perquè aquí es consumeix, però els impostos es paguen en països on les empreses tenen intangibles, com ara patents”. Aquests països són Irlanda, Luxemburg o Bèlgica, cita.
Per això celebra que hi hagi una creixent “coordinació internacional” i un augment de la sensibilitat, que ha provocat que en llocs tan laxos com el Regne Unit s’hagi creat un impost contra les pràctiques abusives de les multinacionals.
Aquest fiscalista, però, admet que queda molt camí per recórrer: “Això és com el canvi climàtic: el que es fa és ridícul comparat amb el que s’hauria de fer”.
